Mans a l’obra per la neteja integral de la cua del Pantà de Foix
El Consell Comarcal de l’Alt Penedès posa en marxa les obres de millora ambiental que s’allargaran fins a finals d’any amb un cost de 325.000 euros que subvencionarà la Diputació.
Aquest dilluns s’ha presentat el projecte de les obres de neteja de la cua del pantà de Foix que està previst s’inicien a mitjans d’aquest mes i s’allarguin fins a finals del 2025. Les tasques que s’hi duran a terme seran l’extracció de la canya americana, es crearan 9 basses, 1 canal bioremediador i es plantarà un arbrat i plantes autòctones. Així ho han donat a conèixer, l’alcalde de Castellet i la Gornal, Xavier Revuelta, el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavi Lluch i el director del Parc del Foix, Pau Mundó. Als tres els acompanyava la tècnica del consell responsable del projecte, Marta Salamé.
Diversos objectius
Amb aquest ambició projecte, que tindrà un pressupost de 325.000 euros dels quals el 90% seran aportats per la Diputació de Barcelona i la resta per l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, es vol reduir l’acumulació de sediments a la cua del pantà, evitar la possible introducció d’espècies al·lòctones que redueixen la capacitat hidràulica i millorar la biodiversitat. En definitiva, incrementar la resiliència d’aquest hàbitat en front del canvi climàtic. Xavier Revuelta, alcalde de Castellet i la Gornal explicava que es tracta d’un projecte molt ambiciós “que millorarà la capacitat d’entrada de l’aigua al pantà”.
Pau Mundó, director del Parc del Foix afegia que “gràcies a les intervencions que s’han fet a l’entorn del pantà durant els darrers 25 anys, ha augmentat molt la biodiversitat. Eliminar els residus al fons del pantà és inviable, però s’han fet moltes coses per millorar la qualitat de l’aigua que entra, i la cua del pantà és un dels punts més importants en aquest sentit”.
De la seva banda, Marta Salamé, enginyera de l’Àrea de Territori del Consell Comarcal, posava emfasi en què a tota la superfície on s’extregui la canya o quedi el terreny remogut se sembraran herbàcies autòctones, la qual cosa permetrà, en les condicions més favorables, un verdeig a la primera setmana i una estabilització al llarg del temps. Per a la plantació d’aquestes herbàcies es farà una barreja de llavors en què es combinaran espècies no agressives de creixement ràpid (que acaben desapareixent), lleguminoses (per fixar nitrogen) i gramínies autòctones o d’ampli espectre.
Les basses tindran una profunditat mitjana d’1,5 metres sota el nivell freàtic i serviran per recuperar les làmines d’aigua lliure. Es generaran barreres físiques als marges de les basses per garantir que l’espai no sigui colonitzat de nou pel canyís.
El canal bioremediador tindrà 200 metres de llargada i marges vegetats i la seva funció serà degradar els contaminants difusos per transformar-los en productes sense efectes ambientals indesitjables.
La plantació d’arbrat i plantes autòctones es durà a terme preferentment durant la tardor de 2025 i la primavera de 2026, per prevenir les gelades, evitar els mesos de més calor i el període d’alt risc d’incendi i per respectar l’època de nidificació de la zona. Als marges de la cua del pantà de Foix es plantaran verns, avellaners, àlbers, freixes, càrex, vinca…
Xavier Lluch, president del Consell Comarcal posava aquesta actuació com a bon exemple “de treball conjunt entre administracions”. En aquest entit hi participan, la Diputació de Barcelona, que gestior del Parc del Foix i encarregada de redactar el projecte amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat qui té la competència sobre la gestió de l’aigua, el Consell Comarcal, gràcies a la seva participació en un projecte europeu (Life ecOAdapt50), que ha aconseguit una subvenció dels Fons Climàtics per al desenvolupament d’actuacions de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat i l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.
Tots els agents implicats coincidien que el pantà de Foix és una riquesa de la comarca de l’Alt Penedès, un pulmó del Penedès i un espai privilegiat per a la biodiversitat (qualificat com a “zona d’especial protecció de les aus de la Unió Europea”) sobre el qual cal seguir actuant perquè segueixi millorant.
