“Haurem de ser molt imaginatius perquè tots els viticultors tinguem un lloc al Penedès”

iIsabal Vidal, cap sectorial d ela Vinyai el Vi de JARC.
Eva López
25/08/2019 - 17:57h

Isabel Vidal fa anys que trepitja la vinya. Treballar-la és el que fa des de temps la seva família. Ella se l’estima, la terra. Cada un dels plecs que el sol ha deixat a la seva pell la delaten.

Ja fa dies que és conscient que per seguir fent el que li agrada no té altre camí que lluitar. Ho fa com a cap sectorial de la Vinya i el Vi de Joves Agricultors de Catalunya (JARC), un càrrec des d’on està vivint de prop la crisi del preu del raïm. No és la primera que viu, però sí la que li ha provocat més canvis interns.

A Freixenet li importen poc els viticultors?
Si he de ser honesta, no puc dir que en la reunió de dimarts tingués la sensació que no els importa el sector. Però sí que penso que quan ens van convocar, ja tenien molt clar el que ens dirien, que no hi havia opció a la negociació. Ells segueixen una estratègia empresarial que tenen ben definida, i aquí hi ha poc marge.

Els excedents són els que marquen aquesta estratègia?
No ho sé. És cert que ara hi ha milions de litres als cellers, però també ho és que els excedents són necessaris per tenir una zona de seguretat . El fotut és que aquest tema el gestionem malament. Ens emmirallem amb altres DO que saben treballar-ho, però nosaltres no ens en sortim. No som capaços de treballar amb previsió.

PUBLICITAT

El problema és que cadascú va a la seva?
És possible. Els darrers anys, amb el Pere Bonet com a president de la DO Cava, semblava que havíem aconseguit aquesta unitat. Pots estar més o menys d’acord amb la seva gestió, però ho havíem assolit. Ara començo a pensar que s’està esvaint l’oportunitat que veia de tirar endavant el sector de manera unànime.

No hi ha futur per als pagesos al Penedès?
Haurem de ser molt imaginatius perquè tots els viticultors que actualment treballem a la zona trobem el nostre lloc.

Qui és responsable d’aquesta situació?
Tothom. Dir que només els elaboradors són responsables del que ha passat és fals. Potser ells són els que carreguen el pes més gran, però no tot. Hem maltractat la DO Cava. Hem desvestit el sant entre tots. Un li ha tret un mitjó, l’altre la samarreta, i alguns li han tret tot el vestit… Al final ha quedat despullat. Ara l’haurem de tornar a vestir, però potser el sant serà més petitet.

Feia anys que no us queixàveu, els pagesos.
Els darrers anys s’havia notat un canvi de tendència, i semblava que els preus es podien mantenir. El 2016 i el 2017 van ser anys bons, i la passada campanya –malgrat que ja hi havia d’excedent– es van mantenir. No és que 45 cèntims el quilo sigui cap gran cosa, però com a mínim és un preu digne. Els pagesos ens adaptem a tot.

PUBLICITAT

L’adaptació no ha estat gaire bona, a jutjar per la situació.
El problema és que hem volgut compensar la manca de preu amb més volum de quilos, i en això ens hem equivocat.

Tocava que algú fes un cop sobre la taula?
Si, potser sí. Els pagesos que estem al capdavant de les organitzacions agràries hem fet feina, i moltes vegades ens hem sentit molt sols en la nostra lluita. No em planyo, eh! També reconec que potser hi ha coses que les hem fet malament.

Ara els fa costat la major part de la societat.
És important, aquest suport, perquè hem de ser conscients que això no és una cosa que només ens afecta a nosaltres. Si la pagesia no se’n surt, hi perdrem tots.

També et pot interessar

Comentaris