La presència de l’arquebisbe de Youndé genera interès a Vilafranca
Jean Mbarga, va pronunciar una conferència sobre l’aportació del papa Francesc a la Teologia i a la Pastoral de l’Església
En el marc del Congrés sobre “l’aportació del papa Francesc a la Teologia i a la Pastoral de l’Església”, que s’ha celebrat a Barcelona organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, un dels seus ponents, l’arquebisbe de Youndé (Camerun) Jean Mbarga, va pronunciar una conferència ara farà uns dies a l’església de Sant Francesc de Vilafranca. A l’acte hi van assistir 115 persones, i va ser introduït per Mn. Daniel Palau, prevere del bisbat de Sant Feliu de Llobregat i responsable de la Càtedra de Teologia Pastoral de la Facultat de Teologia de Catalunya i un dels organitzadors del Congrés.
L’arquebisbe camerunès va desenvolupar la seva explicació sobre l’aportació del papa Francesc en 3 punts:
1- El papa Francesc, deixeble de Sant Francesc d’Assís. Com el sant del qual va prendre el nom, el papa és un home pobre, de pau, deixeble de Jesús; el seu objectiu és redreçar l’Església, fent-hi les reformes que calgui, per fer una Església oberta i de diàleg. Francesc no canvia la doctrina de l’Església, no hi ha problemes d’ortodòxia o d’ortopraxi, sinó que és un nou etil per fer arribar l’evangeli a tothom. Curiosament, la conferència se celebrava a l’església de Sant Francesc (antic convent dels franciscans), i al costat del ponent hi havia la recentment inaugurada imatge del sant d’Assís.
2- El papa, profeta dels nostres temps. Els profetes anuncien, denuncien i renuncien. Doncs Francesc també és un profeta que anuncia: una Església oberta, missionera, que va on és la gent, una Església sinodal, poble de Déu, que vol estar amb els pobres com ho va fer Jesús. També, com tots els profetes, el papa denuncia: l’economia liberalista, els egoismes del món, la indiferència, la marginació dels pobres, els abusos sexuals i de pedofília, el maltractament dels emigrants, els pobles tancats, les exclusions i discriminacions, el culte al diner, els sistemes financers, la destrucció del medi ambient… ; en definitiva, tot el que s’oposa al bé comú, perquè els béns del món són per a tothom. I també, com els profetes, el papa renuncia, perquè és un home de vida senzilla, que per exemple va renunciar als luxes i viu en una residència, vesteix senzill i té un tracte planer i proper. L’arquebisbe Mbarga va explicar algunes anècdotes de les seves estades a Roma a la mateixa residència Santa Marta, on va conviure amb el papa amb situacions ben significatives i en algun cas fins i tot sorprenents.
3- El papa i els pobres. La proximitat del papa amb els pobres està en el centre del seu pontificat. Per al papa el pobre és el Crist, i per tant estimar el pobre és estimar el Crist. I els pobres són tots els que pateixen: els sensesostre, els refugiats, els toxicòmans, els pobles indígenes, els ancians sols, les víctimes dels abusos, els aturats, els migrants… L’arquebisbe de Youndé va posar diversos exemples d’actuacions del papa, algunes ben conegudes, i també va concretar amb el continent africà, que ha visitat ja en diverses ocasions.
Com a conclusió, l’arquebisbe camerunès va dir que Déu ens ha donat un pastor que té la saviesa que necessitem per afrontar els problemes del nostre món d’avui.
