L’Ajuntament de l’Arboç impulsa un estudi per saber si els seus gegants vells són els més antics de Catalunya
Professionals de la restauració i gestors culturals apunten que els caps podrien datar de finals del segle XVII.
L’Ajuntament de l’Arboç, conjuntament amb el Taller Avall de Reus (Baix Camp), han iniciat un estudi per saber si els gegants vells del municipi -Chabran i Llúcia- són els més antics de Catalunya. Segons ha afirmat el coordinador del Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya a l’ACN, Lluís Ardèvol, actualment, la parella de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), datats del 1758, són considerats els més primitius del país.
Un lideratge que podria canviar si l’estudi iniciat aquesta setmana corrobora la teoria dels professionals que creuen que tenint en compte la morfologia i els materials, els caps dels gegants vells de l’Arboç podrien ser de finals del segle XVII. Per començar a comprovar-ho, aquest dimecres, 26 de juny, se’ls ha sotmès a una prova de raigs X.
Datats el 1827
La primera vegada que els gegants vells de l’Arboç van sortir pels carrers de la vila arbocenca va ser l’any 1827. Per aquest motiu, eren molts els que creien que aquesta era la seva data de creació. Tot i això, la inquietud de la Colla de Gegants i Nans de l’Arboç, motivada per la celebració del 200 aniversari l’any 2027, ha animat a l’Ajuntament de l’Arboç a iniciar un estudi per saber quan es van crear, realment, aquests dos elements festius.
“Sempre teníem la data del 1827 i mai ens havíem plantejat que poguessin ser més antics”, ha reconegut l’alcalde, Joan Sans. “Imaginat que ara ens diuen que són anteriors al 1700 i nosaltres els teníem aquí i no ho hem sabut veure”, ha afirmat el batlle, qui es mostra esperançat amb què les sospites dels tècnics siguin certes. “Serà motiu d’orgull i de goig per tota la població”, ha dit.
El gerent del Taller Avall de Reus, Aleix Álvarez, qui aquest any ha estat guardonat per la Generalitat amb el Premi Restaura, és qui està liderant l’estudi. Segons Álvarez, la morfologia i els materials amb què estan fets els caps d’ambdós elements fan preveure que són de finals del segle XVII. De moment, la recerca s’ha centrat a buscar documentacions prèvies, executar proves no invasives com la llum violeta, fer i comparar fotografies, mesurar els diferents elements, entre altres.
Els gegants vells de l’Arboç tenen el cap i les mans fets de fusta tallada i policromada amb tot luxe de detalls, els cossos son de fusta amb tèxtil i arpilleria i els cavallets d’estil ‘antich’, també són de fusta. Pel que fa a atributs, el gegant Chabran du un bastó de comandament i la geganta, un ram de flors i ventall de puntes de coixí, la tradició més arrelada a la població arbocenca.
Una prova de raigs X
“Ara el que queda és extreure mostres per poder enviar-les al laboratori”, ha explicat Alvarez, qui ha afirmat que “per poder fer això, és necessària una prova de raigs X”. De fet, aquesta s’ha dut a terme aquest mateix dimecres al Centre Mèdic Quirúrgic (CMQ) de Reus. “Amb els raigs X podrem entrar dins el cap dels gegants sense haver d’obrir-los i saber les modificacions que s’han fet i què és el més original que es conserva”, han detallat des del taller reusenc.
A partir d’aquí començarà un treball de camp, de mostres i de rastreig per poder concretar l’origen dels caps d’aquests elements i saber “si ens trobem davant d’una de les figures més antigues de Catalunya”, segons ha detallat Álvarez. Totes les proves s’enviaran al Museu del Prado de Madrid. Els tècnics confien a obtenir els resultats a finals d’any, potser el mes de novembre.
Paral·lelament, des del Taller Avall han subratllat que els gegants arbocencs potser no es va crear amb aquest propòsit, sinó que “ja estaven preconcebuts amb anterioritat i que eren, en un principi, un altre tipus de figura”. A més, hi ha teories que apunten que la cara de la geganta Llúcia, que ha estat manipulada perquè ha patit diverses caigudes, podria ser posterior a la del Chabran.
Els gegants de cal Fiol
De fet, l’Arboç ja compta amb una de les parelles de gegants més antigues de Catalunya. Es tracta dels de cal Fiol, els quals daten del 1816. Tot i això, i segons ha apuntat Álvarez, hi ha documents que assenyalen que podrien ser del 1776. “Sabem que a l’Arboç, el 1776, ja hi havia gegants”, ha afirmat el restaurador, qui ha detallat que l’estudi també comparà les mans de les dues parelles de gegants -els vells i els de Cal Fiol- per “saber si daten de la mateixa època o no”.
En aquest sentit, des del Taller Avall, centre de referència en els procesos de restauració i que va ser reconegut amb el Premi Nacional d’Artesania categoria Restaura 2023, han celebrat que la Generalitat estigui impulsant, a través d’una línia de subvencions, que els ajuntaments o entitats estudiïn els seus elements festius. Entre ells, es troba l’Arboç, qui ha afirmat que el Govern pagarà el 75% del cost de l’estudi i de la restauració dels gegants, valorat en 9.000 euros.
Finalment, l’alcalde de l’Arboç ha recordat que el 2009, la Generalitat ja va reconèixer la festa major com “una de les més típiques de Catalunya”, sent declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, juntament amb cinc elements del seguici festiu -entre ells els gegants- que van ser reconeguts com a Elements Patrimonials d’Interès Nacional. “Ara, si es comprova que tenim els gegants més històrics de Catalunya serà un impuls encara més fort per al municipi”, ha celebrat Joan Sans.
