‘El paradís impossible’, el nou poemari del sadurninenc Josep Lázaro
Els poemes neixen d’una mirada profundament vinculada al territori i del coneixement que té l’autor del món de la vinya.
Editorial Trípode acaba de publicar El Paradís impossible, el nou llibre de poemes de Josep Lázaro, una obra en què la vinya esdevé una poderosa metàfora del cultiu de la vida. La terra, la saó, les llavors i els empelts configuren l’univers simbòlic d’un poemari que explora la fertilitat que persisteix en la condició humana, fins i tot quan la plenitud sembla inabastable.
Els poemes neixen d’una mirada profundament vinculada al territori i del coneixement que té l’autor del món de la vinya. Lázaro observa el patiment de la planta, la fragilitat de la terra i la seva capacitat de resistir la sequera, el sol i el vent. Però també constata els estralls del canvi climàtic, que alteren els ritmes naturals i obliguen a avançar cada vegada més la verema. Aquesta realitat concreta transcendeix el paisatge i es converteix en una reflexió sobre la vida.
Com la vinya, l’ésser humà està exposat a la intempèrie i a les transformacions del temps, però conserva la capacitat d’arrelar, resistir i tornar a donar fruit. Cultivar esdevé així una manera de perseverar, de tenir cura del que és fràgil i de mantenir viva la possibilitat que alguna cosa germini.
En diàleg amb el món clàssic i amb la tradició literària, El Paradís impossible reivindica la força d’allò concret i la pacient obstinació de qui continua cultivant la vida, fins i tot quan sap que el paradís potser no arribarà mai. Les referències culturals no hi apareixen com un simple ornament erudit, sinó que conviuen amb els gestos quotidians, la feina de la terra i els elements naturals.
El llibre representa una nova etapa en la trajectòria poètica de Lázaro. A Extravagància boreal (2023), l’autor narrava, amb originalitat, tendresa el procés de transformació i el periple vital d’una dona que emprenia un comiat i una fugida. Posteriorment, a El desig de la paraula, s’endinsava en el mite d’Helena per retornar la veu a una dona tradicionalment convertida en objecte i excusa de les guerres dels homes. Josep Lázaro (Sant Sadurní d’Anoia, 1968) ha estudiat Llengua i Literatura Catalanes a la UOC i combina la poesia amb la seva professió de sommelier.
