“Per història i samarreta, i sempre tocant de peus a terra, el Noia ha d’aspirar a tot”

Xavi Gonzàlez
06/09/2019 - 12:00h

Pere Varias encetarà la cinquena temporada com entrenador del conjunt de la Capital del Cava

El sadurninenc Pere Varias encetarà la seva cinquena temporada com a entrenador del Noia Freixenet a l’OK Lliga. Abans ho va ser del Vendrell durant una temporada i del Calafell durant tres. En total, doncs, nou temporades al màxim nivell de l’hoquei estatal. El seu equip actual, el Noia, inicia un nou curs amb els màxims objectius, i el 3d8 hi ha conversat per saber com l’encara.

Dilluns van caure eliminats de la Lliga Catalana a mans del Reus. Quin balanç fa d’aquesta primera competició?
Ens vam plantejar la Lliga Catalana com uns entrenaments, perquè penso que és una competició que arriba massa prematura i que està molt mal organitzada. Una competició de pretemporada t’ha de garantir una sèrie de partits per poder-te preparar i no jugar amb la incertesa de saber quants en jugaràs i quin dia ho faràs. Nosaltres hem jugat dos partits i hauríem pogut quedar eliminats, i un cop classificats no sabíem si jugaríem dilluns o dimarts. Pel que fa als resultats vam guanyar a Lloret 1 a 5, vam perdre a casa 3 a 5 amb el Caldes i dilluns als quarts de final, jugats a Vic, vam perdre 3 a 4 amb el Reus Deportiu, fet que ens deixava eliminats. És clar que prefereixo jugar una lliga catalana que no pas els simples entrenaments, però no m’agrada gens la manera com està organitzada. M’agradava més el sistema que es feia a la Copa Esportspenedès, on et garantien quatre o cinc partits segurs, i això ja et cobria tota la pretemporada. Ens hem trobat que hi ha hagut equips que ens han demanat per jugar amistosos i els hi hem dit que no perquè no els podíem garantir la seguretat de si estaríem disponibles o no i ara ens trobem que haurem de buscar un rival per divendres per continuar la nostra pretemporada. Esportivament en faig un balanç positiu i estic content de com han anat els tres partits tenint en compte que estem en pretemporada i que hi ha coses a treballar.

L’any del play-off en una lliga de catorze equips. Li agrada?
Sí. Pel que fa al play-off, la majoria d’entrenadors crec que estem d’acord. Potser la discrepància vindria amb quin ha de ser el model de play-off que agradi més, i en aquest sentit si ha de ser de tres o de cinc partits i si només hi ha d’haver play-off pel títol i pel descens. En les últimes temporades equips que han baixat han quedat últims a la lliga regular, molt lluny de poder-se salvar, i ara amb un play-off se’ls obren les portes de la permanència malgrat facin una temporada amb una puntuació molt baixa. Soc més partidari d’una lliga de setze amb play-off. El ritme de competició que et dona jugar sovint dos partits per setmana és molt més alt.

La preparació física de l’equip pot variar, a l’haver-hi play off?
Caldrà veure si hem de gestionar algun tipus d’entrenament en funció de com arribi l’equip, sobretot a l’hora dels play-off. És difícil aventurar-nos ara, al mes de setembre, i dir si ens condicionarà. Tenim un pla traçat però que no és inamovible i sempre estarà en funció de la necessitat dels jugadors, persones que, a banda de la seva vida esportiva, tenen la seva vida laboral molts d’ells com estudiants fet que vol dir que es lleven ben d’hora i això els primers mesos és més fàcil, però arribarà un moment que ho haurem de gestionar.

PUBLICITAT

Encetarà la seva cinquena temporada al davant de l’equip. Quins objectius es planteja?
Ni des del club ni nosaltres ens marquem uns objectius concrets, però penso que el mateix club o la samarreta ens obliga a tornar a classificar-nos per la lliga europea de l’any següent i entrar a la copa del Rei. Pel que fa a la lliga regular, sempre tocant de peus a terra, no hem de renunciar a res, tot i que amb o sense play-off hi ha un clar favorit, el Barça. Ara bé, el play-off permet alguna sorpresa, tot i que guanyar la lliga suposa superar el Barça en tres de cinc partits, un repte majúscul, però el ventall s’obre una mica més que no pas amb una lliga regular.

Ferrer i Manrubia per Mendes, Fernández i Grau. Satisfet amb la plantilla que tindrà?
Sí. A la presentació dels nous jugadors em van preguntar si eren els que jo volia. És molt difícil que un club et pugui fitxar els jugadors que tu desitges. El que sí que puc dir és que tots dos eren a la llista de preferits del Noia. Volíem que l’Humberto continués, però la seva no renovació ens va fer optar per fitxar el Pol Manrubia. Ara bé, el Jordi Ferrer va ser una prioritat. De fet, va ser el primer jugador que vam trucar, i ràpidament ens va dir que sí.

Sense Mendes, el Noia perd poder defensiu?
Potser aquesta valoració l’hauríem de fer a final de temporada. És clar que els nous jugadors tenen perfils diferents. L’Humberto ens donava una intensitat defensiva tremenda, i també ofensiva perquè és un jugador molt intens a pista i amb un bon desequilibri. També tenia els seus defectes, i penso que el Jordi i el Pol tenen altres virtuts i segurament altres defectes, però crec que no ens n’hauríem de ressentir. La meva feina com a entrenador és trobar l’equilibri perquè l’equip no se’n ressenti defensivament, si és que hi ha alguna mancança, i en tot cas millorar ofensivament. Aquesta és la feina de tot l’equip tècnic. Si es dona el cas buscarem alternatives perquè l’equip sigui sòlid defensivament i intens i vertical ofensivament.

PUBLICITAT

I quin rol tindran els jugadors que pugen de la base?
Tindran la importància que es guanyin. Si ells són mereixedors de tenir molts minuts jugaran més. Al final, el Noia em contracte per guanyar partits i si els jugadors de la base són importants per guanyar-los tindran minuts, aquesta és la realitat. També hem de ser conscients que tenim sis jugadors sèniors que parteixen amb avantatge però si els jugadors júniors són mereixedors de tenir minuts els tindran. Recordo el Pau Bargalló en la mateixa situació, i va ser ell qui es va anar guanyant minuts a la pista.

Dissabte es fa el sorteig de la Lliga Europea i segur que al Noia li tocarà l’Sporting, el Porto o el Forte di Marmi. Alguna preferència?
Fa de molt mal escollir perquè els partits s’han de guanyar i tenim mal record de l’any passat d’Itàlia. Hem de ser-ne conscients. Això és una realitat, i això no vol dir que hagi de ser fàcil, que hi ha dos equips italians en principi, a nivell de talent, que haurien de ser més assequibles, com el Sarzanna i el Monza, que no pas el Lodi o el Forte di Marmi. Això no vol dir que siguin fàcils perquè els dos primers tenen dues pistes molt complicades, una per les dimensions i l’altra per la superfície. De Portugal et diria que qualsevol equip que ens toqui és un monstre, perquè Benfica i Oliveirense s’han reforçat i, per tant, ens tocarà un portuguès duríssim. I l’italià veurem quin serà. I després veurem de quin país ens toca el tercer rival però si és francès tindrem un grup de la mort. L’objectiu a la Lliga Europea és com a mínim repetir l’accés als quarts de final, com l’any passat. Ens hem de sentir forts a casa i sumar els nou punts, perquè això et dona mitja classificació. Crec que som capaços de poder competir en qualsevol pista i que el rival més dur segueix sent el Barça, i si som capaços de competir-hi en lliga regular també ho podem fer davant d’equips amb el potencial de l’Sporting, Porto o Benfica.

Tot i que no li toca, m’agradaria saber la seva opinió al voltant de la reestructuració de l’OK Lliga Plata amb dos grups.
En els meus inicis com a jugador del Noia vam jugar a les que llavors eren l’A-1 i l’A-2, formada per dos grups de 8 equips. Penso que el sistema de competició on els quatre primers de cada grup passaven a lluitar per l’ascens però mantenint els resultats de la primera fase era una bona manera. Desconec molts equips de la categoria però entenc que a nivell esportiu el handicap més important és que hi pugui haver un grup més difícil que l’altre. Si més no, a simple vista veure que els quatre que han baixat de l’OK Lliga han anat a parar en un mateix grup ja de per si el fa més difícil. Penso que a nivell esportiu la competició no és justa perquè depens d’un sorteig, en una lliga curta on no pots fallar. Crec que hauria de ser una lliga de setze equips i que ens haurien d’explicar l’objectiu real d’aquest sistema de competició perquè potser ens farien veure alguna cosa que no veiem.

També et pot interessar

Comentaris