Melodies que fan vides
El cantautor Paton Soler presenta 14 peces musicals que sonaran a la vila aquests dies festamajorencs
El 31 de maig de l’any passat es va encetar la secció “Melodies que fan vides” a les pàgines de Cultura d’aquest setmanari, i d’aleshores ençà setmanalment el cantautor penedesenc Paton Soler hi ha donat la seva visió personal de dues cançons: una d’artistes de la vegueria Penedès o dels Països Catalans –Pere Tapias, Salomé, Celdoni Fonoll, Marina Rossell, Músics per la Llibertat, Anna Roig, Agrupació Polifònica de Vilafranca, Rosa M. Sardà, Jànio Marti, Àngels Gonyalons, Roger Subirana, etc.–, i una altra d’arreu del món –Barbra Streisand, Víctor Jara, Maria Dolores Pradera, Tina Turner, Frank Sinatra, Alan Parsons, Adamo, Ella Fitzgerald, Maria Callas, etc.–. Així, fins a dia d’avui s’han publicat 124 cançons de diversos artistes reconeguts de tots els temps.
Per a aquesta festa major Soler ha preparat un especial amb una àmplia selecció de peces que sonen o han sonat a la vila en aquests dies de festa. 14 melodies que fan vides. No hi estan representats tots els balls ni tots els músics que hi participen, però és una bona oportunitat per parlar-ne en properes festes majors. Aquí teniu les 14 fitxes.
L’EIXERIDA (DELS CAPGROSSOS DE VILAFRANCA): Els 4 capgrossos de Vilafranca del Penedès van crear-se a finals de la dècada dels 60 i són del tot originals: la Roseta i l’Humbert –una parella penedesenca–, i la Zingarel·la i el Canyamàs –una parella gitana–. Una encertada manera d’entrellaçar diferents cultures! El músic vilafranquí Lluís Bullit és un enamorat de “la més típica”: va tenir l’honor de ser il·lustre pregoner, des de ben jove acompanya amb el so de la seva gralla els balls tradicionals, ha compost i arranjat algunes de les peces que sonen i es ballen actualment a la festa, i també ha publicat les partitures d’aquestes composicions en un llibre. M’agrada tot el que ha creat, però especialment L’eixerida.
GOIGS A SANT FÈLIX: Aquesta composició religiosa tan vilafranquina l’interpreten magníficament un cor de veus mixtes i un grup instrumental del 22 al 30 d’agost a la basílica de Santa Maria, just en acabar la novena dedicada a sant Fèlix. Joan Cuscó i Clarasó, al seu llibre de recerca –i absolutament cabdal!– Els goigs a Sant Fèlix (2000) comenta que els goigs que s’interpreten actualment (n’existeixen d’altres) són el resultat d’una fusió que Francesc de Paula Bové va fer entre la traducció al català de les dues primeres estrofes de la lletra castellana dels goigs a sant Fèlix del 1741 i la música que el 1857 havia escrit el barceloní Josep Badia. Aquest cor durant molts anys va ser masculí, però ara –i gràcies a Déu!– és mixt.
ELS SEGADORS: Des de 1993 és l’himne oficial de Catalunya i té el seu origen en un romanç recollit per Manuel Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882). Aquest romanç titulat Catalunya, comtat gran, no tenia música pròpia, i l’any 1892, Francesc Alió li va adaptar la melodia d’una cançó eròtica de la Plana de Vic. Set anys després, Emili Guanyavents va escriure una nova lletra de tres estrofes inspirada en el llarguíssim romanç. I de tot aquest poti-poti surt el nostre himne nacional. Quan la cercavila de “la més típica” arriba davant l’ajuntament, és emocionant escoltar Els segadors interpretats per la banda, i m’agradaria destacar la versió que va gravar la banda de l’EMM M. Dolors Calvet per al CD Tots som Ampert (2015).
BALL D’EN SERRALLONGA: Aquest ball està protagonitzat pel bandoler de les Guilleries Joan Serra (Serrallonga) i els seus col·leguilles de malifetes. La melodia del ball és d’autor desconegut, i l’han gravat diversos grups de grallers, i també Carles Munts per al seu CD La Festa Major de Vilafranca en clau de Jazz (2001). Joan Bosch i Planas ha dirigit i coordinat el millor recull de contes infantils de festa major dels Països Catalans. A la col·lecció “Cercavila” de l’editorial Vilatana CB hi ha representats tots els balls de la nostra FM, però també els de moltes altres festes d’arreu. I precisament inspirat en el Ball d’en Serrallonga, Joan Solé i Bordes va publicar-hi el conte Qui sou vós, que no us conec? Una bona feina, companys!
ENTRADA A LA PLAÇA: És un dels temes tradicionals més coneguts de la festa major de Vilafranca del Penedès. Figura en un munt treballs discogràfics, i a vegades en estils ben originals, com per exemple la versió que van gravar el grup de grallers Els Vernets per al seu atrevidíssim i fantàstic CD Civernets (2007) –ells van titular aquest tema Aterratge a la plaça, i simula l’aterratge d’una nau espacial a la plaça de la Vila per “la més típica”–. L’enregistrament va anar a càrrec del grup (Miquel Benito, Xavier Bayer, Joan Reyes i Lluís Giménez) i la col·laboració especial d’Anna Oliva, Xavier Batllés i Josep M. Mayol. Una magnífica feina que fusiona el so tradicional de les gralles i els loops electrònics (patrons rítmics programats).
MATINADES: Puntualment, a les 7 del matí dels dies 30 i 31 d’agost, a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès es concentren un munt de grallers i tambors per fer el primer toc de Matinades. Després es reparteixen en grups per recórrer els carrers de la vila i anunciar que comença el dia i la festa. D’aquesta manera, els músics i un nombrós seguici d’acompanyants van trencant el silenci dels carrers adormits amb aires festius. L’autor de les Matinades és desconegut i se n’han gravat moltes –i bones– versions, però pel seu valor històric destacaria la gravació que van fer Jaume Rafecas, Joan Palau i Guillem Noya –en representació del primer grup Grallers de Vilafranca– per a l’LP Obriu les finestres (1979) del Pep (Josep M. Picas).
MOIXIGANGA DE VILAFRANCA: Aquesta composició tradicional i religiosa la va recollir Antoni Insenser i Bertran al segle XIX. La Moixiganga representa diverses escenes de la passió de Jesucrist, i a Vilafranca del Penedès antigament l’organitzava el gremi de paletes –se’n té referència escrita des de l’any 1713–. Durant molts anys no va sortir a “la més típica”, però l’any 1985 un grup d’entusiastes del folklore local –entre ells, els amics Josep M. Rovira i Joan Bosch– van recuperar-la. De les versions gravades de La Moixiganga de Vilafranca, m’agradaria recomanar la dels Grallers de Santa Madrona & Montònec –arranjada per Joan Cuscó i Clarasó– i inclosa al CD Francesc de Paula Bové (1875-1950), Música per a gralla (2002).
MARXA DELS FALCONS: Els Falcons de Vilafranca van crear-se l’any 1959, però no van incorporar-se a “la més típica” fins al 1960. Són una formació gimnàstica i alhora castellera que fan diverses figures: la piràmide drets, els ventalls, l’escala, la torreta, els pilars, la pira, etc. I m’atreviria a afirmar que per la seva destresa i agilitat els Falcons de Vilafranca són la millor colla falconera dels Països Catalans. El tema musical falconer més popular és la Marxa dels Falcons –composta per Jaume Vidal–, i tot i que n’existeixen bones gravacions, la que més m’agrada és la que surt als 2 CDs Els Vinardells fan Festa Major (2013). Aquest treball dels Vinardells (Jordi Mestres, Maria Mestre, Jordi Catasús i Xavier Vila) és de gamma extra!
BALL DE PASTORETS (BARREJADA): Les primeres referències escrites del Ball de Pastorets a “la més típica” són de l’any 1824, però a inicis del segle XX van deixar de sortir a ballar-lo i no van reaparèixer fins al 1980. Els Pastorets actualment ballen el Pont i la bota, el Picar i caminar, etc. i la Barrejada (el meu preferit). D’aquest tema anònim m’agraden totes les versions que conec, però molt especialment la que van gravar David Miret –flabiol– i Xavier Bayer –sac de gemecs– per al disc Festa Major de Vilafranca del Penedès (1986), dels Grallers de Vilafranca-Colla de Mar, i la que van gravar els Filibusters (Bernat Bayer –flabiol i taborí– i Marcel Martínez –sac de gemecs–) per al doble CD Els Vinardells fan Festa Major (2013).
DANSA DEL FOC DEL DRAC DE VILAFRANCA: Aquesta dansa anònima és curta però espectacular, ja que el Drac la balla al so d’un flabiol enmig de foc i fum. A la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, durant els 9 dies de la novena de Sant Fèlix, en acabar els goigs, l’orgue interpreta balls de “la més típica”. L’any 1977, La Caixa va regalar un SG en el qual hi apareixen sis balls de la festa major versionats per l’orgue de Santa Maria, i aquesta dansa obre la cara B. Enlloc figura qui va gravar-la, però si la memòria no em falla els organistes d’aquella època eren Lluís Mas, Fèlix Mestres i Àngel Ferrari. M’agraden moltes versions gravades de la Dansa del foc, però aquesta em té el cor robat per la seva senzillesa.
BALL DE GITANES DEL PENEDÈS: Aquest tema d’autor desconegut el va ballar molts anys per “la més típica” la comunitat gitana vilafranquina, i l’estrella del xou era l’Eduadu. Del Ball de gitanes n’hi ha moltes versions gravades, però la més deliciosa és la que va incloure Marina Rossell al seu segon disc, Penyora… (1978). La Marina (Rossell) –que curiosament no intervé en aquest tema– fa un clar homenatge a la seva/nostra comarca amb aquesta peça instrumental gravada per Xavier Batllés –tamborí, bandúrria, llaüt, bombo, cocofón, arranjaments i direcció musical–, Ramón García –guitarra clàssica i estoig de guitarra (?)– i l’entranyable Marcel Caselles –flauta dolça sopranino, castanyoles eivissenques i arranjaments–.
BALL DELS CERCOLETS DE VILAFRANCA: Sempre he conegut aquesta melodia tradicional com el Ball dels Cercolets, però des de fa molts anys, a la festa major de Vilafranca del Penedès també la ballen les Panderetes i els Panderos. La primera referència escrita del ball de Cercolets és de l’any 1716, i es té constància de la seva participació a “la més típica” des de 1816. El seu ball més popular és la Passada, encara que també fan l’Estrella, el Quadre, la Capritxosa, etc. Aquest tema l’han gravat magníficament moltíssims grups, però m’agradaria destacar l’excel·lent versió –que amb el títol Sarau de Vilafranca i els arranjaments de Jordi Fàbregas– va gravar el grup La Murga per al seu 1r LP, Almanac (1981).
TOC DE VERMUT: Els administradors de “la més típica” dels anys 1976 i 1977 van obsequiar-nos amb dos discs petits amb alguns dels balls que en aquella època sonaven a la nostra festa, però no va ser fins al 1986 que els Grallers de Vilafranca-Colla de Mar van gravar tot un LP dedicat exclusivament als balls de la festa major. I com ells mateixos comenten en un escrit del disc, van basar tota la seva feina sobre l’estudi elaborat per Antoni Insenser i Bertran el 1904-1905, i també en comptades ocasions sobre la versió que va publicar-ne Francesc de Paula Bové el 1926. El Toc de vermut és una peça d’autor desconegut, i tot i que n’existeixen diverses versions gravades, pel meu gust, la més autèntica apareix en aquest mític disc.
MI CASITA DE PAPEL: Els grups de grallers són imprescindibles acompanyant els balls populars, i són una part molt important de la banda sonora de les festes tradicionals d’arreu dels Països Catalans. Les gralles i els tambors –actualment!– són instruments de precisió i els músics que els toquen tenen un alt nivell. I potser per això estan tan de moda els concerts d’instruments d’inxa i els balls de gralla. Amb aquests instruments existeixen moltes gravacions amb temes i arranjaments complexos, però per la seva frescor m’agradaria destacar la versió dels Grallers de l’Armilla (Raimon Bové, Raimon Solà, Jordi Rodríguez i Xavi Plans) de Mi casita de papel –escrita per M. Belenguer– per al CD Apte per a tots els públics 2 (2000).
