“El 85% dels casos d’abusos es donen en cercles de confiança”
Entrevistem Vicki Bernadet, presidenta de la fundació que porta el seu nom i que treballa per l’atenció integral a les persones que han patit abusos sexuals infantils
Un de cada 5 nens i nenes pateix abús sexual infantil abans dels 17 anys. D’aquests, un 60% no rebrà mai ajuda i el 90% no ho dirà fins a l’edat adulta. L’any 1997 Vicki Bernadet va crear la Fundació que porta el seu nom amb l’objectiu d’oferir una atenció integral especialitzada a totes aquelles persones afectades directament o indirectament per abusos sexuals infantils. Bernadet ho havia patit a la seva pròpia pell. Ella va ser dimarts la protagonista de la xerrada institucional del Dia contra la Violència de Gènere amb una conferència titulada “L’abús sexual infantil en el marc de la violència masclista”.
La sorprèn fer la conferència institucional del Dia contra la Violència de Gènere?
Em va sorprendre, però gratament, perquè sempre es parla de violència contra les dones. Però l’abús sexual també és un tipus de violència i crec que s’han de tenir en compte totes les violències, tinguin l’edat que tinguin les víctimes.
Quan i per què va posar en marxa la fundació que porta el seu nom?
Va ser fa 22 anys. Jo de petita vaig patir abusos i, com molta gent, ho vaig patir en silenci. Quan ho vaig dir en veu alta ja tenia 33 o 34 anys, i aleshores vaig adonar-me que la gent no em creia o que em quedava sola… Totes aquestes reaccions i el fet de no tenir un lloc on recórrer va fer que canalitzés la frustració cap a una cosa positiva. Jo necessitava un lloc, no el trobava i vaig decidir crear-lo. Per a mi però també per a tothom que ho necessités. I a partir del 2006 va passar d’associació a fundació.
Quina tasca fan a la Fundació?
El que volem i intentem és cobrir tot el cercle de necessitats que tenen les persones que pateixen abusos, des de la part terapèutica i jurídica fins a activitats de prevenció, a més de cursos especialitzats per a professionals de diferents àmbits. Per tant, podríem dir que cobrim tot el cercle de necessitats, des de la part més paŀliativa fins a la que serveix per canviar les coses, amb formació i prevenció.
Quanta gent atenen?
Doncs ara no tinc els números al cap, però sí que sé que l’any passat vam rebre 1.200 demandes, entre assessorament i ajuda directa, i aquest primer semestre del 2019 hem atès aproximadament un 35% més de gent que el semestre anterior, que són unes 700 persones més.
Com arriben a la Fundació?
La majoria ens busca per internet, però cada vegada més hi ha derivacions per part de metges, psicòlegs o determinats serveis públics que veuen que una persona pot patir problemes físics o alguna altra cosa, com bulímia o addicció a la droga, però potser darrere hi ha un abús. Aleshores fan la derivació o treballem de forma conjunta. De fet, fa un mes vam firmar un acord de col·laboració amb un centre privat d’anorèxia i bulímia i la Fundació hi va dos cops per setmana per atendre els casos d’abusos sexuals que hi han ingressat per anorèxia i bulímia.
Em comentava que la majoria de gent no parla dels abusos que ha patit fins que és adulta.
Sí, això passa en un 92% dels casos. Aquí apareix la responsabilitat dels adults de detectar-ho.
Com ho podem fer?
En una entrevista és complicat explicar-ho perquè és molt complex, però hi ha una cosa que és fàcil d’apuntar i que és molt important. I és que encara que jo pugui explicar com detectar, és bàsic que les famílies pensin que existeix la possibilitat que això passi a casa seva. Si tothom estigués conscienciat que ho poden tenir davant, ho podrien detectar. El problema és que no podem detectar una cosa que no tenim present que ens pot passar. Majoritàriament les famílies creuen que a casa seva això no passa. Les criatures parlen amb el seu propi llenguatge: amb el cos, amb malalties…, però la lectura que fa la família d’aquella situació és qualsevol altra cosa, abans de relacionar-ho amb un abús. Simplement no ho tenim apuntat a la llista i ho hem d’incorporar. Així que per començar a detectar s’ha de pensar que ho podem tenir davant.
La majoria d’abusadors són a la família?
Sí. Entre el 80 i el 85% dels casos d’abusadors es donen dins la família o en cercles de confiança.
Deia que la família no creu que l’hi pugui passar. Això vol dir que tampoc en parla?
Exacte. És un tema en què no hem aconseguit trencar el tabú. A vegades no es parla ni de sexualitat, a les famílies, i com que hi ha una negació anterior és un tema que encara costa més de tractar.
Per què les criatures no ho expliquen, si pateixen abusos?
És una sensació de sentir-te atrapat, de voler dir i no poder ni trobar paraules, de pensar que hi sortiràs perdent. A més, tens por del que pugui passar. Quan a una criatura li passa això se sent tremendament sola, i a més li fan les persones que l’han de protegir. A la llarga sempre surt, quan la criatura veu que el que està passant no és normal. És sentir-te atrapat dins una cosa de la qual no veus com sortir-ne i, sovint, fins que no ets adult no en parles. Quina credibilitat pot tenir una criatura que pot dir una cosa d’aquestes quan, a vegades, ho fa el seu pare? Creus que ningú et creurà.
Podem prevenir els abusos sexuals a menors?
La prevenció es pot fer des de l’educació a partir ja dels dos o tres anys. Tu pots reforçar certes coses que fan que hi hagi criatures que ni entrin en perill. És una qüestió de voluntat també política introduir aquesta prevenció a les escoles… Tal com diem sempre, és un repte comú. Sinó ho fem entre tots, això no podrà tirar endavant.
L’evolució, però, és en positiu? La societat s’implica més per evitar més casos?
Hi ha una falsa sensació que ha millorat molt, i això provoca que hi hagi criatures desprotegides perquè es pensa que ara es parla més i que les criatures són més capaces de dir-ho. Potser s’ha trencat el tabú en alguns àmbits com ara els professionals, que volen saber-ne més, però si entres a la part privada, el sol encara no hi entra. Hi ha una mica més d’obertura, però les famílies encara es pensen que a elles això no els pot passar i que, si passés, les seves criatures ho explicarien.
