L’Agrupació Polifònica triomfa a l’Auditori de Vilafranca amb el seu ‘Messies’
Al·leluia!, Al·leluia! van proclamar els espectadors que, dissabte passat, van assistir al concert de Sant Esteve celebrat a l’auditori municipal de Vilafranca. Va ser una exclamació en forma d’aplaudiments i de bravos el que va coronar l’audició protagonitzada per la Polifònica de Vilafranca, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i els solistes Elena Copons (soprano), Montserrat Bertral (contralt), Albert Casals (tenor) i Xavier Mendoza (baríton), que van intepretar El Messies de Georg Friedrich Händel sota la direcció de David Hernández, codirector, amb Xavier Cervera, de la coral vilafranquina.
Dotze anys després de la seva estrena a Vilafranca amb motiu del 50è aniversari de la coral, la Polifònica es va animar a tornar a programar un concert basat en el gran oratori barroc. Es pot dir que, des de 1997, la coral ha anat interioritzant perfectament l’obra de Händel, fruit de les seves participacions com a cor convidat en diverses produccions d’El Messies celebrades al Palau de la Música Catalana o –només fa uns dies- a l’auditori de la Fira de Girona. I això té una lectura clara: per als organitzadors d’aquests esdeveniments, la Polifònica és garantia de fiabilitat. Amb tot aquest bagatge, doncs, la Polifònica es va tornar a presentar davant del seu públic i el resultat no podia ser més eloqüent: els cantaires van transmetre aquella sensació de seguretat, convicció i alegria de qui se sent molt a gust intepretant una obra de gran dificultat com El Messies i això el públic ho nota de seguida.
Però, amb això no n’hi ha prou. Perquè sigui reixida del tot, una interpretació ha de ser expressiva, ha de mostrar tota la riquesa i la complexitat d’una obra. I això és feina del director. Ell és qui marca el ritme i fa les indicacions que cor, solistes i orquestra hauran de seguir. En aquest apartat, el treball de direcció del sadurninenc David Hernández en aquest concert va ser doblement remarcable. D’una banda perquè va oferir una lectura de la partitura plena de matisos i, de l’altra, perquè se’n va sortir -i la mar de bé- d’una veritable prova de foc: dirigir de manera convincent una peça com El Messies i a casa. Sens dubte, es tracta d’una molt bona notícia per a la Polifònica, que té David Hernández a l’staff tècnic, i, en general, per a la música penedesenca, que pot disposar d’aquest director jove i amb criteri.
El paper dels factors extramusicals
El concert de Sant Esteve va evidenciar, de nou, el caràcter irrepetible –i per això mateix, altament recomanable- d’una audició musical en directe, encara que, a vegades, els factors extramusicals juguin una mala passada. Així, el fet de trobar-se immersos en sengles processos gripals va impedir a la soprano i al baríton mostrar en plenitud les capacitats que atresoren. Amb tot, Elena Copons i Xavier Mendoza van oferir un tast del seu talent i aptituds. Al seu costat, la contralt Montserrat Bertral i el tenor Albert Casals, l’únic dels quatre solistes que fins ara no havia cantat mai amb la Polifònica, van resoldre de forma brillant els seus respectius papers. Per la seva banda, l’orquestra va complir.
