“Tothom es mereix una segona oportunitat”
Un total de 531 persones van fer treballs en benefici de la comunitat a l’Alt i el Baix Penedès el 2018
Ricard Z. (nom fictici) té 25 anys, viu a Santa Margarida i els Monjos i va des del passat mes de gener entre un i tres cops per setmana a Cal Figarot, seu dels Castellers de Vilafranca, on ajuda el conserge, Josep Anton Turdiu, en les tasques d’arranjament de l’equipament.
Això ho combina amb la feina i amb la família. En Ricard, però, no és un voluntari, sinó una persona que està complint condemna. I ho fa amb treballs a benefici de la comunitat.
La sentència és de 240 jornades de treball (960 hores) i, per tant, tot apunta que estarà força temps donant un cop de mà a la colla vilafranquina, tot i que no sap exactament el calendari perquè no hi va sempre les mateixes hores. Del que es tracta, doncs, és d’anar restant temps fins que hagi complert tota la condemna.
I és que aquest jove penedesenc és un treballador fix discontinu al sector agrari i la seva prioritat és mantenir la feina, cosa que agraeix que li permetin fer.
El jove va cometre el delicte pel qual va ser condemnat (i que no vol fer públic) quan tenia 18 anys, però el judici no va arribar fins fa un parell d’anys. Seguidament, el Departament de Justícia de la Generalitat es va posar a treballar per trobar una entitat adient per a ell. Havia de ser propera al seu domicili i havia de tenir uns horaris prou flexibles per mantenir la feina.
Ara, amb els verds, està encantat, i assegura que amb el conserge i amb l’altre penat s’han fet fins i tot amics, ja que comparteixen moltes hores al llarg de la setmana.
Quan vaig cometre el delicte tenia 18 anys i els joves, poc o molt, tots s’equivoquen. Tots ens mereixem una segona oportuntiat
Ricard Z.
Pel que fa al fet de poder evitar entrar a presó fent mesures penals alternatives, en Ricard creu que és una bona solució “perquè tothom mereix una oportunitat”. I continua: “Jo quan ho vaig fer [cometre el delicte] era molt jove, i de jove tothom s’equivoca. Evidentment em penedeixo del que vaig fer, però no puc tornar enrere. A les meves mans només està que no torni a passar”.
Conciliar amb feina i família, principal prioritat
Els Castellers de Vilafranca és una de les 1.816 entitats i administracions catalanes que col·laboren amb la Conselleria de Justícia perquè els condemnats a fer feines en benefici de la comunitat puguin complir-hi la pena. A banda de posar-nos en contacte amb el penat, des del 3d8 hem parlat també sobre el projecte amb el president dels Castellers de Vilafranca, Joan Badell, i amb diferents representants del Departament de Justícia.
La Núria –que no vol fer públic el seu cognom– és la delegada d’execució de mesures a l’Alt Penedès. Ella és qui fa les entrevistes als penats per decidir a quina entitat compliran la sentència. Els pregunta sobre qüestions laborals, estudis i família, ja que el seu màxim objectiu és “que es puguin conciliar els treballs a benefici de la comunitat amb la feina i la família”. A més, intenta, en la mesura del possible, adaptar el perfil del penat a la tasca que pot fer a les diferents entitats o administracions.
Per la seva banda, una de les gestores de recursos del programa, Mercè Cosialls, explica que les entitats que poden acollir penats poden ser públiques o privades, però mai poden tenir afany de lucre. Cosialls apunta que a l’Alt Penedès les entitats que col·laboren més amb Justícia en aquest aspecte són els ajuntaments, però que també n’hi ha d’altres, com ara diferents ONG o els citats Castellers de Vilafranca, amb qui van contactar a través de la Federació d’Ateneus. Cosialls comenta que el més important és que l’entitat tingui clar que les tasques del penat han de ser de suport –mai ha d’ocupar un lloc de treball–, no poden ser vexatòries i sempre ha d’haver-hi un pla de treball supervisat tant per l’entitat com per Justícia. A més, és molt important que si es produeix alguna incidència rellevant, l’associació ho comuniqui a l’administració, especialment si el penat té tres absències sense justificar, si s’oposa a les tasques o si el seu rendiment és inferior al mínim exigit.
Cosialls és molt clara, en aquest sentit: “Cal rigor tant per part del penat com de l’entitat i l’administració. Podríem dir que és un compromís a tres bandes”.
El coordinador de l’equip de mesures penals alternatives, Miquel Rivera, insisteix en el fet que una prioritat és que el penat pugui conciliar la pena amb la seva vida familiar i laboral “perquè no podem permetre que la condemna els trenqui la vida” i, per tant, es destaca la flexibilitat de la proposta. Així mateix, si hi ha penats que fa molt de temps que col·laboren amb la mateixa entitat, fins i tot se’ls pot canviar perquè així tornin a agafar motivació.
És un orgull tenir dos penats fent els treballs a benefici de la comunitat a Cal Figarot. Són persones que simplement han comès petits errors i de les quals també aprenem molt
Joan Badell
“Pensa que hi ha gent que només pot fer 2 o 4 hores setmanals i, en canvi, la condemna és molt llarga. Per tant, poden estar anys fent treballs a la mateixa entitat i, sovint, demanen canviar. I no hi ha cap problema”. Rivera, a més, comenta que també és molt important que l’entitat “sigui a prop del domicili del penat perquè aquest no gasti massa temps ni diners a desplaçar-se”. “Es tracta de fer-ho molt fàcil i, com que no és un voluntariat, tothom ha d’estar còmode; a més, a l’entitat no li ha de suposar un esforç addicional”, explica.
Exemple d’integració
El president dels Castellers de Vilafranca, Joan Badell, apunta que és el primer cop que l’entitat acull unes persones que han de fer treballs a benefici de la comunitat, i que l’experiència està sent molt positiva.
Segons Badell, el fet de col·laborar amb aquesta iniciativa fa que no només puguin compartir amb el penat valors com ara el respecte o l’educació, sinó que també els mostren “quins són els valors castellers, com ara la integració, ja que les colles castelleres són un exemple fantàstic de com tothom es mereix una segona oportunitat i de com tothom és benvingut”.
Badell assegura que no només són els penats qui treballen per a la colla, sinó que el que s’ha aconseguit amb aquest acord “és un favor mutu: ells ens donen un cop de mà molt important i gràcies a ells tenim un Figarot molt més endreçat i net. I, al mateix temps, és un orgull i un honor tenir-los aquí perquè són persones que simplement han comès petits errors, i el que queda és que, al final, tots som humans, i també aprenem molt d’ells”.
