“L’exercici de fer encreuats és molt sa i recomanable per a tothom”

Xavi Gonzàlez
21/12/2019 - 16:00h

Entrevistem al crucigramista Jaume Rafecas que ha arribat a la xifra de 1000 encreuats al 3d8

Amb el diari que teniu a les mans, Jaume Rafecas arriba avui als 1.000 encreuats. Una xifra que ha forjat en tres etapes diferents. La primera, del 28 de febrer del 1986 al 19 de setembre del 1986; la segona, de l’octubre del 1987 a l’agost-setembre del 1989 a través de l’aleshores ‘El 3 de 9’, signant en totes dues etapes com a Ignasi Saltataulells; i la tercera, la més longeva, amb més de 19 anys ininterromputs, ve del 19 de maig del 2000, quan va deixar la direcció de l’escola Estalella Graells, fins avui, 20 de desembre del 2019.

Quina és la raó que el va engrescar a fer els encreuats del 3d8?
Suposo que per continuar la tasca del Ricard, que va ser qui els va iniciar (amb onze quadrets en comptes de deu). Va ser de l’abril del 1982 al 24 de febrer del 1984. La raó no la sé exactament, però com que a mi sempre m’ha agradat resoldre’n, em devia convèncer per continuar-ho jo.
Des de llavors a l’actualitat ha canviat en alguna cosa la manera de fer-los?
La filosofia és la mateixa. Sempre he mantingut la mateixa estructura, 10×10, i procurant que les quatre paraules de deu lletres siguin d’actualitat. Entremig també n’hi ha, però sobretot aquestes. Que jo sàpiga, crec que no hi ha cap encreuat amb tanta actualitat i amb tanta opinió política, social, etc. El que sí que ha canviat és la tècnica, perquè abans ho feia a mà i amb la màquina d’escriure (i sense internet) i quan arribava a la redacció s’havia de tornar a crear de nou. Ara, tot ha canviat molt, i el suport digital ho ha millorat d’una forma extraordinària.

A les seves estones lliures acostuma a jugar a l’Scrabble?
Sobretot quan els nens eren petits o joves. No de manera regular i continuada, però els dies de vacances hi acostumàvem a jugar.

Es considera un friqui de les paraules i els jocs de lletres?
Un friqui no, però un malalt potser sí. Penso que aquest és un exercici molt sa i lloable i recomanable per a tothom, sobretot.

PUBLICITAT

El Màrius Serra és el seu enigmista català de referència?
Sí, lògicament, perquè no només resolc els seus encreuats, sinó també el seu enigmàrius. Jo faig un Jaumenigma a l’Escola Estalella Graells en un Full Informatiu setmanal amb els mestres. Vaig pel setè any. Es tracta d’encertar una sola paraula, una còpia del mestre Màrius.

Es considera un enigmista?
Si no em compares amb cap altre, sí. Ara en diuen també crucigramista, una paraula que fa poc que està acceptada. M’agraden els del Màrius Serra a La Vanguardia en català, però també els del Pau Vidal en català a El País (llàstima que no surti cada dia i ara només ho faci els dijous). Els diumenges és l’únic dia que em compro El País per fer el Crucigrama Blanco, que té 21×12 caselles i has d’endevinar també els quadrets negres (fins fa poc del Mambrino i ara del Clavileño). També m’agrada molt. I pel final deixo el que més m’entusiasma, que és el del Jordi Fortuny a La Vanguardia, en castellà. És genial i és el que gairebé mai no deixo fer.

Vaja, que no para de fer encreuats. Els acaba resolent tots?
Sí, els acostumo a resoldre tots, malgrat que segons quin porta la seva feina, com és el cas dels del Fortuny.

L’encreuat és una bona manera de fer crítica social i política, o també de dir alguna cosa?
En el meu cas, sí. Podríem dir que a l’interior hi ha uns quants articles d’opinió, diguem-ho així, molt dispersos i animals, perquè intento que una part sigui d’humor.

PUBLICITAT

L’encreuat és una bona manera de fer crítica social i política, o també de dir alguna cosa?
En el meu cas, sí. Podríem dir que a l’interior hi ha uns quants articles d’opinió, diguem-ho així, molt dispersos i animals, perquè intento que una part sigui d’humor.

Quin sistema utilitza, per crear-los? I quanta estona necessita per fer-ne un?
Internet m’ha ajudat molt més a agilitzar-ne la creació. Ara mateix he passat una setmana a la Gomera i –malgrat que tenia ordinador– no tenia l’Office, i anava molt més lent. En aquests casos opto per agafar la meva plantilla, i amb llapis i goma els vaig fent a mà. En condicions normals estic un mínim de dues hores, per fer-ne un. Això vol dir trobar les paraules, crear les definicions, corregir-lo i enviar-lo a la redacció. Curiosament, mantinc la mateixa rutina que quan feia de mestre, que és fer-los el dissabte a la tarda o el diumenge al matí. Sempre que l’agenda m’ho permeti, és clar.

Internet l’ha ajudat a reduir el temps utilitzat?
Home, m’ha ajudat prou. El DIEC2, de l’Institut d’Estudis Catalans, on pots buscar paraules que comencin o acabin d’una manera concreta, i el Termcat, que té una opció de buscar una paraula que comenci amb unes lletres determinades, en contingui unes altres en concret i acabi de tal manera… Això et dona diferents opcions de paraules. Són dues eines de gran ajuda.

Troba gent pel carrer que li comenta l’encreuat de la setmana?
Sí, alguns, tot i que penso que tinc pocs seguidors (però molt fidels, això sí). Acostumen a comentar-me coses i fins i tot m’informen sobre errors que cometo (R. Serra, F. Roda i T. Resta). Per cert, si es dona el cas faig una fe d’errates, cosa que ningú més fa, dels crucigramistes que abans li he citat.

Té previst fer-ne algun recull?
No crec que tingués gaire èxit… Jo no en resolc mai cap, de llibre. Necessito tocar la textura i sentir l’olor del paper de diari.

Alguna cosa especial per a l’encreuat número 1.000?
Suposo que alguna referència hi haurà, tot i que no m’agraden les referències personals. En principi serà un més.

També et pot interessar

Comentaris