“Portem anys al capdavant del món casteller i això comporta pressió, i ens cal acostumar-nos-hi”
Entrevistem el Cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Sisco Benet, que deixa el càrrec després de quatre anys
Sisco Benet tanca l’etapa de quatre anys al capdavant dels Castellers de Vilafranca amb bons registres i satisfet del seu treball i de tot l’equip que l’ha envoltat en aquests quatre anys. Precisament, una junta que va haver de viure la pandèmia que tant va afectar els castells. Dissabte la colla fa el sopar de final de temporada; el 3 de febrer serà l’assemblea de balanç de temporada i el 10 de febrer, l’extraordinària per escollir el nou president i cap de colla i tota la seva junta.
La colla acaba d’arribar del viatge de Mèxic, un acte que tancava el 75è aniversari. Com ha anat?
Molt bé. La veritat és que ha estat una experiència increïble. Quan ens vam plantejar aquest viatge i el fet de desplaçar 200 persones a 8.000 quilòmetres semblava un repte molt difícil, però hem de destacar sobretot que el fet d’unir el patrimoni immaterial de la humanitat com són els castells amb un patrimoni de la humanitat com les piràmides d’aquell país ha estat increïble i tot va sortir molt rodó. La gent ens ha transmès molt bones sensacions, a banda que l’organització va ser perfecta i l’acollida dels mexicans, excel·lent.
Quin balanç fa de la seva darrera temporada al front dels verds com a cap de colla?
En l’àmbit personal, bo, perquè m’ho he passat molt bé. He sigut molt feliç portant la colla i el balanç és positiu, malgrat que hi ha hagut situacions molt difícils i complexes i decisions complicades i molta tensió i pressió perquè al final els Castellers de Vilafranca és un portaavions molt gran. Pel que fa a la colla seran els altres que ho valoraran, i en l’aspecte casteller estic content però no satisfet. Això tocarà analitzar-ho a l’assemblea i exposar tots aquests punts, però està clar que hi ha coses que podíem haver fet molt millor.
Els verds han estat els únics a fer castells de deu aquesta última temporada.
Hem mantingut la colla fent castells de deu. El que facin els altres t’ho mires i pots admirar-ho, però l’important és el que fa la colla, i una vegada més hem continuat fent castells de deu i això és molt important. Venint d’on veníem aquest és un dels trets d’estar-ne prou orgullosos.
Quines espines li han quedat clavades?
Sobretot els castells amb agulla, que eren bucs insígnies de la colla; malgrat que els hem pogut carregar amb solvència i que al final els hi vam treure l’entrellat, finalment no hem estat capaços de descarregar-los. Tornar a recuperar els castells amb agulla és un tema pendent. També m’hauria agradat ser capaç de gestionar bé la colla per poder començar a treballar per a un futur els castells nets com la torre de vuit o el tres net. Potser no n’hem sabut prou, però estic convençut que els que vinguin al darrere se’n sortiran. Ah, i l’altre que m’hauria agradat molt fer és el 4d10fm.
Vostè amb el seu equip tècnic ha estat impulsor d’obrir nous fronts i límits castellers impensables, com el pilar de 9 o el 9d9f. N’hi ha més de possibles?
Sí, però igual que amb el pilar o el 9d9 ens el vam reservar fins a l’últim moment, no els hi diré. Per arribar a aquest punt de tirar un castell inèdit s’han de donar moltes circumstàncies com que les diades vagin bé, les lesions respectin la colla i que la gent estigui de cara com hem tingut nosaltres, i per això tinc molt clar que n’hi ha més.
Arran de la fita del 9d9f, què li diria a aquelles persones que creuen que el castell no està carregat?
Els respondria com jo crec que són els castells. Independentment de les normes del concurs, a la plaça és on es determina si un castell està carregat o no ho està, i no ho determina la colla en si sinó que és la plaça la que ho fa en aquell moment, i això ens ha passat altres vegades com el quatre amb l’agulla, unànimement la plaça el va donar com a carregat i no hi va haver cap dubte. Que sis hores després per mig segon s’apeŀli a una norma de concurs que el que fa és treure punts i en altres et desqualifica, que si un peu, una orella o l’aleta aixecada o no, a mi no em preocupa; jo el que vaig sentir és que a plaça no hi va haver cap dubte i per aquest motiu ja ni ens vam plantejar repetir-lo. Tampoc ningú ha comentat el fet que les normes del concurs variïn contínuament, un fet que fa perdre una mica de solidesa a l’hora que un es pugui emmirallar com cal reglar els castells. Jo faig castells des dels quatre anys i sempre m’he reglat pel que diu la plaça.
Per què costa tant en el món casteller reconèixer les fites de les colles rivals?
Perquè al final el món casteller és un reflex de la naturalesa humana. Quan anàvem a escola hi havia aquell que treia exceŀlents i s’acostumava a titllar-lo d’‘empollón’ i treure-li mots que podrien ser despectius o buscar enveges i excuses del perquè havia assolit això, de si havia copiat o perquè no tenia altra vida… En canvi, hi ha altres cultures que el que fan és potenciar tot això. Al final, nosaltres, com més crítiques més ferms ens sentim en les nostres conviccions.
I per què els verds són més de folres i manilles que no pas de castells nets?
Jo no ho crec, això. Sí que a vegades es donen èpoques o circumstàncies que un determinat castell el tens més alineat que altres, però recordo que els reis de la torre de vuit havien sigut els Castellers de Vilafranca i l’única colla que ha fet la torre de nou amb folre són els Castellers de Vilafranca. I malgrat que ara no es diu, crec que és el moment de posar molt més en valor el que es va fer en certa època, i fa molts anys, quan les tècniques no eren tan evolucionades, no hi havia tantes xarxes, ni metodologies, ni àrees de rendiment i salut. Que ho aconseguiran altres colles? N’estic convençut, però han tardat molts anys a l’estil de fer els tres i quatre de nou amb folre simultanis. I el quatre de nou net ja l’hem fet i vam ser els primers a fer proves serioses de tres de nou net.
Però la pandèmia els va fer prendre una decisió?
Certament, potser va ser una decisió que anava en contra del sentit comú i que en lloc d’apostar per castells nets, que semblava molt més fàcil d’assajar, vam apostar per potenciar la colla a escala social i vam creure que els castells amb folres i manilles eren més de colla i globals. Aquesta aposta ens ha donat més fruits perquè és el que teníem més assajat i no dedicàvem tant de temps als castells nets, però Castellers de Vilafranca han sigut els reis de la torre de vuit i els únics que han fet la torre de nou amb folre.
El 4d9 net de Tots Sants va quedar molt lluny, i més després d’haver-lo fet sencer a l’assaig?
Sí, perquè hem d’aprendre’n molt. Ho he dit moltes vegades. Estem en un procés d’aprenentatge perquè tenim gent que no té molta experiència amb aquests castells grans, i els hi estem empeltant l’ADN Castellers de Vilafranca, i amb aquell quatre net ens va faltar ambició i potser adonar-nos que podíem fer la millor diada de la història. En vam tenir prou amb el 9d9f i no vam saber pujar amb la mentalitat que necessita aquest castell. Potser no ho vaig saber gestionar com a cap de colla i ens va passar factura. El castell hi és, però hem de ser més forts mentalment.
Com deixa la colla al nou equip tècnic que entrarà al febrer?
La deixem tan bé com hem pogut o hem sabut, conscients que hi ha coses que podíem haver fet millor, però convençuts que la colla socialment i anímicament està preparada per afrontar nous reptes. Socialment, estic meravellat, encantat, agraït; hem tingut assajos amb més de 200 persones i ho hem sovintejat amb un caliu i ambient molt bo. Amb molta joventut i veterans que ensenyen. Portem 30 anys estant al capdavant del món casteller i això comporta molta pressió i ens hi hem d’acostumar. La gran sort és que Castellers de Vilafranca, els seus bons moments eclipsen els moments durs d’assaig o les caigudes que hem tingut, com la despenjada de canalla del 4d9fa a la diada del Figarot, que abans de fer el 4 i el 3d9 simultanis veníem d’una caiguda a l’Arboç, i que malgrat les dificultats hem tocat de peus a terra i l’equip ha sabut aprendre dels errors i corregir-los a temps per millorar en un període curt de temps.
Fotos: Fèlix Miró i Castellers de Vilafranca
