“Avui en dia la gent ja no es mor de la sida, però l’impacte psicològic és molt gran”

Jordi Mercadal
Judit Benages
01/12/2019 - 09:00h

Entrevistem un dels especialistes en infecció per VIH a l’Hospital Comarcal de Vilafranca, el doctor Jordi Mercadal

Jordi Mercadal és especialista en medicina interna i treballa des del 2007 a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Va fer els primers anys de la seva residència com a metge a l’Hospital del Mar de Barcelona, on també es va formar com a especialista en el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), conegut popularment com el virus de la SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida), una malaltia que destrueix les defenses del cos i que apareix quan la infecció pel VIH està en el seu estat més avançat, havent causat un greu deteriorament del sistema immunitari. Mercadal és un dels tres especialistes sobre el VIH a l’Hospital Comarcal, motiu pel qual hem volgut parlar amb ell d’aquesta malaltia, la seva evolució i el seu futur.

Quina tasca fan amb el VIH a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès?
La feina fonamental que es fa amb els pacients té diferents etapes: un cop diagnosticat, el pacient té una primera etapa on, més enllà de calmar-lo i assessorar-lo, comença el tractament, perquè avui en dia tots els pacients que tenen la infecció són tributaris de tenir un tractament antiretroviral. S’ha d’iniciar el tractament, vigilar que funcioni i que no hi hagi efectes secundaris, i un cop s’assoleix aquest objectiu es fa un seguiment que avui dia és crònic perquè, afortunadament, la malaltia s’ha convertit en crònica. Un cop s’arriba a la situació d’estabilitat de la malaltia, es programen visites un cop cada sis mesos.

Quin és el tractament que se segueix?
Els tractaments són via oral, amb pastilles. Avui s’ha simplificat molt, i fins i tot hi ha pacients que prenen un comprimit al dia.

PUBLICITAT

Per les seves paraules dedueixo que abans el tractament era més complicat.
Sí, venim de tractaments més complexos, amb més pastilles al dia i més administracions diàries, i també amb més efectes secundaris. Venim d’una època de molta toxicitat i molta complexitat. S’ha aconseguit passar a una situació en què molts pacients, amb un o dos comprimits al dia o pautes molt més senzilles poden aconseguir controlar la malaltia.

I un cop es controla la malaltia, quin és el següent pas?
A partir d’aquí el que fem són dues visites l’any de seguiment, per veure com està el pacient i comprovar que el tractament funciona. Això, pel que fa al seguiment estricte de la malaltia. Després hi ha la part d’assessorament, ja que els pacients tenen molts dubtes sobre què poden fer en el seu dia a dia, en l’àmbit de relacions sexuals o d’altres aspectes. Per altra banda, com que s’ha aconseguit que la malaltia sigui crònica, els nostres pacients són cada cop més grans. Molts són pacients diagnosticats fa 25 o 30 anys, que afortunadament han sobreviscut i han passat l’etapa més complicada de la malaltia. Ara tenen entre 45 i 55 anys, i més enllà de la mateixa malaltia, també has de controlar altres patologies que puguin anar apareixent, com problemes cardiovasculars o de pressió, entre altres. Molts d’ells, a més, també estan infectats per l’hepatitis C, malaltia que també s’ha de tractar.

Abans, les persones que tenien la sida es morien. Ara diu que ja no és així. L’evolució ha estat especialment positiva, oi?
Sí, realment s’ha passat una època en què un cop feies el diagnòstic al pacient, tenia assumit que es moriria. Hi havia algun tractament, però la gent es moria per les complicacions infeccioses de la malaltia. Ara, gràcies als fàrmacs s’ha aconseguit controlar la malaltia i la gent ja no es mor d’això, sempre que facin bé el tractament, és clar. Si se segueixen les pautes, l’esperança de vida és similar a la de persones no infectades de la seva mateixa edat. El canvi ha estat radical.

Quines són les perspectives de futur?
La perspectiva és que en algun moment s’arribi a trobar un remei que permeti que la gent que té aquesta infecció es pugui curar definitivament sense necessitat d’un tractament, però això encara està en vies d’investigació.

La societat encara té por de la paraula ‘sida’? Quina és la reacció en ser diagnosticats?
D’entrada és un impacte, evidentment. Normalment, quan venen a la consulta ja saben el diagnòstic perquè els el fa el metge de família, però aleshores els intentem tranquiŀlitzar explicant-los que si fan les coses bé, podran viure molts anys. Jo crec que la gent, més enllà de l’impacte inicial, queden tranquils globalment. Sí que és veritat que pel simple fet de tenir la infecció, tot i saber que no es moriran d’això, ho viuen malament. L’impacte psicològic és molt gran.

Què implica, tenir el VIH?
Hi ha una part de la gent que encara viu amb els prejudicis que hi havia abans (o que encara hi ha) i té por que se sàpiga que té la malaltia. És habitual que la gent ho vulgui amagar, fins i tot al seu entorn més proper. Pel que fa a la resta, no hi ha cap mena d’implicació: es pot fer una vida completament normal, però sempre tenint en compte que és una malaltia crònica i, per tant, cal un tractament de per vida.

PUBLICITAT

Vida normal… però sexe amb protecció?
Sí, nosaltres incidim i recomanem molt relacions sexuals protegides, però més enllà d’això no hi ha una limitació del dia a dia, més enllà de les pròpies barreres que un mateix es crea.

Com podem prevenir el VIH? Quins consells dona, més enllà de les relacions sexuals amb protecció?
És curiós perquè, tot i tenir la sensació que hi ha molta informació i que la gent sap com es contagia, hi ha noves infeccions. A l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès només en tenim dues o tres cada any. Són poques, però tot i així sorprèn que sabent-ho, la gent es continuï infectant. Més enllà dels consells, hi ha gent que ha perdut la por a la infecció, i veiem que s’ha relaxat perquè ja no és una malaltia mortal. Però jo crec que el missatge important és la prevenció, que s’ha de vigilar tot i que sigui una malaltia crònica perquè avui dia implica una medicació de per vida, amb els possibles efectes secundaris. I sobretot el fet de tenir la malaltia, que no és poca cosa.

Hi ha un perfil determinat d’infectats?
N’hi ha diversos, i estan relacionats amb les diferents vies de transmissió. Hi ha pacients que es van contagiar a finals dels vuitanta perquè es punxaven sobretot heroïna, i d’altres s’han contagiat per via sexual.

Què és el més habitual, la infecció per drogues intravenoses o per via sexual?
A dia d’avui, els nous diagnòstics són per via sexual, i normalment d’homes que practiquen sexe amb homes. Evidentment, també n’hi ha d’heterosexuals, però la gran majoria de noves infeccions són d’homosexuals.

Fins a quin punt és important la detecció precoç?
És fonamental. El que recomano, sobretot, és que davant qualsevol situació de risc de contreure VIH es vagi immediatament al metge de capçalera i se li expliqui. Aleshores es farà una analítica a la persona per veure si està infectada o no. I com més aviat se sàpiga, més aviat es podrà fer un tractament.

També et pot interessar

Comentaris