La casa nadiua de Pau Casals fa 25 anys com a museu obert al públic
Des del 29 de desembre del 1988, l’equipament ha rebut més de 102.000 persones entre totes les visites i activitats que s’hi han programat
Aquest divendres, coincidint amb el 147è aniversari del naixement de Pau Casals, es compleixen exactament els 25 anys que va obrir portes com a museu públic la casa nadiua on va néixer el genial músic vendrellenc i català universal.
Al llarg d’aquest quart de segle, segons xifres apuntades per la tècnica de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell Àngels Santacana, per la casa nadiua de Casals hi han passat 102.737 persones, les quals han gaudit de visites guiades, petites audicions, tallers diversos i exposicions sobre els 30 anys del retorn de les despulles del Mestre (2009), els 40 anys de la mort (2013) i els 90 anys de l’homenatge del 1927 (2017), entre d’altres. També s’hi han fet rodatges cinematogràfics.
Com és habitual amb motiu d’aquesta efemèride -i com també passa amb el Museu Pau Casals del barri marítim de Sant Salvador-, avui es durà a terme una jornada de portes obertes a l’equipament cultural. A la Viŀla Casals, a més, hi haurà una visita teatralitzada (12 h) i una de guiada (16.30 h). Es recomana adquirir les entrades abans, a ticketsonline.paucasals.org.
Els primers anys
A la casa on Pau Casals va néixer el 29 de desembre del 1876 hi va passar els primers anys de vida. Es tractava d’una casa modesta on els pares de Pau Casals vivien de lloguer i que es troba en un indret molt cèntric del Vendrell, concretament, al número 4 del carrer de Santa Anna i a tocar d’un altre edifici ‘històric’: la casa on va arribar essent un nen el dramaturg Àngel Guimerà.
En aquest article s’esmenta el que es pot veure a la Casa nadiua de Pau Casals, l’horari de la qual en aquesta època de l’any és de dimarts a divendres feiners de 10 a 14 i de 17 a 19 h; els dissabtes d’11 h a 14 i de 17 a 19 h i els diumenges i festius als matins, d’11 a 14 h.
Planta baixa
A la planta baixa de la casa s’hi pot trobar informació sobre els orígens del músic vendrellenc i català universal, amb algunes referències a la vinculació més estreta de Pau Casals amb el Vendrell. S’hi pot trobar, per exemple, informació sobre la seva mare, Pilar Defilló i Amiguet, nascuda a Mayagüez (Puerto Rico) l’11 de novembre de 1853 i que era filla d’una parella de catalans ‘indianos’ –Josep Defilló i la vendrellenca Raimunda Amiguet.
Quan mor Josep Defilló, la seva filla Pilar Defilló i la resta de la família van tornar cap a Catalunya cap a 1868 i es van establir al Vendrell, ja que Raimunda Amiguet hi tenia els seus cosins i germans. I pel que fa al pare de Pau Casals, Carles Casals i Riba, va néixer el 1852 al barri barceloní de Sants, on va estudiar piano i orgue. Un amic seu, Pere Simó, va arribar al Vendrell per fer de barber i li va demanar que hi anés perquè l’orgue de l’església parroquial necessitava que el reparessin. L’any 1872, l’organista i director del cor, Fernando Rubió, va morir i el va succeir en Carles Casals. Aquest va conèixer Pilar Defilló perquè li feia de professor de piano i es van casar a Sants, el 16 de juliol de 1874. El petit Pau Casals va néixer uns dos anys i mig més tard: el 29 de desembre del 1876.
De fet, a la Casa nadiua de Pau Casals hi van néixer els 3 primers dels 11 fills de la parella: Carles, que va morir als pocs mesos de néixer; el segon, Pau, i l’Artur, que va néixer quan Pau Casals només tenia dos anys i que també va morir de petit a causa d’una meningitis. Quan va morir l’Artur, la família es va traslladar a un pis proper, a la plaça de les Garrofes, i val a dir que de la resta de germans i germanes de Pau Casals només van sobreviure el desè i l’onzè: Lluís i Enric, nascuts tots dos a Barcelona.
A la mateixa planta baixa s’hi pot veure, entre altres elements, l’harmònium que Pau Casals tocava i que va conservar tota la vida. Pertany al fons de la Fundació Pau Casals.
Primera planta
Pel que fa a la primera planta de l’immoble, format per una planta baixa i tres alçades, hi trobem el menjador i la cuina. Val a dir que quan l’Ajuntament del Vendrell va comprar la casa, l’any 1990, va mirar de trobar un mobiliari com més fidedigne millor al que podia tenir la família Casals, atès que quan l’havia abandonada per anar a la plaça de les Garrofes la casa es va rellogar diverses vegades durant les següents dècades.
En aquesta planta hi ha el piano on Pau Casals va familiaritzar-se amb l’instrument i que es va endur a l’exili de Prada de Conflent (Catalunya del Nord). Hi va compondre algunes obres, entre les quals l’oratori El Pessebre, sobre lletra de Joan Alavedra i que va fer entre els anys 1943 i 1945; la sardana Sant Martí del Canigó i l’obra del Nigra Sum.
De la cuina original, la casa en conserva la xemeneia i un armari raconer; mentre que la comuna era a l’exterior de l’immoble. En l’època que va néixer Pau Casals, no hi havia ni aigua corrent ni electricitat.
Segona planta
A la segona planta de la casa hi ha l’habitació dels pares i és també el lloc on va néixer Pau Casals. S’hi pot veure un bressol de fusta al racó que, tot i no ser l’original, sí que és de l’època quan va néixer el Mestre.
A més, hi ha una estança més petita i que és la mateixa on dormia el petit Pau. Pràcticament només hi cap el llit.
Tercera planta
Finalment, a la tercera planta de la Casa nadiua de Pau Casals és on la família hi tenia un galliner i un colomar, que per qüestions higièniques va passar anys més tard –com es feia arreu– a la planta baixa de l’immoble. En aquesta planta de la casa reconvertida en museu ara fa 25 anys s’hi poden veure referències a la mort de Pau Casals a Puerto Rico, el 22 d’octubre d’aquest 2023 ha fet 50 anys. A més, hi ha un plafó informatiu sobre els orígens de l’Associació Musical Pau Casals que aquest any ha commemorat el cinquantenari de la seva creació-.
