Demanen que es tingui més cura de la fossa comuna de Vilafranca
CUP, ERC i Vilafranca en Comú presentaran al ple de dimarts una moció en la qual insten a l’Ajuntament a sumar-se a la querella promoguda a l’Argentina contra els crims del franquisme i en la qual també demanen que es dignifiqui, d’una vegada per totes, la senyalització de la fosa comuna de Vilafranca i el recinte militar amb informació dels soldats republicans inhumats durant la Guerra, així com de tenir cura i mantenir en bones condicions de la senyalització de la memòria democràtica de la vila. La moció compta també amb el suport d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Institut d’Estudis Penedesencs, així com d’historiadors com Salvador Campamà, Josep Bosch o Jordi Vidal. Tots ells eren a la roda de premsa de presentació de la moció que s’ha dut a terme aquesta setmana al cementiri municipal.
L’objectiu de la moció és “recuperar la veritat, la justícia i la reparació en relació amb els crims comesos a la nostra ciutat, ja que és a aquest nivell on les grans xifres d’assassinats, desapareguts, empresonats i exiliats, es concreten i prenen cos en noms i cognoms, en relats personals, en proves tangibles, en memòries per rescatar, en responsabilitats individualitzades”.
Segons les xifres actuals, encara no definitives, a les que ha arribat la investigació històrica, són les 180.000 executats pel franquisme entre 1936 i 1945. Vilafranca no va ser aliena a aquesta repressió. Els estudis realitzats pel projecte ‘Tots els Noms’ de l’Institut d’Estudis Penedesencs ha documentat que en els primers anys del règim Franquista 140 persones van ser objecte de judicis militars sumaríssims, en els quals es van condemnar 20 persones a la pena de mort, de les quals se’n van executar efectivament 19. Desenes d’altres persones nascudes a Vilafranca van patir penes de presó i tancaments en camps de concentració, on algunes hi van morir fruit del maltractament, els treballs forçats i les epidèmies produïdes per l’amuntegament i una alimentació insuficient.
La repressió sistemàtica també es va practicar contra entitats i institucions. Cal recordar el cas de l’Ateneu Obrer Vilafranquí, una entitat creada el 1885 i que disposava d’un local propi que va ser arrabassat pel règim i venut il·legalment el 1966.
Davant la impossibilitat de jutjar la dictadura a l’estat, on es va optar per passar pàgina sense posar davant dels tribunals els criminals del règim feixista, ha estat a l’Argentina on s’ha obert un procés per fer justícia.
Aquest procés es fonamenta en considerar els crims del franquisme com a crims contra la humanitat, ja que segons van explicar en roda de premsa “es van cometre com a part d’un atac generalitzat i sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac”.
Els proposants de la moció remarquen que “tal com va assenyalar en el seu dia el Relator Especial de l’ONU en matèria de Drets Humans, Pablo de Greiff, en el cas d’aplicar-se aquesta Llei d’Amnistia, això caldria fer-ho un cop determinats els fets, responsabilitats i penes corresponents; és a dir, en cas de poder ser aplicada hauria de ser-ho a posteriori, un cop jutjats els fets, però mai a priori, sense donar peu a cap mena de responsabilitat”.
