El Penedès reclama un equipament mancomunat per acollir les persones sense llar
L’alcalde de Vilafranca reclama el suport de les administracions en una jornada sobre el sensellarisme
La jornada sobre sensellarisme que van organitzar la Fundació Pro Penedès i l’Associació Pro Vegueria Penedès aquesta setmana va posar de manifest que el fenomen del sensellarisme va en augment els darrers 10 anys, amb la crisi de l’habitatge com un dels factors determinants.
L’alcalde de Vilafranca del Penedès i president de la Fundació Pro Penedès, Francisco Romero, va proposar crear un equipament amb abast per a tota la Vegueria, un espai mancomunat amb finançament compartit per les administracions per donar resposta en el servei d’atenció a les persones sense llar.
Romero va defensar la necessitat de disposar d’espais on les persones que han arribat a situacions límit puguin recuperar estabilitat i iniciar processos de recuperació amb el suport adequat, però també va lamentar que “els ajuntaments, de manera individual, no poden fer front a aquesta realitat”, alhora que defensava la necessitat de coordinació entre administracions i entitats socials. En definitiva, es tractaria de trobar un espai en algun municipi de la Vegueria Penedès on fer la inversió, que hauria de liderar la Generalitat.
Amb aquest escenari a l’alça, les conclusions a les quals es va arribar a la jornada certifiquen la necessitat de mesures per paŀliar la situació, que han de ser compartides per la Generalitat i les administracions locals. En aquest sentit, hi tindrà molt a dir la llei que actualment està en tràmit al Parlament, una llei que ha de garantir el dret a un espai residencial digne per a les persones sense llar.
Així mateix, tenint en compte que el fenomen té previsió de creixement, es va apuntar que es farà imprescindible dotar-se d’eines i capacitat de resposta anticipada.
Un cens elaborat per la Fundació Pro Penedès i la Creu Roja calcula que a Vilafranca hi ha una vintena de persones sense llar, i es calcula que 6 de cada 10 fa menys de 2 anys que viu al carrer, tot i que hi ha persones que pateixen sensellarisme crònic, amb més de 5 o fins i tot 10 anys sense llar.
