La cursa de transports prova que cal un bus exprés entre les capitals de la vegueria
Divendres de la setmana passada, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, va tenir lloc la 1a Cursa de Transports de Vilafranca, un esdeveniment orientat a comparar els costos, l’impacte ambiental i els temps de viatge de diverses maneres de moure’s. La cursa va comptar amb 11 participants repartits en cotxes i transport públic sobre quatre rutes interurbanes, fetes des dels ajuntaments de Barcelona, el Vendrell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i una ruta urbana des de la plaça de Salvador Puig Antich on, a més, s’afegia el vianant. La destinació de les cinc rutes era l’Escorxador de Vilafranca, on es va disposar d’una pantalla per fer el seguiment dels participants en temps real i diversos jocs relacionats amb la mobilitat. Cal destacar la presència de dues bicicletes que fan crispetes gràcies a l’energia procedent de pedalar, convertida en electricitat.
Resultats de la cursa
Per primera vegada es va realitzar un seguiment dels participants en temps real gràcies a la instal·lació d’una aplicació als mòbils que n’envia el posicionament via GPS. Aquests posicionaments podien ser vistos en temps real a l’arribada i ser desats per a la seva posterior consulta.
Un cop analitzats els resultats, segons la Plataforma en Defensa del Transport Públic (PDTP), organitzadora de l’acte, queda palès que les rutes on el transport públic és competiu són des de les poblacions on hi ha una connexió directa amb tren de Rodalies (el Vendrell i Barcelona), en canvi tant des de Vilanova (bus Plana directe) com des d’Igualada (FGC+Rodalies per manca de bus a la tarda) els temps de viatge del transport públic no són gens competitius.
Tal com ja va demanar la PTP a la seva presentació el juny passat, cal posar en servei de forma urgent una línia de bus exprés entre Vilanova – Vilafranca- Igualada i Manresa. “No pot ser que amb l’obertura de l’Eix Diagonal s’hagi millorat substancialment els temps de viatge en vehicle privat però en canvi no s’hagin millorat gens els temps de viatge en transport públic entre aquestes 4 capitals comarcals”, afirmen des de l’entitat.
Especialment greu són les freqüències insuficients de bus entre Vilanova i Vilafranca i testimonials entre Igualada i Vilafranca. A part de l’alta mobilitat per motius laborals, comercials i d’oci, cal destacar que el Garraf és referència sanitària pels pacients de l’Alt Penedès en algunes especialitats mèdiques, i igualment els habitants de l’Alt Penedès han d’anar a Vilanova o Igualada per renovar el DNI i el passaport.
D’altra banda, des d’aquest setembre Vilafranca passa a ser la ciutat de referència en matèria tributària de la Vegueria Penedès amb l’obertura de l’oficina de l’Agència Tributària de Catalunya a Vilafranca, que donarà servei a tota la vegueria. L’entitat emplaça ajuntaments, consells comarcals i Generalitat, de qui és competència el servei, a trobar una solució el més ràpid possible per millorar el servei d’autobús a les ciutats de l’Eix Diagonal.
Metodologia de càlcul
La PDTP explica que dels transports els interessava el seu cost i la seva rapidesa, no la velocitat punta. Per això, a la cursa de transports es calcula el temps de viatge de porta a porta entre l’origen i la destinació. Això incloïa el temps d’aparcament per al transport privat i el temps d’accés a la parada i espera pel transport públic. A la cursa els viatgers començaven i acabaven a peu.
També es van calcular els costos directes pagats per l’usuari, que incloïen la mitjana de la despesa per posar a punt un vehicle i fer-lo funcionar. En el cas de la bicicleta els costos són molt baixos perquè no té despesa de carburant i només es comptabilitza la part proporcional de l’amortització del vehicle en la seva vida útil.
Els costos directes del transport públic, en canvi, no són proporcionals al recorregut realitzat. A totes les rutes urbanes es va escollir el títol de transport prou representatiu: la T-10 d’una zona, que genera un cost per viatge d’aproximadament un euro.
La cursa també va calcular la despesa energètica final. Es va mostrar el consum energètic final del vehicle per persona, tenint en compte els nivells mitjans d’ocupació: 1,18 persones al vehicle privat i un 20% de la capacitat als sistemes de transport públic. No es van contemplar despeses energètiques de fabricació, manteniment i desballestament dels vehicles, ni la despesa relacionada amb la construcció i manteniment de les infraestructures.
Es va emprar la metodologia de l’Agència Europea del Medi Ambient per trobar les emissions de dos tipus de gasos: els gasos amb efecte hivernacle, que són els principals responsables de l’escalfament del planeta; i dos contaminants locals, que són els principals responsables de les malalties respiratòries i cardiovasculars en zones urbanes. Per relacionar les emissions amb el consum energètic es van tenir en compte dos conceptes energètics: la despesa energètica final a bord del vehicle i la despesa energètica de processar l’energia, ja sigui carburant o electricitat.
Per consultar l’informe complet es pot fer a través de la web http://transportpublic.org.
