L’anecdotari de la festa major
Magnífica imatge
Tant el cartell -o més ben dit, cartells- com el programa -tot obra de l’Estudi Rufus Disseny- han donat a la festa una pluralitat i una imatge fantàstica. De cartells, n’hi va haver per a tots els gustos. I el programa, completíssim, amb un munt de fotografies, molt elegant i ric tant en continent com en contingut. Magnífic en tots sentits. Però com en els darrers anys, només una pega. Tornava a estar massa farcit de faltes d’ortografia. Hi ha massa textos que no han passat per cap correcció i d’aquesta mancança en són els responsables finals els administradors. De cara a l’any que ve, cal un responsable de correcció que el deixi impol.lut. I l’estampa del Gat Miau, en la mateixa línia. Una creació grafitera molt original, trencadora i alhora integradora de molts símbols festamajorencs, amb un meravellós rostre que santifica Sant Fèlix de totes totes, potent i molt a l’estil singularíssim del Gat Miau.
Divisió d’opinions al pregó
Clara Cols va oferir un fantàstic monòleg teatral -tres quarts d’hora de rellotge sense cap suport escrit i sense apuntador de cap tipus- a través del qual va demostrar a bastament les seves taules com a actriu. El contingut del seu pregó, però, va generar abrandats defensors -que van sortir encantats amb la seva feina i que per les opinions que en va recollir aquest setmanari eren franca majoria- però també alguns detractors, que en van criticar que tractava poc de festa major, un excés feminista i antisistema i la proclama d’algun tòpic de més. És festa major… Molt reivindicatiu, això sí, en diferents temes, amb la sublimació amb un petó amb una amiga per defensar sense embuts la llibertat sexual de cadascú. I al final va fer ballar els administradors. L’any que ve costarà trobar-ne cinc…
Va petar fort
Com ja va sent habitual els darrers anys, l’apartat dels petards va satisfer les expectatives dels més exigents. La Tronada, magnífica, curta i potentíssima, com ha de ser, que ‘lo bueno, si breve, dos veces bueno’. Algun any farà caure Milà del pedestal… I el castell de focs, en la mateixa línia, 11 minuts de foc de tots colors i amb novetats espectaculars. Molt bé.
La dictadura dels balls
Tot i els esforços dels administradors, el cap de plaça i tothom en general, els horaris continuen sotmesos a la dictadura dels balls, que fan i desfan el que volen, quan volen i com volen. Sense anar més lluny, després de la Tronada, tot i que la cercavila ja arrenca de l’altra banda de la rambla, a 2/4 d’una la majoria de balls encara eren al peu del monument a Milà, de manera que els castells van acabar a 2/4 de 5 de la tarda. En cercaviles i processons només s’haurien d’executar els balls en moviment i un darrere l’altre, sense deixar els centenars de metres que es deixen ara entre un i altre. Però no hi ha manera. Amb el Parrilla vivíem molt millor…
Aplaudiments a deshora
Ja fa uns anys que hi ha el costum que al final de la Novena a Sant Fèlix i del cant dels Goigs, els centenars de persones que omplen la basílica de Santa Maria aplaudeixin la interpretació de l’habitual peça festamajorenca tocada amb l’orgue, cosa que, sobretot, passa quan el Toc de Castell arriba a l’aleta, minuts després de l’Entrada de Sant Fèlix del dia 30. Aquest any hi ha hagut algun d’aquests aplaudiments quan no tocava, perquè, per exemple, el primer dia de Novena va ser molta gent la que va començar a aplaudir abans d’hora. En un moment en què la melodia feia una pausa breu, moltes persones es van pensar que ja s’havia acabat i més de la meitat de la interpretació no es va poder sentir pel soroll de l’ovació a deshora.
Pregonera… medallista olímpica?
Ja se sap que el pregó acostuma a generar molts comentaris entre el nombrós públic que cada dia 28 d’agost s’aplega davant del Palau Baltà per escoltar-lo en directe i el que l’ha seguit per la televisió. D’entre aquests comentaris, però, n’hem sentit un de força curiós i simpàtic. Un parell de dones que eren a la mateixa plaça de Jaume I i que, per tant, se suposa que sabien més o menys de què anava la cosa, debatien sobre què hi feia, la Clara Cols, davant de tanta gent. Lluny d’intuir que era la pregonera de ‘la més típica’ d’enguany, com aquell qui no vol la cosa una de les senyores li va aclarir a l’altra que es tractava d’una medallista olímpica a qui el poble de Vilafranca volia felicitar per la gesta a Rio de Janeiro. Potser sí que de lluny l’actriu vilafranquina duia un vestit que recordava la nedadora Mireia Belmonte el dia que la va rebre la ciutat de Badalona, però l’esmentat comentari va ser per caure ben bé de peus… a la piscina.
“Clara Cols, vull un petó!”
I a més de comentaris, el pregó d’aquest any va provocar que fes furor i motivés gestos semblants el petó que va fer la pregonera a una actriu que va pujar a l’escenari. El Gat Miau, l’artista que va fer l’estampa de Sant Fèlix per la festa major d’aquest 2016, va afanyar-se a dibuixar un dels seus grafits urbans que deixés constància d’un desig: obtenir un petó de la Clara Cols. El dibuix s’ha pogut veure en un dels comerços de les voltes a la plaça de la Constitució, tocant al carrer dels Ferrers. I aquesta imatge va inspirar els membres del Ball de les Gitanes, que van protagonitzar un moment romàntic col·lectiu fent-se petons entre home-dona, dues dones i entre dos homes. Al marge del grafit en qüestió, la mateixa pregonera se’n va fer un amb la diablessa durant els versos dels Diables el dia 31, i abans d’acabar el vers sobre Cols es van fer un petó dos dels administradors -a petició de la Diablessa i de bona part del públic que omplia la plaça de la Vila-, i al vespre van ‘segellar’ el seu amor el Drac i l’Àliga davant de l’Ajuntament i de camí cap a la Casa de la Festa Major després de l’entradeta a ca l’administrador.
Imatges festamajorenques per protegir els comerços
La iniciativa conjunta del Ball de Diables, l’Ajuntament de Vilafranca i el Centre Vila de protegir de possibles desperfectes per la pirotècnia festamajorenca els aparadors dels comerços del centre amb teles amb imatges de la festa vilafranquina ha generat molts comentaris positius. A diferència d’altres anys, en què s’havien pogut veure cartrons de tota mida i color, papers de diari i plàstics, tot plegat de manera caòtica, aquesta festa major ha estat un plaer gaudir de les fotografies -algunes de les quals de mida natural- de diversos autors que han servit per protegir els aparadors i, a més, donar un ambient festiu a tot el casc històric de la vila. Se’n van instal·lar més d’un centenar.
Administrar i tocar campanes
Fa uns anys que algun dels administradors de la festa major acompanya mossèn Jaume Berdoy, rector de la parròquia de Santa Maria, en el moment en què s’obre el reliquiari de Sant Fèlix, a les 7 del matí del dia 30 d’agost, a la cripta de sota l’altar major de la basílica vilafranquina. És un gest que suposa un gran esforç a l’administrador de torn, atès que ha dormit molt poca estona, acumula ja un cert cansament després de més d’un dia de festa major i, sense anar més lluny, al cap de tres hores ha de fer bona cara durant l’Ofici de Sant Fèlix. Aquest any, però, hi ha hagut la novetat que l’administrador ha demanat a mossèn Berdoy de poder prémer plegats el botó per activar el toc de campanes que anuncia el dia gran de les festes del patró vilafranquí. Potser d’aquí un any es repeteix la proposta i ja se sap que a Vilafranca passa a ser tradició el que es fa un parell d’anys seguits.
Multitudinària cercavila a la Casa de la Festa Major
Precisament un dels actes que es va institucionalitzar d’alguna manera l’any passat i que aquest any fins i tot figurava al programa oficial és la cercavila per acompanyar les bèsties folklòriques al seu emplaçament de la Casa de la Festa Major des de la casa de l’administrador on s’ha deixat la imatge de Sant Fèlix el vespre del dia 31. L’anada del Drac, Àliga, Gegants i altres peces festamajorenques des del carrer Dr. Fleming fins al Vall del Castell va ser multitudinària i va comptar amb l’acompanyament musical -i molt animat- de la Banda de Música de Vilafranca. Amb l’embranzida que ha aconseguit aquest acte en acabar la darrera processó de la festa major, no ens estranyaria que ben aviat esdevingués una setena cercavila/processó.
Els Nans també beuen aigua
Durant les cercaviles i processons de l’FM hi ha diversos punts d’avituallament perquè els membres dels balls folklòrics puguin hidratar-se i combatre de la millor manera possible la calor. A vegades, però, no hi ha massa temps per perdre -sobretot si hi ha presses per no demorar la comitiva festiva- i els portadors de Capgrossos i Nans, com és el cas de la fotografia que els vam poder fer el dia 29 al carrer del Pati del Gall, beuen aigua amb el capgròs posat. Davant la dificultat de beure ‘xumant’ de l’ampolla, cal enginyar-se-les perquè l’aigua arribi a la boca del ballador.
‘Matiners’ mal educats
Durant les tradicionals Matinades del dia de Sant Fèlix es va produir un incident desagradable i del tot reprovable per la mala educació que van denotar els seus protagonistes. Quan els acompanyants dels grallers i els mateixos músics que van anar a la parada del barri de les Clotes per esmorzar hi van arribar, es van trobar que uns espavilats -alguna font ens diu que ben bé una cinquantena- que molt probablement venien de gaudir de la gresca de l’Empalmada, es van avançar a la comitiva ‘oficial’ de l’acte festamajorenc i van començar a endrapar l’esmorzar pel seu compte i sense esperar la gent que havia matinat pel primer acte tradicional del dia 30. Com apuntàvem, va ser un comportament del tot censurable.
Pilars dels Miret al domicili familiar
La família Miret, de reconeguda tradició castellera, no va voler desaprofitar el fet que la processó del dia de Sant Ramon passés per casa seva, al carrer de Cal Bolet, i els Castellers de Vilafranca hi van plantar tres pilars de cinc simultanis amb els Miret al pis de segons. Al de l’esquerra hi havia el Fèlix, mític pilaner dels grans espadats dels verds, que fa uns anys que viu als Estats Units i que ha passat uns dies a Vilafranca; al centre, el Josep, cap de la família Miret i, és clar, en aquell moment orgullosíssim d’aquesta breu actuació davant de casa seva; i al pilar de la dreta, l’excap de colla David, que, curiosament, duia a sobre l’actual dirigent dels verds, el Toni Bach.
Entradeta amb ‘fanalet’
L’entradeta de Sant Fèlix a casa de l’administrador, la nit del dia 31, va ser com cal: amb l’esclat de sons festamajorencs de tots els balls folklòrics actuant alhora i amb un esclat pirotècnic molt intens. L’única pega que cal esmentar, que molta gent no va trobar menor, és que en el moment de girar la imatge del sant patró i donar l’inici de l’espectacle es van apagar tots els llums del carrer Dr. Fleming i voltants… llevat d’un. Un fanal va quedar encès i, és clar, va deslluir una mica l’espectacle a les desenes de persones que s’aplegaven a l’indret. A més, era un dels llum que estava més a prop de casa de l’administrador, a tot just un centenar de metres.
Petit homenatge en els 15 anys dels dos castells de nou simultanis
El dia de Sant Ramon es van complir exactament 15 anys d’una de les gestes més espectaculars de la història dels castells: el 3d9f i 4d9f que els Castellers de Vilafranca van plantar simultàniament davant de l’Ajuntament. L’endemà al migdia i durant l’actuació castellera de la canalla de Verds i Xicots, el planter dels Castellers de Vilafranca va descarregar alhora un 3d5 i un 4d5 en una mena d’homenatge a aquell moment únic, l’any 2001, que va passar quan la gran majoria de nens i nenes que van participar en aquest homenatge ni tan sols havien nascut.
Plaques en ‘record’ del pilar de cinc habitual dels Falcons
La colla dels Falcons de Vilafranca ja havien expressat abans de l’FM el seu malestar i la seva disconformitat per la prohibició que el migdia de Sant Fèlix poguessin entrar a la plaça de la Vila amb el seu tradicional pilar de cinc caminant. Com a protesta, van entrar de la mateixa manera -formant un pinya- però sense el pilar muntat. Al cap d’unes hores, algú va penjar un parell de plaques de cartró improvisades que recordaven el pilar de cinc amb què abans d’aquest any els Falcons entraven a plaça el dia del patró de la vila.
Xiulets pels verds, un any més
Durant la cercavila del dia 29 els Castellers de Vilafranca van passar per davant de la biblioteca Torres i Bages sense actuar, tal com en realitat estableix el protocol per agilitzar l’entrada a plaça. Tot i que l’any passat també ho van fer d’aquesta manera, això no agrada gens a les desenes de persones que s’apleguen a la plaça de l’Oli, que van tornar a xiular els verds quan aquests van passar sense actuar.
La culpa, de la Vella
‘La culpa és de la Vella’ és una de les frases més populars que diuen sovint alguns membres dels Castellers de Vilafranca, sempre de bon rotllo. I això no només ja no és cap sorpresa sinó que ha arribat de tal manera a Valls que la Colla Vella va celebrar els seus castells per Sant Fèlix precisament cridant ‘la culpa és de la Vella’ per tal de fer-li el joc als seus rivals vilafranquins.
Un de la Joves, de part
La Joves de Valls no va poder plantejar-se el pilar de 7 amb folre per Sant Fèlix perquè el segon del pilar va haver de marxar tot just després del 4d9 sense folre perquè la seva dona li va trucar per dir-li que anava de part i, òbviament, va marxar corrents… El seu cap de colla, Jaume Galofré, comentava somrient a la roda de premsa posterior que no es van atrevir a obligar-lo a quedar-se… El millor, però, és que la dona no va donar a llum fins a una setmana després!
Gopro per l’entrada de Sant Fèlix
Molts són els balls que porten càmeres Gopro per captar imatges o gravar vídeos de la festa major d’allò més espectaculars. Un d’ells són els Castellers de Vilafranca, que sovint ens mostren els castells des de dins amb aquest tipus d’aparells. Per aquesta festa major també van voler enregistrar l’Entrada de Sant Fèlix a través d’una càmera situada al cap del segon del pilar de 5 de l’entrada, Carles Mata. El vídeo es pot veure als diferents canals on line de la colla vilafranquina. I val molt la pena!
3d7 amb els caps de colla dels Castellers de Vilafranca
Els Castellers de Vilafranca van oferir el dia 31 quatre moments d’allò més emotius per agrair a alguns dels seus castellers més veterans la seva dedicació. Al migdia, en Josep Maria Mateu (73 anys) va fer de terç d’un pilar de cinc i a la tarda en Jaume Raventós ‘Ràpid’ (78 anys) va parar a segons un 3d7, tal com ja havia fet el 2011 per acomiadar l’Oriol Rosell. En aquest castell també hi havia a terços en Francesc Moreno ‘Melilla’ i formaven part de la construcció altres caps de colla com Lluís Esclassans, Pere Almirall i Toni Bach.
La Jove de Vilafranca cau amb el pilar de 4
Tal com ells mateixos reconeixen, la Jove de Vilafranca no està en el seu millor moment. I és que després d’anunciar que no participaven en la festa major per falta de nivell, els va caure l’únic pilar que havien de fer durant tota la festa: el d’entrada d’ofici el dia de Sant Fèlix. Si l’entitat no millora els seus registres està clar que tard o d’hora s’hauran de plantejar seriosament el seu futur…
Fites històriques dels Falcons
El dia de Sant Fèlix va fer 15 anys que els Falcons van fer una fita única i històrica: deixar net el pilar de 6 aixecat per sota. A més el dia 31 va fer 20 anys que els Falcons van descarregar el seu primer pilar de 6 aixecat per sota. Dues gestes que cal recordar!
Sisplau, baixeu de l’empostissat
Hem de tornar a lamentar que cada dia 31 d’agost s’hagi d’avisar per activa i per passiva la gent (sobretot canalla) que puja a l’empostissat a veure l’actuació dels Falcons, que enguany s’ha fet en la seva major part a terra i no dalt de l’escenari. Això fa que l’actuació dels falconers quedi una mica deslluïda pels xiulets de la gent, que reclama que les famílies facin baixar de l’empostissat els seus fills. Una mica d’educació, sisplau!
Pilar de 15 dels Falcons que, a més, ballen Gitanes
La processó del dia 31 compta amb diversos moments força curiosos, alguns dels quals protagonitzats pels Falcons de Vilafranca, que a l’alçada del carrer de Cal Bolet van posar-se a ballar el Ball de Gitanes. A més a més van aconseguir carregar i descarregar un pilar de 15.. sí sí, tal com ho sentiu… i sense ni folre ni manilles.. perquè era a terra!
Ningú no coneix el Josep Ràfols
Diuen que un tal Josep Ràfols volia pujar el dia 30 al balcó dels administradors. El servei de Protocol de l’Ajuntament va adreçar-se als mateixos administradors, que -davant la sorpresa de la sol·licitud i donat que ningú no coneixia aquest Josep Ràfols- hi van donar una resposta negativa. “A tu els administradors no et coneixen i no pots pujar al balcó”, li van etzibar. Dues hores més tard a algú dels cinc administradors se li va encendre el llum. Resulta que el tal Josep Ràfols era El Gat Miau, l’autor de l’Estampa de Sant Fèlix. Així, i després que hagués d’haver marxat amb la cua entre cames, finalment l’errada va ser esmenada i va poder pujar al balcó.
Pasdoble de processons
El quintet administrador ha exhibit enguany una novetat. Expliquen que durant la processó del 30 i per fer més divertida l’estona, en determinats moments es posaven a ballar un pasdoble a toc de gralla. Mentre un dels cinc aguantava el pendó les dues altres parelles exhibien les seves dots de balladors. Una imatge que es va repetir el 31 just davant de casa de l’administrador i sota les notes del “Paquito chocolatero”.
Botifarres a “dojo”
La matinada del dia 2, pels volts de les 5, els administradors van tenir la pensada de fer un pa amb tomàquet i botifarra per als assistents a l’espectacle que Els Magnífics van fer a l’esplanada del Drac. Era l’últim acte de la més típica i el centenar de botifarres que havien sobrat del dia de la Cursa Popular van volar en un tres i no res. Per cert, els administradors van tornar a ballar la coreografia que van oferir com a colofó del pregó de la Clara Cols. Coreografia que també van fer al tradicional sopar de després del pregó que els administradors fan a Cal Ton. Diuen que a altes hores de la matinada algun exadministrador també es va afegir a la córeo (per cert, amb no gaire bon resultat).
Estampa gegant a la paret
Sembla ser que als administradors no els va sortir bé la broma que li volien fer a l’alcalde de la Vila. Abans de la festa es van presentar al seu despatx per regalar-li l’original de l’Estampa de Sant Fèlix, que feia dos metres d’alçada per un d’amplada. La sorpresa dels cinc va ser quan Regull els va reconèixer que li encantava l’Estampa i que ja tenia l’espai per a penjar-la. Els administradors es van haver d’endur l’original de l’Estampa més petit que portaven per si de cas l’alcalde els deia que on anaven, amb allò tan gran.
Cues quilomètriques per escoltar la banda
Èxit total en el canvi d’ubicació del concert de la banda. El pati del col·legi Sant Ramon es va omplir els tres dies de concert amb 1.200 cadires i fins i tot algunes persones dretes. Hi havia tantes ganes d’escoltar la banda que abans d’obrir portes la cua arribava fins al monument als castellers i quan s’obrien les portes les corredisses que es veien semblaven el primer dia de rebaixes a El Corte Inglés.
Administradors fent de “segurates”
És tradició que els dies de Novena i Goigs les quatre primeres files de bancs de la banda dreta de la basílica de Santa Maria estiguin reservades per als administradors. El primer per al quintet d’enguany, el segon per al quintet de l’any anterior i el tercer i quart per a les famílies dels cinc d’aquest any. Sembla ser que els mateixos administradors havien de fer de “segurates” i fer fora de manera amable i pacífica les iaies devotes que ocupaven els bancs reservats. Un clàssic de cada any.
Toc de vermut puntual
Tal i com s’havien proposat els administradors d’aquest any, a les 4 de la tarda del 31 va sonar un Toc de Vermut molt animat i concorregut. Aquest és un moment que molta gent espera i, certament, el d’aquest any va comptar amb una nombrosa participació, a diferència del d’altres anys. A la perfecció va anar l’actuació dels balls, falcons i castells per arrodonir-ho al final. Que en prenguin nota els futurs administradors.
El millor ball de gralles del món
Impressionant era l’aspecte que oferia la plaça de la Vila la matinada del 30 al ball de gralles, un acte que any rere any se supera i que enguany va tornar a demostrar que el millor ball de gralles del món se celebra a la plaça de la vila de Vilafranca. Ciutats com Reus o Tarragona han intentat imitar un acte que s’ha convertit en tot un clàssic de la més típica. Potser s’haurà de replantejar una nova ubicació, davant de l’evident èxit.
L’amo de les claus
El Rafa Cabezas es converteix durant tots els dies de la festa major en l’ombra dels administradors. Ell és l’amo de les claus i acaba sent un suport incondicional per al quintet i els seus col·laboradors. Tant, que més d’una administració com la d’enguany ha reconegut i honorat la feina d’un Rafa que enguany va ser batejat com el “tito Rafa”.
“Tortilla de patatas casera” i iogurt desnatats
És normal que quan un grup actua demani alguna cosa de menjar o beure abans de la seva actuació, per agafar forces. És el cas dels Celtas Cortos, que abans del concert del dia 1 van sorprendre els administradors demanant “tortilla de patatas casera”, amanida de pasta i sis iogurts desnatats. No cal dir que van ser complaguts i sembla ser que la truita era tan bona que el concert els va sortir rodó. Res comparable, però, amb aquell concert del mateix grup, el 1992 al pavelló firal. A la memòria de molts encara hi ha aquell concert, un dels més exitosos de la història de la festa major vilafranquina.
Lapsus de matinada
De gran cal qualificar la transmissió que van fer a l’empalmada radiofònica els 3 Mosqueters. Per segon any consecutiu, el dia 30, Ràdio Vilafranca va oferir un programa especial de la mà del David Alsina, el Paton Soler i l’Àlex Pla. Durant poc més de vuit hores van oferir música de tot tipus. L’anècdota de la nit la va protagonitzar el Paton Soler quan, pels volts de les 7 del matí i a l’hora de presentar una nova cançó, encara no se sap el perquè, no li sortia el títol d’una de tan coneguda com “Paquito el chocolatero”. Primer va dir Pepito, després Jaimito i sort en va tenir del Marc Pujol, que aleshores estava al control de so, que li va recordar que era Paquito. Són coses del directe.
