Mor Josep Maria Inglès i Rafecas, cronista oficial del Vendrell des del 1975
Soci fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs i gran estudiós, se’l va considerar l”home de Pau Casals a Catalunya’ durant l’exili del músic
Aquest diumenge al migdia ha mort al Vendrell, als 89 anys, Josep Maria Inglès i Rafecas, cronista oficial de la mateixa Vila del Vendrell des de l’any 1975. Precisament, el 6 de maig del 2006 se li va retre un homenatge per aquesta feina en favor de deixar escrita la història recent de la capital del Baix Penedès, on va néixer el 30 de juliol del 1932.
Estudiós i home d’una gran cultura i capacitat d’estudi, a Inglès se’l considera l”home de Pau Casals a Catalunya’ durant l’època en què el violoncel·lista universal s’havia hagut d’exiliar per la dictadura franquista. Fruit de la seva relació amb Pau Casals, Inglès va publicar ‘Consideració íntima de Pau Casals. Assaig de cronologia Casaliana-vendrellenca’, l’any 1979, quan les despulles del Mestre van arribar al Vendrell als 6 anys de la seva mort a Puerto Rico.
Membre i soci fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), Josep Maria Inglès Rafecas va rebre fa tot just un parell d’anys el Premi Recerca’t de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Per aquest motiu, el seu company a l’IEP i col·laborador habitual del 3d8, Joan Solé Bordes, recordava aleshores que Inglès, el qual va treballar anys a la centenària Impremta Ramon del Vendrell i després es va establir com a impressor amb empresa pròpia, ha publicat nombrosos treballs literaris. Sempre, esclar, en català.
Solé Bordes va escriure per a la revista ‘Frontissa’ amb motiu del Premi Receerca’t que l’esmentat centre d’estudis va atorgar a Josep Maria Inglès que aquest insigne vendrellenc va ser actor en l’Elenc Artístic del Club d’Esports del Vendrell i en la seva Secció Cultural, labor que després entroncaria amb la seva col·laboració al grup artístic dels Pastorets Musicals del Vendrell. El seu president des de fa anys, Pep Bargalló, remarca en la mort d’Inglès que “és molt recordat el seu paper magristral en el personatge d’Herodes”.
Josep Maria Inglès va escriure diverses obres teatrals, com La redempció del pecat, del 1956 i La clova de l’ou, del 1962, així com El centenari, dedicada als cent anys de la Lira vendrellenca que es va estrenar el 3 de desembre de 1989.
Va ser en aquest entorn teatral que es va donar a conèixer la seva veu tan característica de forma que va col·laborar com a locutor a la primera època de Ràdio Vendrell (1950- 1958). I també destacava el volum de versos Poemes connubials.
Autor de centenars d’articles
A més d’obres complertes, Josep Maria Inglès va escriure centenars d’articles per a premsa i, per exemple, va participar durant anys en l’edició del programa de les Fires i Festes de Santa Teresa, on el 1964 ja publica en català el treball Documents inèdits que tracten de la nostra contrada, amb aportacions sobre el mateix Vendrell i els nuclis mariners de Sant Salvador i Coma-ruga.
I quant a la Festa Major del Vendrell, de la qual va ser nomenat el 2012 Portador de Santa Anna (juntament amb Carlota Baldrís, Anna Nin i Jordi Cañellas); al programa oficial de l’any 1978 va escriure Un full pel bagul dels records. Temps vindrà que el que no és, serà i el que no és, no serà; mentre que al 1984 va publicar un text històric sobre l’Àngel de Tobies que culmina el campanar de l’església parroquial vendrellenca.
Altres dades de Josep Maria Inglès Rafecas, segons va escriure Joan Solé Bordes, són que el 1969 va ser, al costat de Remei Esteban, Maria Carme Cardó i Salvador Mañé, un dels impulsors d’una Comissió de Cultura en el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) del Vendrell, comissió que, amb el suport de diversos socis protectors, va promoure l’ensenyament del català als centres educatius de la vila i que el 1973 va organitzar el I Concurs Literari de Sant Jordi, adreçat als escolars del Baix Penedès, convocatòria que va comptar amb el suport de la delegació comarcal d’Òmnium Cultural i de caixes d’estalvis, una celebració que, precisament aquest 2022, s’ha recuperat després d’un parèntesi pel coronavirus i altres motius.
Membre del consell de redacció del setmanari Vendrell entre el 1952 i el 1965, Inglès va passar el 1967 a col·laborar a les pàgines del setmanari El Baix Penedès de forma habitual fins el 1975, tot i que encara hi trobem treballs esparsos amb la seva signatura l’any 2000.
Col·labora també a la revista Gran Penedès de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins a les primeries del segle XXI amb aportacions sobre aspectes com el decés de l’artista Apel·les Fenosa o el mil·liari del Vendrell.
Cronista oficial
Com apuntàvem, Josep Maria Inglès era el cronista oficial del Vendrell des del 1975 i, per exemple, és l’autor de l’estudi heràldic L’escut de la vila del Vendrell vindicat. Estudi monogràfic- històric, un treball de més de cinquanta pàgines amb il·lustracions, publicat pel mateix autor el 1976 en la col·lecció «Lligalls d’història vendrellenca» que Inglès promovia des del seu taller d’arts gràfiques cobrint de la seva butxaca les despeses que generava l’edició. A més, va escriure els peus de foto del llibre d’imatges ‘Història del Vendrell’ que van fer diversos autors per a la col·lecció municipal ‘Blau i Verd’.
Estudiós de la personalitat i trajectòria vital del dramaturg Àngel Guimerà, va ser un dels impulsors de la Casa-museu Àngel Guimerà i en va ser membre del primer patronat que fins i tot va convocar un premi d’investigació Àngel Guimerà.
Segons recorda també Joan Solé Bordes, era l’any 1974 i la casa pairal de Guimerà havia estat cedida al municipi que aquell juliol commemorava els cinquanta anys de la mort del genial autor teatral. Sobre aquest fill il·lustre de la vila va publicar diversos treballs, alguns d’ells a les pàgines de El Correo Catalán el 1974 i 1975. El 1975 Inglès va pronunciar també una conferència quan es treballava ja en l’estructuració de l’equipament del carrer de Santa Anna.
El Vendrell i el Penedès
El 1976 Inglès va ser, juntament amb Esteve Cruanyes, Joan Jané, Miquel Castellví i alguns altres, un dels representants del Baix Penedès en les reunions preparatòries de cara a la constitució de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) que s’esdevingué el 15 de maig del 1977. A més de participar en actes i publicacions a redós d’aquesta entitat, va participar en diverses juntes directives de l’IEP i aquesta li concedí la medalla d’honor de l’entitat.
Entre els plantejaments de les primeres directives de l’IEP hi va haver l’inici de sèries o col·leccions que aconseguissin una continuïtat. A banda dels volums de la Miscel·lània Penedesenca que ja esmentarem, a proposta de la secció de Geografia es va encetar l’anomenat Atlas Comarcal un conjunt d’opuscles que oferien una síntesi de cada un dels municipis penedesencs. Un dels primers volums d’aquesta sèrie, que posteriorment va quedar interrompuda, fou el 1982 El Vendrell, treball de Josep Maria Inglès i Rafecas, de 87 pàgines amb l’acompanyament d’un plànol a escala del municipi realitzat per Vicenç Cabré Bragulat, una completa descripció de la capital vendrellenca en un temps en el que no es comptava amb treballs bibliogràfics de divulgació d’aquestes característiques.
El 8 de juny de 1980 es va celebrar al Vendrell una taula rodona sobre el problema dels límits sud-occidentals del Penedès, a càrrec d’Albert Virella i Bloda, i moderada per Josep M. Inglès de la que en resultaria la publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs La unitat del Gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals, també amb l’aportació d’Inglès.
A les darreries dels anys vuitanta Inglès va col·laborar a La Carpeta, revista d’art i literatura publicada per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb caràcter divulgatiu que pretenia donar a conèixer aspectes culturals diversos i explicar distints esdeveniments presents, passats o futurs sense caure en els dogmàtics llenguatges especialitzats en cada camp. De periodicitat trimestral se’n van publicar cinc números, fins el juny de 1991.
Expert en toponímia
Afeccionat també als estudis toponímics, Inglès és un gran coneixedor d’aquest àmbit i a l’entorn de la secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs va prologar el volum de Manuel Bofarull sobre els noms de lloc del terme d’Albinyana. Als volums de la Miscel·lània Penedesenca trobem treballs diversos de Josep M. Inglès, així el 1980 en un dels primers volums d’aquesta publicació un estudi sobre Francesc de Riera i Soldevila un vendrellenc als setges de Saragossa de 1808 en la Guerra napoleònica, el 1988 porta la seva signatura un estudi sobre la unitat històrica del Penedès, aspecte del que n’ha estat un decidit defensor. I encara aportacions com la del 1992 sobre la nominació oficial d’alguns topònims penedesencs durant la Segona República i la guerra civil.
El 1983, Josep M. Inglès publica Sant Salvador port de mar. Aproximació a una recensió històrica, a la memòria de la Mútua del Penedès i Barcelona. També amb caràcter penedesenc, el 1990 participa en el volum col·lectiu Americanos Indianos: arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segles XVIII-XX publicat per la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que en faria encara una segona edició del 1998. Allí Inglès estudia la circumstància vendrellenca de l’aventura americana: El llibre es va complementar una exposició fotogràfica sobre el patrimoni arquitectònic dels americanos que ha quedat al Penedès.
Entre altres aspectes encara hauríem de recordar que el 1995 va participar en els actes commemoratius dels 75 anys de la Biblioteca Popular del Vendrell i va donar-hi a conèixer una composició poètica. Va ser igualment membre fundador de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran del Vendrell, entitat que va presidir i on en una oportunitat hi va pronunciar la lliçó inaugural.
Missa funeral
Casat amb Rosa Maria Bo -Josep Maria Inglès, amb un bon sentit de l’humor deia que quan va néixer el seu primer fill tenia un ‘Inglès Bo’-, Inglès va tenir dos fills i era avi de tres nets.
Les despulles d’Inglès seran aquest dilluns al matí al Tanatori del Vendrell i la missa per acomiadar-lo es farà també aquest dilluns, a les 16.30h, a l’Església parroquial del Sant Salvador del Vendrell.
