Sé que estàs amb mi
L’estat d’alarma impedeix que qui perd un ésser estimat se’n pugui acomiadar com voldria, com és el cas de l’Eva Hidalgo, que ha volgut recordar la seva mare
La dona que em va donar la vida la va perdre sense que jo li donés la mà. La meva mare va morir sola després d’haver rebut un diagnòstic molt dur tan sols unes hores enrere: el 13 d’abril a les 15.45h ens deixava a causa d’una leucèmia molt agressiva diagnosticada aquell mateix matí.
Tot va anar molt ràpid, i el pitjor va ser no poder-la acompanyar a l’hospital en els darrers moments ni poder-la acomiadar com es mereix a causa de les restriccions pel Covid-19. Només tres persones vam poder asistir a l’enterrament i no vam poder vetllar-la al tanatori ni veure el cos per donar-li l’últim adéu.
És un malson sense sentit, la situació és molt dura i aquesta espina la durem sempre clavada a l’ànima, que ara tenim destrossada i feta bocins.
Aquests dies hem rebut l’escalf d’amics, coneguts i veïns que no ens han pogut fer abraçades però que ens han donat suport a través de trucades, missatges, videoconferències i detalls enviats a casa. Ens estem sentit molt estimats i acompanyats malgrat les circumstàncies de confinament.
També volem agraïr l’acompanyament per part del personal sanitari. La meva família i jo hem estat molt ben atesos pel personal de l’Hospital Comarcal, de Bellvitge i de l’ICO. Durant els dies posteriors a la seva mort han anat sorgint moltes preguntes, i tot l’equip ha demostrat una gran professionalitat contestant-nos gairebé a l’instant, trucant i responent correus electrònics de manera exhaustiva.
Volem agrair públicament la seva feina i fer-los un reconeixement, sobretot a la Montse Magriñá, infermera, als doctors Víctor Fajardo i Carlos Bartolomé i a la doctora Clara Maluquer.
Ens consta que a banda de les proves i els tractaments també li van donar el suport i el caliu que ella necessitava en aquells moments i que no la van deixar sola.
Estem desolats, però ens reconforta una mica saber que va rebre el millor tracte possible i que van fer tot el que estava a les seves mans per intentar salvar-li la vida. Moltes gràcies per tot, de tot cor.
La meva mare és una gran persona amb un cor immens. I parlo d’ella en present perquè, tal i com va escriure Martí i Pol, “et visc intensament sense tenir-te. Perdures en les coses i en mí de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre”.
