“Ser discjòquei ara és molt més fàcil”
Jordi Rivas és un discjòquei d’electrònica penedesenc amb una llarga trajectòria. Enguany ha punxat per segon any consecutiu a la Festa Major de Vilafranca, el darrer al Palau Baltà. Rivas explica que, en el cas que se li torni a oferir, no està molt convençut a tornar l’any vinent, perquè “és molt divertit punxar aquí, com a DJ vindria cada dia, però com a vilafranquí m’agradaria que hi hagués un moviment tant de grups com de DJ”.
Actualment, Jordi Rivas no viu de la professió de discjòquei, però sí que ho va fer durant una temporada. El DJ comenta que ara ho fa per gust i que tampoc es posa la pressió que es posava abans. Li produeix més bones sensacions punxar per uns quants amics en una casa rural que anar a un festival d’electrònica molt potent.
Trajectòria professional
Rivas comença la seva afició el primer dia que entra en una discoteca, on descobreix, amb només quinze anys, la professió dels discjòqueis. Aquell mateix any li regalen una taula i uns plats de vinil i de forma autodidacta comença a aprendre. La discoteca Arcs de Vilafranca, en aquell moment, busca un nou DJ i aquella és la seva oportunitat d’or per a començar la seva dilatada trajectòria.
Treballant a l’Arcs, un home de la discoteca La Sala del Cel de Barcelona li proposa treballar per a ell i dit i fet. Més tard esdevé un dels discjòqueis integrants de Flaix FM i l’any 2004 té l’oportunitat de punxar al mig del Camp Nou en un partit entre Catalunya i Brasil. A la temporada 2005-2006 treballa a la discoteca Millènium&Cosmic Club, situada a Sils, Girona. Gràcies a això punxa també al Palau Sant Jordi.
L’evolució dels discjòqueis
El món dels discjòqueis ha canviat molt. L’aparició d’Internet, de plataformes musicals i programes per a mesclar música, fan que qualsevol persona tingui accés a les eines necessàries per aprendre i formar-se de manera autodidacta. Una taula de mescles ara és molt més econòmica que les que hi havia abans, fet que també facilita l’aparició de persones que es vulguin dedicar a aquesta professió. Hem passat d’escoltar música amb radiocassets i vinils, a poder sentir música a qualsevol moment a través de l’ordinador, el mòbil, la tauleta o el cotxe.
Rivas manifesta que ara és molt més fàcil ser discjòquei, ja que “pots posar la música que tu vols i escoltar només allò que a tu t’agrada”. En la mateixa línia, el públic ha evolucionat juntament amb la professió dels discjòqueis, tothom es veu amb cor de demanar cançons de qualsevol gènere musical al DJ, com si aquest hagués d’estar en plena disposició a l’audiència. Abans la cultura musical estava més arrelada, la gent sortia de festa per escoltar la música que no havia pogut escoltar durant la setmana. Ara, en canvi, els discjòqueis posen els hits del moment. Rivas explica que “la gent espera escoltar aquelles cançons que porta escoltant tota la setmana” i afegeix que “els vilafranquins surten de festa per a socialitzar-se, mentre que el paper del discjòquei queda en un segon terme”.
