State street

Diuen que les males experiències són les que queden gravades a la memòria i que les bo- nes, en canvi, s’obliden amb més facilitat. I deu ser veritat, perquè el banc del qual voldria parlar-los avui no ha estat involucrat en cap gran escàndol i, en canvi, al llarg de la seva dilatada història, ha estat un pioner en l’àmbit financer a nivell mundial. I potser per això, pel fet d’aportar noves solucions als inversors en comptes de mentir-los, ni tan sols és co- negut al nostre país.

Fundat el 1792 a Boston, va ser un dels pioners de la banca als Estats Units. De fet, és el segon banc més antic d’aquell país, després de la creació del Banc de Nova York. En aquells anys Boston ja era una de les ciutats més dinàmiques del país, que va generar el sorgiment d’una classe benestant amb inquietuds inversores.

No és d’estranyar que en aquest ambient, el primer fons d’inversió tal i com els coneixem avui dia, nasqués en aquesta ciutat. El diners invertits en el fons creat el 1924, el Massac- husetts Investors Trust, van ser ingressats en aquest banc, que es va convertir en el primer banc a realitzar les tasques de custòdia. Però per si no fos prou, el banc va procurar fer més mèrits per ser mundialment reconegut, i el 1993 es va convertir en el primer banc a oferir fons cotitzats.

Els fons cotitzats, o ETF com són mundialment coneguts (per les sigles en anglès

Exchange-Traded Fund), són fons d’inversió que cotitzen a la borsa. Per tant, es poden comprar i vendre de manera molt més ràpida que un fons d’inversió tradicional. Així, el valor dels fons cotitzats és a temps real, a diferència dels fons tradicionals en els quals cal esperar al dia laborable posterior per saber-ne el valor.

Per exemple, per saber quin interès estic guanyant o perdent en un fons d’inversió tradi- cional un dimarts, hauré d’esperar al dia següent -dimecres- per saber el valor del dimarts. En canvi, en un ETF, el valor del dimarts el tinc el mateix dimarts.

Una altra de les diferències principals amb un fons tradicional, és que els fons cotitzats només estan compostos de fons indexats. Si recorden l’article on els parlava de l’Ibex-35, els explicava que és un índex compost d’una sèrie d’empreses. Doncs un fons indexat és aquell que està compost exactament i únicament de participacions o accions de les matei- xes empreses que l’índex que vol replicar.

Per això, els ETF són la base de la gestió passiva, mentre que els fons tradicionals ho són de la gestió activa. Però d’això ja els en parlaré un altre dia.
El més curiós d’aquest tipus de fons són els noms comercials que han adquirit, que van des d’aranyes fins a serps, passant per Internet. Així, si els lectors volen invertir en fons cotitzats, hauran de “gosar” posar els diners en SPDRs (spiders), VIPERs o WEBS.