Olga Cuesta: “Si els celíacs seguim la dieta sense gluten no tenim cap complicació mèdica”
La vilafranquina Olga Cuesta és des de fa tres anys la presidenta de l’Associació de Celíacs de Catalunya, tot i que hi està vinculada des de fa més d’una dècada, quan a la seva filla, l’Aina, li van diagnosticar celiaquia quan només tenia 2 anys. Cuesta explica que ben aviat es va associar a l’entitat i van muntar una delegació a Vilafranca, que encara es manté. Després de portar la delegació penedesenca va passar a ser membre de la junta en l’àmbit català i, després, presidenta.
Com recorda el moment en què li van dir que la seva filla era celíaca ara fa 11 anys?
Nosaltres som un cas atípic perquè el meu home és farmacèutic i poc o molt els coneixements mèdics els tenia i, per tant, vam tenir molta tranquil·litat. Vam aprendre que ser celíac és una forma de vida, no una malaltia, perquè si fas una dieta lliure de gluten no et condiciona la teva salut. No ens vam angoixar massa però vam haver de canviar protocols a casa, formes de cuinar… Ara bé, t’he de reconèixer que hi ha molta gent que s’angoixa perquè és un canvi familiar tant dins de casa com quan surts al carrer. Ara bé, per nosaltres no va suposar cap drama. Quan algú em diu que li han detectat la celiaquia sempre li comento que tant de bo només tingui això al llarg de la seva vida.
Què notava la seva filla? Per què li van detectar?
Era una nena molt petita que plorava massa i semblava que estava molt a disgust al món. Ni presentava pèrdua de pes, ni diarrees ni res de res. El pediatre va actuar de forma excel·lent, ja que ben aviat va pensar que no perdíem res fent la prova, ja que és només una analítica. I va encertar de ple.
Què ha de fer un celíac?
Ha de ser rigorós en no prendre gluten i, per tant, ens passem la vida buscant productes etiquetats sense gluten, establiments que ens els ofereixin i també restaurants que ens puguin assegurar que el producte ni conté gluten ni s’ha contaminat durant la seva producció.
Què vol dir?
Si li porten un gelat sense gluten però el cambrer que està fent el torn d’estiu posa una galeta per decorar-lo, doncs ja no se’l pot menjar, o si ha cuinat els productes sense gluten en la mateixa zona o amb els mateixos estris dels productes amb gluten. Per tot això cal moltíssima formació en l’àmbit de gremi de restauració i ho estem fent a tot Catalunya. Arran que el gremi de Barcelona va editar una guia de llocs on ofereixen productes sense gluten, els altres gremis es van animar perquè es considera un reclam, ja que òbviament ser celíac no és una cosa catalana i pot venir gent d’arreu del món de turisme i necessitar un restaurant amb aquestes característiques. I des de l’associació els oferim programes de formació sense cost per tal que donin una oferta rigorosa.
I què ha de fer a casa a l’hora de cuinar?
S’ha de tenir en compte com cous els aliments, la superfície on els cuines i no barrejar els estris d’uns productes i d’altres. He de tallar el pa amb ganivets diferents, posar-ho en marbres diferents…
A casa mengen tots sense gluten o cuinen plats diferents per a l’Aina?
El que acaba passant és que molts àpats són compartits i tots acabem menjant sense gluten. I més des que hi ha una oferta amb qualitat molt bona. Si econòmicament t’ho pots permetre, la majoria de famílies acaba menjant sense gluten perquè si no, és un embolic.
Em diu que ara hi ha productes de tot tipus. Això fa 11 anys passava? Hem millorat en aquest sentit?
Moltíssim. El volum de producte que s’ofereix és molt gran, ara ja tenim de tot, però amb una cistella de compra de 1.500 euros per persona de més i comptant que és una malaltia genètica i hereditària hi ha moltes famílies que en època de crisi no han pogut tirar endavant les dietes. Conec, per exemple, mares que no l’han seguit perquè el seu fill sí que ho pogués fer. Hi ha gent doblement castigada. Ara hi ha molta oferta però el cost segueix sent una lluita molt gran.
I els restaurants s’hi han implicat més?
Doncs no gaire. El sector gastronòmic encara no ens veu com un reclam. I això que el nostre entorn sempre et pregunta on podem anar a dinar o sopar que el celíac pugui menjar i, per tant, arrosseguem familiars i amics. Però el gremi ha de canviar el xip. Pensa que a l’associació som 11.000 socis i crec que publicitar a la nostra pàgina web que el restaurant ofereix productes sense gluten és molt bon reclam, però encara costa veure-ho.
Com està Vilafranca en aquest sentit?
A poc a poc van apareixent restaurants que ens ofereixen productes sense gluten, però l’oferta en l’àmbit de Catalunya és menys del 3% i això és una xifra escandalosa.
En un restaurant els plats sense gluten són també més cars?
No, en general no repercuteixen els preus de la matèria primera, que en si ja és més cara. Pensa que la cistella en una casa 3.000 o 4.000 euros més per tenir pa, pa ratllat, macarrons… no és pas un bé de luxe i, a més, són productes que encara avui dia no tenen l’iva superreduït tot i ser un bé de primera necessitat. No estem parlant de comprar una llagosta sinó d’aliments bàsics.
A la seva filla li van detectar de petita, cosa que és molt millor que no pas d’adult, no?
Exacte. Els seus gustos s’han educat a viure sense gluten i el seu paladar s’hi ha adaptat de ben petita. Un celíac detectat a la infància ho porta molt bé, generalment, el problema és el fet de sortir fora de casa que empipa més perquè potser has de portar la carmanyola si no saps on pots menjar. Però evidentment si t’ho detecten de gran el fet de canviar el que portes fent durant 40 anys costa molt.
Com està la resta del món? Hi ha més oferta gastronòmica per a celíacs?
Doncs Espanya no està tan malament. França està fatal, Itàlia és excel·lent, Anglaterra està correcte i els Països Nòrdics també podríem dir que ho fan de manera correcta, però fora d’Itàlia les coses no van massa bé. A més, dir-te que estem pitjor a Catalunya que a la resta d’Espanya. El gremi de restauració espanyol està molt més sensibilitzat que el català. Per exemple, al carrer de les tapes de Logronyo un 50% de l’oferta és sense gluten, cosa que aquí encara no passa.
Quines són les principals reivindicacions que tenen com a associació?
Sobretot la millora en la tassa d’infradiagnòstic perquè vuit de cada deu celíacs no saben que ho són, ja que es passen una mitjana de set anys de metge en metge, i de prova en prova, cosa que els provoca un mal viure constant i, a més, un sobrecost per l’administració. Cal un diagnòstic ràpid. A més pensa que una persona celíaca que encara no està diagnosticada s’està enverinant de mica en mica… Una altra reivindicació és acabar amb el greuge econòmic que pateixen els celíacs. Finalment comentar-te que a l’entitat també acollim les persones sensibles al gluten però que no són celíaques.
Com?
Els celíacs representen un 1% de la població i els sensibles al gluten un 6%, per tant si ho sumem, representem un 7% de la població. Els sensibles al gluten, a diferència dels celíacs, presenten els anticossos i els marcadors de susceptibilitat negatius.
