Dades, dubtes i recels de la IA
Jordi Parellada
Segons publiquen les grans consultores, la IA desperta curiositat i recels i per sobre del 75% d’organitzacions l’utilitzen en almenys una funció. Per sobre del 70% habitualment els treballadors d’oficines i un 12% de treballadors, en general, amb diferències entre sectors, feines i paissos.
A molta gent li costa diferenciar realitat d’exageració. Arreu apareixen dubtes i preguntes semblants amb la intenció d’intentar entendre un canvi tecnològic que ens sobrepassa. I sovint les respostes generen més pors que no pas aclariments.
Feina, encerts i fiabilitat
Una de les inquietuds més repetides que em pregunten és si la IA acabarà substituint la feina de les persones o el lloc de treball. D’entrada no elimina feines de cop, sinó que canvia la manera de fer-les. Hi ha tasques repetitives que sí que s’automatitzen, però també apareixen nous oficis i noves maneres de treballar. La vida és una adaptació constant.
Un comentari habitual és que s’equivoca. Com a càlcul de probabilitats a partir de grans quantitats de dades, pot donar respostes convincents, però incorrectes. Sempre cal el criteri humà.
Un altre dubte clàssic és fins a quin punt ens en podem refiar. Pot ser molt útil per orientar, resumir o proposar idees, però no és una autoritat infal·lible. Igual que faríem amb qualsevol font, cal contrastar.
No pensa ni raona, però pot arribar a ser més intel·ligent que les persones? En algunes tasques de càlcul, reconèixement de patrons… ens supera. Però no té consciència, ni voluntat o comprensió com les persones.
Privacitat, control i confiança
Una pregunta sovint d’empresaris: són eines fiables o posen en risc les nostres dades? No hi ha una única resposta: depèn de com s’utilitzen, de les eines, de les garanties dels serveis, de la ubicació de les dades… No és una tecnologia “màgica” ni fora de control, però tampoc és neutra: necessita normes clares i bon ús.
Sap qui som o ens escolta? Per si sola, no. Per defecte no té accés a la nostra vida ni a les nostres converses si nosaltres no li donem permís a través d’aplicacions concretes.
La IA no és un futur llunyà ni una amenaça inevitable. Senzillament, és una eina potent que, com totes, dependrà de com la fem servir.
En un món que canvia, saber adaptar-se val més que no pas saber-ho tot.
