Els Diables de l’Arboç, oberts al debat d’incloure dones al ball
Els Diables de l’Arboç han respost finalment aquesta setmana a les crítiques que se’ls han fet en els últims mesos per no incorporar dones al ball de foc. L’Associació Feminista La Ruda va iniciar fa un any la campanya “Desmuntant faŀlàcies” per criticar la postura d’algunes colles de dimonis centenaris de no deixar entrar dones al coŀlectiu, cosa que ha situat el debat al carrer i també als despatxos.
Malgrat que la polèmica fa molts dies que és viva –alguns ajuntaments, com el del Vendrell, han aprovat no cridar més la colla arbocenca per participar als correfocs del municipi–, els Diables de l’Arboç no havien entrat fins ara al debat perquè asseguren que han renunciat a respondre “empesos per les presses mediàtiques de la notícia i el sensacionalisme”.
A través d’un comunicat enviat als mitjans de comunicació, els Diables de l’Arboç han assegurat que troben “injuriós” que es titlli l’entitat de masclista, i han apuntat que mai han donat suport “a la idea que una dona no pugui fer de diable”. “Que no hi hagi una dona al grup no depèn d’un criteri masclista, al qual seríem contraris. Qui sosté aquesta idea mostra un total desconeixement del tarannà de la nostra entitat”, han afegit.
A la nota els diables expliquen que els de l’Arboç i el de Sant Quintí són els únics balls que no han estat recuperats, i que per tant “s’ha mantingut sempre segons el model tradicional” vigent des de fa més de 100 anys. “El debat de gènere dins la nostra colla és viu des de fa molts anys, però la responsabilitat de mantenir un llegat històric […] ens fa valorar tots els aspectes, no tan sols els de gènere ni aquells per als quals som criticats en accions mediàtiques, populistes i oportunistes”, remarquen.
“Actualment, el nostre ball de diables s’ha anat configurant com a únic i particular per diverses raons, com ara la seva formació d’arrel militar, els seus balls parlats, la Carretillada, els timbals bicentenaris, la indumentària tradicionals… i una estètica marcada per un imaginari del diable i del gènere masculí. Això ha fet que amb certa inèrcia hagi passat a ser el que s’anomena una entitat folklòrica de gènere on el gènere passa a ser una característica de la mateixa morfologia del ball i el fa ser particular”, apunta la colla en la nota, i afegeixen: “El nostre país està farcit d’elements de cultura tradicional o popular on el gènere és una característica estètica”.
Rectificació dels governs
Per això, els diables remarquen que “tot aquell ajuntament que hagi aprovat, al nostre entendre amb manca total de coneixement i criteri, al seu ple la greu decisió de vetar una entitat com el Ball de Diables de l’Arboç fent servir arguments de gènere, caldrà que valori què farà amb altres entitats folklòriques, culturals o esportives que manifesten obertament que són de gènere marcat. Dit això, els demanem una immediata rectificació”, apunten.
Amb el debat encara ben calent, la colla arbocenca remarca que “el debat és viu”. “I aquest model que hem seguit com a conseqüència d’unes circumstàncies determinades, pot canviar”, afegeix, però deixa clar que el canvi s’haurà de fer “sempre que sigui motivat per una evolució dels criteris dels membres que formen part de la colla […]. Estem convençuts que els canvis s’han de fer des de dins, per consens i democràticament, sense trencar la cohesió del grup, amb un debat plàcid i serè, i no per imposició d’una associació o pressió externa a la colla, que malmet la imatge de l’entitat”.
Finalment, els Diables de l’Arboç lamenten “profundament la forma com s’ha traslladat el debat o la crítica, tan lícita com necessària, al circ mediàtic i polític sense advocar per un diàleg plàcid, serè, reflexiu i fonamentat, sense una escolta activa i respectuosa de totes les opinions, i sense tenir en compte tots els elements que en formen part”.
“Ens cal diàleg i no atac, i la voluntat de trobar l’acord entre tothom”, han conclòs des del coŀlectiu arbocenc.
FOTO: BALL DE DIABLES DE L’ARBOÇ


