Què són les mesures penals alternatives?
Aquest tipus de condemna evita l’entrada a presó de persones que han comès delictes lleus
De mesures penals alternatives n’hi ha de diferents tipus, tot i que la més habitual són els treballs en benefici de la comunitat. Els Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC) són serveis que el penat/ada, sota determinades condicions, pot realitzar com a alternativa al compliment de mesures penals tradicionals.
Aquesta mesura ha de ser acceptada pel penat/ada i consisteix a prestar, sense retribució, una activitat d’utilitat pública o d’interès social. Els TBC s’ofereixen com a alternativa que afavoreix la integració social de la persona, alhora que genera beneficis col·lectius. Mitjançant la prestació dels TBC existeix la voluntat de responsabilitzar el penat/ada i de possibilitar que faci una acció útil per a la comunitat. Amb la realització d’aquest servei, l’infractor té l’oportunitat de reparar el dany causat, tot descobrint la utilitat dels serveis d’acció social.
Els TBC es desenvolupen en jornades diàries d’un màxim de 8 hores i l’activitat, que no és remunerada, és contributiva a la Seguretat Social només a efectes d’accidents laborals. Aquestes despeses són a càrrec del Departament de Justícia.
El mínim de jornades que es pot imposar és una i el màxim 90, tot i que, excepcionalment, es pot arribar a les 720. En tot cas, el total de les jornades que ha de realitzar l’infractor depèn de la pena o condemna imposada pel jutge. Les jornades poden tenir una durada mínima de 4 hores i una màxima de 8 hores i l’execució està regida pel principi de flexibilitat quan hi hagi causes justificades.
Les activitats que es fan tenen unes característiques determinades. Així, per exemple, no poden atemptar contra la dignitat de la persona penada i li han d’aportar elements positius que li reforcin l’autoestima i li possibilitin una tasca útil per a la societat.
Les activitats han de permetre que entengui les conseqüències dels seus actes, tant des de l’àmbit judicial, com de la repercussió social que tenen, i s’han de programar de manera que la persona entengui allò que se li demana i estigui en condicions de poder-ho fer sense que es produeixin situacions de risc per a ella mateixa o per a terceres persones.
Les activitats s’han de fer sempre en entitats públiques o d’interès públic i no poden comportar mai la realització d’una tasca que impliqui l’ocupació d’un lloc de treball, ja que el sentit de l’activitat és la cooperació. En cas de manca de conveni o d’insuficiència de places, el treball el pot proposar la persona penada. Aquesta proposta ha de ser, en tot cas, valorada per l’Administració i sotmesa a l’aprovació de l’òrgan judicial competent. L’execució de la pena s’ha d’adaptar el màxim possible a la situació sociolaboral de la persona penada, responsable de trobar l’horari per dur a terme l’activitat.
