“Ha de valdre igual un castell de 10 amb folre i manilles que un de net?”
L’estudi sobre com millorar el Concurs debat sobre la durada, la taula de puntuació i el sistema de venda d’entrades, els punts que generen més controvèrsia
Mentre encara ressonen els ecos del darrer Concurs de Castells, continuen els eterns debats sobre temes recurrents: com solucionar la llarga durada del Concurs?; què fem amb la taula de puntuacions?; què ha de valdre més, un castell de 10 o un de net?; i el sistema de venda d’entrades?
Tot és millorable i tot admet matisos, però per ajudar a perfeccionar una mica més aquests i altres aspectes relacionats amb l’espectacle casteller més gran del món, tres persones –Carles Esteve, Enric Güell i Pau Ricomà– estan a punt de presentar les conclusions de l’estudi que han fet durant un any i que aportarà propostes de millora del Concurs en el marc de la 3a beca convocada entre el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller.
Sense entrar en detalls, el vilafranquí Carles Esteve anuncia que el que proposen és “trencador, no continuista”, tot i que no es fa una esmena a la totalitat. El debat s’ha centrat, sobretot, en el més llaminer: sistema de venda d’entrades, durada i taula de puntuació.
Tot i que s’ha remat en la mateixa direcció, hi ha punts més controvertits, com ara la vàlua dels castells només carregats. Esteve és del parer, radical, que no haurien de valdre, o com a mínim “hi hauria d’haver un entremig entre el 0 i el 85%, que és el que valen ara”. En tot cas, es planteja l’opció d’aplicar un descompte de punts als castells carregats.
Però, sens dubte, la qüestió més trencadora s’encamina cap a l’agrupació de castells, de manera que les construccions similars haurien de valdre el mateix. Cas aplicable, per exemple, al 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, que històricament han anat passant l’un davant de l’altre en la classificació. Igualment, en un debat més modern, hi ha els castells de 10 amb folre i manilles i els nets. Esteve considera que si hi ha hagut vegades que uns han puntuat més que els altres i al revés, “potser haurien de valdre el mateix, oi?”.
Un altre tema recurrent és la durada del Concurs. Després de la jornada maratoniana del passat 6 d’octubre, amb més de 7 hores, hi ha sobre la taula mesures per escurçar-la. Des d’incloure menys colles, per esponjar el Concurs amb una jornada més, fins a incloure els castells de 9 folrats bàsics en ronda conjunta. “Són les primeres mesures que ens venen al cap, però hi ha uns equilibris difícils de mantenir”, segons Esteve.
Fer ronda conjunta amb castells de 9 podria tenir avantatges, però “potser els serveis sanitaris no hi estan d’acord”. En aquest sentit, Esteve considera que caldria escoltar més els serveis mèdics perquè enguany es va donar el cas de cinc colles actuant simultàniament, tres van caure i el servei va quedar saturat en aquell moment.
En qualsevol cas, sembla que s’ha constatat que “el Concurs no és el problema, sinó que és el món casteller que no ha sabut solucionar certs problemes”. Amb l’estudi s’ha intentat, “sobretot, simplificar, fer-ho fàcil, perquè hi ha aspectes del Concurs que la gent no entén”.
Les conclusions de l’estudi es faran arribar al CEPAC, que les transmetrà a l’organització del Concurs i les aplicarà, o no, totes o en part.
Prèviament, els tres estudiosos obriran un procés de participació per tal de validar, per mitjà d’un sistema de semàfors, si les mesures apuntades agraden o no agraden, gaire o gens.
El desenllaç se sabrà els pròxims mesos i l’aplicació, si escau, d’aquí a dos anys.
