Terra de DJs
El fenomen DJ atrapa cada cop més públic a la comarca amb una oferta artística plural.
Des dels inicis de l’existència dels discjòqueis, tota persona que volia començar a aprendre i formar-se com a DJ havia de fer una gran inversió econòmica. Comprar un equip modest de principiant tenia un cost aproximat de mil euros, que equival a una taula de mescles, vinils i tot allò imprescindible per punxar. L’arribada de les noves tecnologies, des de l’MP3 fins a l’aparició d’Internet, seguida de les plataformes Spotify, YouTube i altres, han propiciat la democratització del sector. Albert Millan, membre del grup de La Cara B, ens explica que avui “només comprant un ordinador i una controladora de 100-150€, pots posar música i fer-te PD”.
Discjòquei i punxadiscos
Discjòquei (DJ) i punxadiscos (PD) té el mateix significat, però poden tenir connotacions diferents. Les persones que s’anomenen PD, acostumen a no treballar professionalment en el sector i la gent pot intuir que es tracta de música més “petardeo”. Joan Pancorbo, l’altre membre de La Cara B, afirma que “una persona que es fa dir PD també ho fa per treure’s pressió a ell mateix”. Aquesta barrera entre DJ i PD s’ha anat trencant i actualment no cal tenir tota la preparació o dedicació que s’exigia abans.
La majoria de persones del sector són autodidactes. Segons Roger Rius, DJ Patata i responsable d’El Mussol, l’espai gastronòmic del Casal Popular, exposa que fer cursos de DJ “no et garanteix pas que omplis sales, si després et funciona i t’agrada el tema, potser sí que et formaràs una mica més”. Als darrers anys hi ha hagut un auge en l’aparició de DJs al territori penedesenc. Albert Millan comenta que fins ara era un territori pelat, on no hi havia res. Actualment hi ha uns quants artistes o grups d’artistes que permeten que els locals, entitats o discoteques no sempre hagin de portar la mateixa gent a les festes i que hi hagi més moviment de músiques. De la mateixa manera com passa amb qualsevol cosa que es posa de moda, Joan Pancorbo pensa que “al final s’acabarà fent una selecció natural i només quedaran les persones que punxin millor, les que agradin més i les que s’ho prenguin més seriosament”. Rius comenta que fer de DJ, “punxar quatre cançons, tothom es veu amb cor, que després acabis agradant més o menys a la gent i aconseguir seguidors, és una altra cosa”.
Oci nocturn a la Vila, on?
Tota persona que vulgui viure de DJ ha de fugir de Vilafranca i rodalies, perquè no hi ha prou sales, discoteques o espais d’oci. La falta d’oci nocturn a la Vila és una problemàtica indiscutible per als joves i, en la mateixa mesura, per les persones que volen treballar de discjòquei o punxadiscos.
A Vilafranca, es pot comptar amb els dits de la mà els locals que hi ha adreçats a l’oci nocturn i, en aquests, gairebé mai hi ha DJ residents, és a dir, sempre van canviant. Roger Rius, des del seu punt de vista com a DJ Patata i responsable en la contractació de DJ del Casal Popular, comenta que la seva experiència d’haver sigut DJ resident, “fa que cregui que anar canviant de DJ cada setmana i escoltar música variada és positiu, ja que no deixa de ser cultura musical”.
Un altre factor que perjudica la presència de DJ al Penedès és allò que paguen les sales o discoteques per una sessió. No és el mateix en una sala que té d’aforament 150 persones que una discoteca on caben gairebé mil persones. Els membres de La Cara B sempre es fan la mateixa pregunta sobre quants diners es generen mentre ells estan punxant i argumenten que “si fas els càlculs, arribes a la conclusió que et toca una part del pastís”. Ells tenen molt clar que “si punxes gratuïtament o per un preu molt baix, les persones que vindran darrere teu no podran demanar un preu digne per allò que fan o pel que creuen que val la seva actuació.”
PD feministes
Anys enrere, al Penedès només hi punxaven homes. Amb el temps això ha evolucionat i poc a poc les dones s’han anat fent un lloc al sector. L’augment de PD feministes com les PD Parpel’s, les PD Cactus o les PD Catz, està relacionat amb la situació actual de la societat, ja que cada vegada hi ha més demanda de dones als escenaris.
És una pena que fins fa relativament poc, les noies no s’hagin posat a punxar
Roger Rius, DJ Patata i responsable de l’espai gastronòmic del Casal Popular
Joan Pancorbo comenta que veure punxar dones t’obra molt la ment i et treu prejudicis, però afegeix que l’etiqueta feminista no és una justificació per baixar el llistó de qualitat. Pancorbo considera que hi ha una certa tolerància i que, tot i fer-se anomenar PD feminista, s’ha de complir amb uns mínims.
El feminisme és un discurs articulat que va molt més enllà. La Cara B creu que és important ser coherent ja que “pots portar l’etiqueta de feminista i punxar reggaeton masclista, i això no afavoreix la causa”.
