El Drac de Vilafranca serà declarat Bé Cultural d’Interès Nacional
La Geganta de Cal Fiol de l’Arboç també està en la llista de cinc peces que seran catalogades com a BCIN
A iniciativa de l’Ajuntament de Vilafranca, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha incoat l’expedient per declarar el Drac de Vilafranca com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’1 de febrer passat la Direcció General del Patrimoni Cultural ja va emetre un informe favorable a la incoació de l’expedient i el dia 24 del mateix mes s’ha publicat l’inici de l’expedient que ha de ser resolt en els propers mesos.
El Drac de Vilafranca és la figura més representativa de la Festa Major de Vilafranca. Tot fosc i infernal, amb uns grans ulls rodons i sorneguers, una boca grossa i oberta i una cua entortolligada. Documentat des del 1600, és pràcticament segur que el Drac és la figura més antiga de tot el bestiari festiu català.
Està fet de amb llistes de fusta i sobre els travessers, la carcassa està recoberta de cartró i tela, i l’espai entre les llistes de fusta està farcit amb pèl de cavall i paper esmicolat. Les ales i el cap són íntegrament de fusta. Mesura 385 cm de llargada, 110 cm d’amplada màxima i 140 cm d’alçada, des de la base de la carcassa fins a l’extrem de l’ala i pesa 104 kg. El Drac original només surt per Sant Fèlix, el 30 d’agost, i se li va fer una rèplica que surt els dies 29 i 31 i en altres sortides fora de Vilafranca.
El Drac, juntament amb la resta de bestiari festiu de Vilafranca, es pot visitar a la renovada recentment Casa de la Festa Major de Vilafranca.
Juntament amb el Drac de Vilafranca també s’ha incoat expedient per declarar BCIN el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà, el Gegantó Lladrefaves de Valls i la Geganta de Cal Fiol de l’Arboç. És la primera vegada que elements “vius” del bestiari festiu de Catalunya seran declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.
La declaració com a BCIN suposa un reconeixement del Drac com a peça única a nivell nacional i com a tal estarà protegit i es podrà optar a ajuts per a la seva restauració.
A banda del Drac, l’Ajuntament no descarta en el futur demanar la qualificació de BCIN per a d’altres elements del seguici festiu de Vilafranca.
La geganta de cal Fiol
D’altra banda, després d’uns anys d’estudi i recerca, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha emès un informe favorable per declarar la geganta de cal Fiol de l’Arboç com a bé cultural d’interès nacional.
Tal com apareix a les Notes històriques de la parròquia i vila d’Arbós de mossèn Gaietà Viaplana i Cornet, l’any 1816 l’administració de la capella de l’hospital de Sant Antoni Abat va comprar una parella de gegants per sortir a la processó de Corpus i per la festa major. Tot i així, algun estudi històric ja situa l’origen d’aquests gegants a l’any 1770, quan es té constància, per primer cop, de la presència de gegants a la vila amb motiu de la inauguració de la capella del Santíssim. Aquesta parella se la coneixia popularment com a gegants de cal Fiol perquè la família Fiol fou l’última administradora de la capella de Sant Antoni. Aquesta geganta assoleix la condició de bicentenària amb escreix i està considerada una de les peces més antigues del món geganter a Catalunya.
Aquesta distinció s’afegeix a la que van rebre l’any 2009 els gegants vells Chabran i Llúcia com a elements festius patrimonials d’interès nacional coincidint amb la declaració de la Festa Major de l’Arboç com a festa patrimonial d’interès nacional.
