Un tres de nou celebrat amb aromes de Montserrat
Article del cronista casteller Eloi Miralles sobre l’actuació històrica dels Castellers de Vilafranca dins de la basílica de Montserrat, en la Diada Nacional de Catalunya.
Quina Diada la d’enguany per als Castellers de Vilafranca! Plantar un tres de nou folrat al bell mig de la basílica montserratina, en el marc d’un 11 de setembre, tostemps reivindicatiu, va ser sorprenent per a molts i altament emotiu per a tots els que hi érem presents. Fins i tot a la Moreneta, que ho va beneir des del seu cambril, se li devia escapar un lleu, per bé que exultant, somriure de complaença… Però, com va ser possible arribar a aquest alt nivell de complicitat? Què, qui i com es va aliar perquè tot sortís tan rodó? Cal explicar-ho…
Segons que sembla, ja fa pràcticament un quart de segle que es va crear una comissió per tal de celebrar amb tot lluïment el Mil·lenari de Montserrat, de la qual forma part el senyor Jordi Segarra, que era, a la vegada, el braç dret d’un dels grans mecenes del projecte, el senyor Pere Mir, qui, malauradament, va traspassar fa dos anys. I es dóna el cas que el primer dels citats és, així mateix, l’avi del casteller vilafranquí Andreu Huguet, (a) Mates. Assabentat el net que la celebració (2024-2025) podria incloure elements festius i folklòrics, li faltà temps per parlar-li sobre la possibilitat que els Verds poguéssim sumar-nos a l’efemèride; no debades la nostra colla ha estat, de llarg, la més montserratina de totes les que formen part del món casteller. Un cop aclarit el tema, l’Andreu en va parlar amb el també casteller Miquel Ferret, el qual, prèviament, ja havia establert contactes amb el senyor Lluís Baulenas, director general de relacions institucionals i estratègia corporativa de l’abadia de Montserrat i, àdhuc, amb el pare Abat, Manel Gasch. Per tant, ja s’havia començat a posar fil a l’agulla amb la intenció de fer-ne una de grossa a la Santa Muntanya. Encara a ple hivern passat, Baulenas acompanyà el pare Prior, Bernat Juliol, quan ens rebé al monestir amb gran simpatia i a qui li va semblar bona la idea exposada de poder fer un gran castell dins de la basílica, però que calia esperar uns mesos per acabar de fixar el calendari.
A la fi, a plena satisfacció d’ambdues parts i d’acord amb la Junta de la colla, es va convenir que, més que la del tradicional romiatge vilafranquí del mes d’octubre, la data millor per donar forma al projecte fóra la de la nostra Diada Nacional; i així va ser. Tanmateix, abans que aquest fet es produís i com ja és sabut, un grup més reduït de castellers va aixecar un pilar de cinc a dins l’església, el diumenge 8 de setembre passat, en un dels actes inicials del Mil·lenari; el president Ernest Gallart va llegir en l’ocasió un breu escrit d’oferiment. En acabar la cerimònia, també es va alçar un pilar de quatre sota els porxos que donen a la plaça del monestir.
I va arribar el gran dia. Quatre autocars de camises verdes, més altres vehicles particulars, amb castellers i un bon nombre d’aficionats, van fer cap a Monistrol de Montserrat per pujar fins al santuari a bord dels vagons del cremallera, una circumstància innovadora que tothom va agrair. Dalt la plaça montserratina de Santa Maria es va fer un quatre de vuit que va servir per escalfar motors, alhora que el cap de colla, Àngel Grau, demanava la màxima concentració i respecte per tot allò que era previst. Més tard, l’entrada a la basílica, pel passadís central i al so de les gralles, ja va posar la pell de gallina, una sensació plenament emotiva que es va intensificar encara més a l’hora d’enlairar, davant del presbiteri, el tres de nou amb folre, l’aleta del qual fou saludada amb una eixordadora ovació, que es perllongà mentre el castell es descarregava. Tot seguit, un quatre de vuit amb l’agulla al mig, també completat, va posar el colofó adient a la primera i única exhibició castellera davant de la Verge Bruna al llarg de la història.
Com a complement de l’actuació, a l’atri que precedeix l’accés al temple montserratí hi descarregàrem la torre de vuit amb folre i el pilar de set també folrat. I, finalment, de nou a la plaça, quatre pilars de quatre aixecats simultàniament, tot simbolitzant les Quatre Barres de la nostra senyera, van cloure una matinal castellera de record inesborrable, amb un castell de nou que s’afegeix als altres tres tresos de nou amb folre plantats a Montserrat, els anys 2009, 2010 i 2016, precedits del quatre de nou també folrat i descarregat el 1994. Al final del dinar, després d’alçar les copes i brindar amb l’inexcusable xampany del Penedès, no vam poder evitar, per un moment, de mullar els nostres llavis amb quatre gotes de les centenàries Aromes del Montserrat. L’ampolla que les guarda és de color verd; no podia ser d’altra manera…
