La negativa a acceptar ajut ha esdevingut el principal problema del sensellarisme a Calafell
L’Ajuntament de Calafell remarca que les persones que viuen al carrer no poden ser dutes enlloc si no volen.
La negativa a acceptar ajut ha esdevingut el principal problema del sensellarisme a Calafell. Les persones que viuen al carrer no poden ser dutes enlloc, ni a un allotjament o un centre on rebre atenció, si no volen. És més, l’única via possible per a atendre-les, la judicial, no sempre funciona.
Així s’explica des de l’Ajuntament de Calafell amb motiu d’intentar ajudar les persones més vulnerables en dies d’intens fred com els que viviem. “Tots tenim presents casos que han passat i estan passant al nostre municipi i que aixequen una indignació comprensible”, diu la tinent d’alcalde de Drets Socials, Helena Rubio, que afegeix: “Però és radicalment fals que els serveis socials municipals no hagin intervingut. Tot el contrari, han fet tot el que han pogut dins dels marges de la llei”.
Helena Rubio també apunta que “hem aconseguit que, en alguns casos, les persones en qüestió acceptin aliments o aigua, o roba d’abric, de vegades mitjançant alguna oenagé. Això ha atenuat la seva situació, però no ha solucionat el problema de fons”.
Només amb una intervenció judicial pot “oblligar-se” aquestes persones a deixar el carrer. “I això és el que reclamen els serveis socials als jutjats, mitjançant els informes, elaborats d’oifici, que hi remeten. Però la realitat és que la decisió judicial és negativa o triga molt temps”, assevera Rubio.
Els jutges valoren si el determini d’aquestes persones és lliure, és a dir si no està interferit per cap circumstància, es comenta també des del consistori calafellenc. Si consideren que la voluntat està afectada d’alguna forma, poden dictar mesures. Si conclouen que no, entenen que el fet de viure al carrer o de rebutjar ajut és una opció personal que no pot contradir-se.
