La Comissió per a la Memòria reivindica nous referents històrics per Vilafranca

Redacció el3devuit

@el3devuit

02/05/2018 - 15:49h

Recuperar personatges emblemàtics i singulars de la història de Vilafranca per construir nous referents populars. Aquesta és la intenció amb la que va néixer la Comissió per a la Memòria, i amb aquest objectiu, des de l’octubre, setmana rere setmana publiquen una columna al setmanari penedesenc El 3 de Vuit explicant la trajectòria d’aquestes persones, anònimes o conegudes que han aportat el seu gra de sorra en la història de Vilafranca.

 A la presentació, que es va fer a la Biblioteca Torras i Bages, els historiadors Salvador Campamà, Jordi Vidal i Josep Maria Feliu van explicar el projecte. Campamà va exposar diversos elements que configuren la creació dels referents històrics, com ara l’escola, els llocs de memòria i monuments sobre episodis històrics i la tradició popular. En aquest sentit va posar l’exemple del debat sobre la retirada o no de monuments feixistes o el fet que quatre ministres del govern espanyol cantessin l’himne de la legió “Soy novio de la muerte”, que mostren una clara visió dels seus referents. Alhora va defensar que la retirada o no de monuments o la decisió de posar nom a un carrer determina com es vol interpretar la Història. Campamà va reflexionar sobre com a l’Estat s’entén aquest fet i va concloure qu ele fet que la immensa majoria del temps dels últims segles Espanya hagi estat en períodes no democràtics comporta la manca de tradició democràtica que pateix i que es veu reflectida en els referents històrics i en les maneres de fer de la societat. A més del manteniment de la classe dirigent de l’Estat i la no ruptura amb el règim feixista del General Franco.

En aquest sentit també va fer referència a la negativa del govern de PdeCAT-PSC, amb el suport del PP, a l’Ajuntament de Vilafranca de rebutjar per una banda retirar el quadre de l’alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera i per altra de recuperar la memòria de Fèlix Balaguer, el primer alcalde escollit democràticament per sufragi universal, és a dir, votat per dones i homes. Aquestes dues actuacions demostren “com s’ha configurat una manera d’entendre la història i quins són els referents que serveixen per explicar-la”.

Campamà també va fer especial referència a dos àmbits que pateixen la “desmemòria”. Per una banda va exposar que els vençuts de la Guerra Civil encara avui tenen dificultats per ser rehabilitats i recordats, i per altra va apuntar a les dones. Per Campamà les dones sempre han estat oblidades i han sigut claus en tots els esdeveniments històrics, des de les revolucions fins a les lluites per guanyar drets col·lectius. Com a exemple, dels 373 carrers que hi ha a Vilafranca 115 porten noms d’homes. Només 23 en porten de dones, amb l’agreujant que la majoria d’aquests fan referència a persones religioses. Una invisibilitat que es “trepitja cada dia als carrers de Vilafranca”.

Per la seva banda Jordi Vidal va explicar que la Comissió neix a partir dels 85 anys de la fundació d’ERC a Vilafranca i de la proposta per recuperar la figura de l’alcalde Balaguer. A partir de la feina feta per la Comissió, es va donar continuitat amb l’objectiu de recuperar part de la història de Vilafranca i de les persones que la van fer possible. Des de la Comissió per a la Memòria s’ha treballat en aquest àmbit amb la recuperació de la figura de l’alcalde Fèlix Balaguer o amb les petites biografies que setmanalment es publiquen a la premsa. Vidal també va apuntar que es preparen més accions per apropar la memòria històrica a la ciutadania, centrades en els llocs de memòria,

Finalment, Josep Maria Feliu, va presentar el web de la Galeria del Segle XXI, com a contraposició de la Galeria dels Vilafranquins il·lustres, formada entre 1901 i 1947, que hi ha al Saló de Plens. La Comissió per a la Memòria, ha denunciat diverses vegades la poca representitvitats dels personatges que hi apareixen (per exemple només hi ha una dona o quasi la meitat són religiosos). Per aquest motiu aquesta iniciativa duu el nom de “la Galeria del segle XXI”, perquè té per objectiu aportar nous referents més populars i democràtics que permetin explicar la història de la vila. Durant l’acte també hi van participar diversos dels autors de la Comissió que van exposar la vida i la trajectòria d’algun dels personatges que han anat recuperant.