Salvar l’onada
Daniel Garcia Peris
Enguany hem tingut una primavera més clàssica del que estàvem acostumats. Els darrers temps passàvem de l’hivern —també sigui dit, no gens fred— directament a l’estiu. Sortosament hem pogut gaudir d’un mes amb temperatures suaus de dia i nits fresques. És per això que trobar-nos amb una onada de calor de cop, només començar l’estiu, genera una percepció més intensa de la ràpida pujada de temperatures. Sobretot és aquest ambient tòrrid, que gairebé es pot mastegar, el que no deixa respirar. Per pal·liar aquests efectes ens llancem ràpidament a buscar la climatització que generen els aparells d’aire condicionat.
Sens dubte aquest fenomen no és nou. És nova la repetició d’aquests episodis tan sovint. El canvi climàtic provocat per la nostra societat actual n’és el culpable. En aquests dies sentim molt els missatges adreçats a la població de les administracions amb els consells per refrescar-nos i evitar la calor. Al cap i a la fi són advertiments que podríem extreure d’aplicar el seny i la saviesa popular que hem perdut a la vida diària. És aquest exercici de remuntar-nos al que feien els nostres avis quan no existia el fred artificial: tancar les cases després de les primeres hores del matí, donar prioritat a la foscor als interiors amb una mica de ventilació perquè marxi l’aire calent, sortir al carrer només a primera hora i al vespre, etc.
El ritme laboral i vacacional dels nostres dies ens fa difícil seguir aquestes normes elementals. Tot i així no s’ha de menysprear la incidència, i es pot quantificar. A França ho van fer amb la gran onada de calor del 2003 estimant que aproximadament 15.000 persones van morir pels seus efectes. És quan toca estar més conscienciats i aplicar les mesures excepcionals que siguin possibles per a emergències d’aquest tipus. L’obertura gratuïta de piscines municipals és una bona actuació, tot intentant conciliar-la amb els drets dels abonats, perquè l’economia no ha de ser un obstacle per salvar la situació.
