Han ignorat un clam
El que tant havia reclamat el territori els darrers anys amb el suport majoritari d’ajuntaments, consells comarcals, entitats i particulars no serà una realitat, de moment. Dimarts, el ple del Parlament rebutjava l’esmena presentada per Convergència i Unió a través de la qual demanava incloure la Vegueria del Penedès a la Llei de Vegueries que s’havia d’aprovar a continuació. Passaven pocs minuts de les sis de la tarda i de res van servir els 47 vots favorables de CiU, donat que el tripartit (PSC, ERC i ICV) amb 68 vots en contra va tombar l’esmena, a la votació de la qual el Partit Popular i Grup Mixt es van abstenir. Acte seguit, el Parlament aprovava el projecte de Llei de Vegueries amb els 68 vots favorables del tripartit davant dels 64 vots contraris de CiU, PP i Grup Mixt. Abans de la votació de l’esmena de CiU hi havia una petita esperança, perquè els republicans, que han defensat constantment la Vegueria del Penedès, votessin a favor però, finalment, no va ser així, amb l’argument que a la propera legislatura el Penedès tindrà l’opció de definir-se com a Vegueria. Per als responsables de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, aquest argument no té cap fonament i, en el moment de la votació, s’han girat d’esquena a l’hemicicle en senyal de rebuig, una escena recollida per molts mitjans d’àmbit català i estatal. També cal destacar que el socialista vilafranquí Roberto Labandera no ha fet cap referència al Penedès en el seu discurs previ a la votació, un fet que han lamentat profundament des de la Plataforma.
Amb aquesta aprovació, després de les eleccions municipals del 2011, el futur govern de la Generalitat haurà de crear el consell de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Així mateix, per la creació de les vegueries de les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i la Catalunya Central, l’Estat haurà de modificar els límits provincials. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va destacar que aquesta aprovació era una “fita històrica” i que l’aprovació no significa un simple canvi de nom. Mentrestant, CiU carregava contra la normativa assegurant que “no hi ha cap més efecte que un canvi de nom”.
De la intervenció del conseller i del debat de la llei també n’ha parlat la Plataforma manifestant que “ha estat un debat de poca alçada i decebedor. La posada en escena del conseller i del ponent ha estat molt senzilla”. I la PVP ha conclòs dient “una llei d’aquesta transcendència que vol organitzar el futur del país no ofereix cap garantia que s’aprovi mínimament”.
El tripartit va presentar dues esmenes al text, que van ser presentades després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i que eren aprovades. En la primera esmena, manifesta que el Consell de vegueries de les Terres de l’Ebre, amb la seu institucional a la ciutat de Tortosa, s’ha de constituir tan bon punt s’hagi produït la modificació de la legislació estatal corresponent. El Consell de Vegueria de Tarragona adopta, en aquell moment, la denominació de Consell de Vegueria del Camp de Tarragona’.
La segona esmena del tripartit aprovada indica que “després de la celebració de les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011, es procedirà a la constitució del Consell de Vegueria de Barcelona, del Consell de Vegueria de Girona, del Consell de Vegueria de Lleida i del Consell de Vegueria de Tarragona, amb la seu institucional a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, respectivament”. El text aprovat manifesta que “la circumscripció territorial d’aquests consells de vegueria coincideix amb la de les vigents províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els consells de vegueria esmentats substituiran les diputacions provincials corresponents”.
El grup parlamentari de CiU ha votat en contra de la Llei de Vegueries per tractar-se “d’una greu agressió al nostre autogovern” i d’un “fracàs tant a nivell polític, com jurídic i social”. El diputat de CiU, Lluís Coromines, ha advertit que els grups del tripartit “aprovaran aquesta llei malgrat saber que l’endemà no hi haurà cap altre efecte que un canvi de nom de les diputacions”.
Pel que fa al Penedès, CiU ha lloat el procés exemplar a favor de la Vegueria pròpia, però avui (dimarts) “ha vist com el projecte de llei aprovat pel tripartit no inclou la vegueria del Penedès”.
De la seva banda, els diputats penedesencs del PSC, Mila Arcarons i Roberto Labandera han valorat l’aprovació de la llei com “un pas rellevant en el procés de desenvolupament estatutari pel que fa a l’organització territorial a Catalunya”.
En relació al territori del Penedès, els diputats socialistes manifesten la voluntat del PSC per tal d’aprofitar “la nova organització territorial per consolidar l’acció política, inversora i d’ampliació i creixement dels serveis públics en les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf”. En un comunicat, Arcarons i Labandera han “lamentat” l’actitud de la Plataforma per una Vegueria Pròpia de donar l’esquena a l’hemicicle com a mostra del seu desacord amb el resultat de la votació. “És un fet lamentable i inadmissible”.
Joan Raventós (CiU) denuncia que el tripartit ha girat l’esquena al Penedès
Esquerra diu que el Penedès tindrà vegueria si els ajuntaments ho acorden
Els tres diputats penedesencs d’Esquerra, Marina Llansana, Miquel Carrillo i Bernat Valls van expressar en una roda de premsa conjunta que el partit republicà manté l’objectiu d’una divisió territorial amb vuit vegueries. Els altres dos diputats que després de l’aprovació de la llei van comparèixer, el ponent de la llei, Miquel Àngel Estradé, i Marta Cid, representant de les Terres de l’Ebre, van confirmar la voluntat inequívoca d’Esquerra de fer realitat la vegueria Penedès. En un comunicat, Esquerra diu que ha tingut especial cura en què la llei aprovada “mantingui viva l’opció que permet assolir l’objectiu de vuit vegueries per a Catalunya”. “Els ajuntaments -ha explicat Carrillo- tenen la facultat de proposar la vegueria Penedès”. I s’ha mostrat convençut d’aconseguir els dos terços dels ajuntaments que fan falta per activar la petició. No ha estat fàcil aconseguir la via dels ajuntaments, però ara ningú la mourà. Esquerra és conscient que el camí és llarg, però mantenen “no ens espanta perquè l’objectiu és clar”. La sentència del Tribunal Constitucional no ajuda. L’Estat espanyol oposarà tota la resistència possible a la desaparició de les províncies, diputacions i circumscripcions electorals. Però “si s’hagués començat fa 10 anys, ara ja ho tindríem”. ERC manté que CiU no va posar en marxa les vegueries durant 23 anys i ara “no suporta que el govern ho faci”. Curiosament, diu Esquerra, “CiU i PP demanen la vegueria Penedès però, en altres territoris, estan en contra de les vegueries”. Miquel Carrillo ha resumit la situació dient que “el Penedès necessitava la llei de vegueries per poder ser vegueria. Avui hem votat en favor del Penedès, votant la llei de vegueries. Qui ha votat en contra de la llei, tancava la porta al Penedès. És així de senzill.”
“Hem trobat a faltar un gest de valentia personal d’alguns diputats”“Desencís i covardia”, van ser dues paraules que va utilitzar la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP) dimarts, després que el Penedès va perdre l’oportunitat d’assolir el reconeixement institucional dins de l’organització territorial de Catalunya per passar a ser la vuitena vegueria, un desig majoritari expressat pels penedesencs i manifestat per totes les vies democràtiques possibles. “Avui hem vist que tenim una classe política que és sorda i que no ha escoltat un poble que ha parlat molt clar”.
La PVP ha assenyalat els sis diputats penedesencs que formen part dels grups de la majoria parlamentària i que no han tingut, diuen, “cap gest envers la seva comarca ni en la votació de la llei ni tan sols en la de l’esmena: tres eren del PSC i tres d’ERC, aquests darrers sap un greu especial pel doble discurs practicat al territori i al Parlament. Hem trobat a faltar un gest de valentia personal”. Però també els ha dolgut l’abstenció dels tres diputats penedesencs del PP en la votació de l’esmena “ells que al Penedès han defensat obertament la vegueria”. Malgrat tot, el Penedès ha estat al cor del debat de la llei i possiblement mai el nom d’un territori, Penedès, havia estat pronunciat tantes vegades en un ple parlamentari com es va fer dimarts. Hores després de l’aprovació de la llei sense el Penedès i davant els mitjans de comunicació, van remarcar que aquest esment del Penedès va ser fet per tots els representants parlamentaris que van sortir a la tribuna llevat d’un, justament l’únic penedesenc que va parlar, el socialista Roberto Labandera, un fet “ben curiós”, van dir.
Malgrat la decepció pel ‘no’ al Penedès, la plataforma contempla el futur amb esperança. Primer per la consecució de l’àmbit i, després pel convenciment que aquesta Llei de Vegueries és un autèntic “nyap” que no servirà per res. La PVP considera que ara ha arribat a un final de camí o, si més no, d’una etapa i que el que li cal és obrir un període de reflexió intern, per això es donen un temps de descans després dels intensíssims últims sis mesos per replantejar-se les futures actuacions. La Plataforma vol també fer un reconeixement públic a totes les persones i entitats que han treballat i lluitat per obtenir la Vegueria Penedès.
