“Em fa molta iŀlusió tornar a tocar amb els Castellers de Vilafranca al cap de 75 anys del primer cop”
Parlem amb Jaume Esteve ‘Casalta’, el timbaler vendrellenc que va tocar en la primera actuació dels verds a Sant Cugat
El vendrellenc Jaume Esteve ‘Casalta’ viurà aquest dissabte un moment molt especial i que li fa “molta iŀlusió”. Aquest històric timbaler vendrellenc de 97 anys era el timbaler que va tocar a la primera actuació fundacional dels Castellers de Vilafranca, a Sant Cugat Sesgarrigues, el 14 de setembre del 1948 –aquest mes n’ha fet 75 anys (!)–, i els verds (color de la camisa que no van emprar fins al cap d’uns anys) l’han convidat especialment a acudir i tocar amb la colla en l’acte solemne d’aniversari, que es farà al Gran Teatre del Liceu.
Amb una mitja dotzena de timbalers, Casalta tocarà en la construcció del 3d9f que els vilafranquins volen bastir al temple líric barceloní.
Jaume Esteve viu actualment amb el seu fill i la dona d’aquest a Sant Martí Sarroca. El 3d8 li va fer una entrevista al mes de juliol i ara hi ha tornat a contactar perquè recordi aquella històrica actuació dels Castellers de Vilafranca a Sant Cugat.
D’entrada i amb una gran memòria, Casalta, que és tot un referent en el món de les gralles –en el qual es va iniciar el 1945–, recorda que va anar a tocar en la primera actuació de la colla vilafranquina perquè el cap de colla fundacional, Oriol Rossell, era molt amic del cap de colla dels Nens del Vendrell, Jan Julivert. Entre algun casteller més que hi pogués haver, Casalta diu, al cap de 75 anys: “Del Vendrell a aquella actuació hi vam anar el Jan, dos anxanetes, un terç per fer el pilar de cinc, que no es fa així com així i necessita ja un terç de l’ofici; el Carbassó (Albert Jané) com a graller i jo com a timbaler”.
En un dels pocs moments que Casalta no té prou memòria, explica que aquell dia els Castellers de Vilafranca van fer el pd5 i dos pd4 “mentre entrava la processó”; però no pot recordar l’actuació completa: 3d6, 4d6, 3d5 net, td5 i “diversos” pd4ps, com s’esmenta en una crònica d’aleshores al setmanari Acción Católica.
Amb camió
Jaume Esteve recorda que els vendrellencs que van participar en aquella primera sortida dels Castellers de Vilafranca van anar a la capital de l’Alt Penedès en tren i que tota la colla va sortir després cap a Sant Cugat Sesgarrigues “amb un camió destapat”.
“La gent que hi cap en un camió no pot fer gaires castells perquè no són prous”, recorda ara Casalta, que afegeix que “a la tarda tothom ja va anar treballar, però els del Vendrell ens en vam anar a dinar amb l’Oriol Rossell a un bar al costat de la rambla i ens vam menjar un arròs que, per cert, era molt bo. Aleshores hi havia molta gana”.
Casalta no recorda si va cobrar per anar a tocar el timbal aquell dia, però que sí que ho va fer durant anys. Parla d’uns ‘sous’ de 50 pessetes d’aleshores per actuació, que era bastant. “Guanyava més que anant a treballar i, a més, anava de festa major”, recordava ja Casalta en l’entrevista de fa un parell de mesos en aquest mateix setmanari.
Casalta torna a demostrar una gran memòria per explicar que en la primera època de la colla castellera vilafranquina hi havia, a més d’Oriol Rossell, “el (Joan) Sol, que em penso que ara té un cap de Nan a la festa major; el Tiburón (Josep Maria Santacana), el Garsa (Joan Bolet), el Ramon Sala (que substituiria Rossell com a cap de colla, el 1953) i els seus fills (Ramon i Josep)”.
Jaume Esteve ‘Casalta’ va participar en el ‘naixement’ dels Castellers de Vilafranca, però un any abans (1947) ja ho havia fet també amb el de la ‘refundació’ de la Colla Vella dels Xiquets de Valls –“hi vaig tocar amb dos grallers diferents, el (Jaume) Vidal ‘Carboner’ i el Ton ‘de la gralla’ (Anton Mañé), per Sant Antoni ‘dels rucs’ a la nit en un local que s’hi feia ball”, recorda–; i posteriorment, el 1958, va viure activament com a timbaler la primera actuació dels Minyons de l’Arboç.
“Entre els de Vilafranca i l’Arboç també vaig anar de timbaler a inaugurar una altra colla, a Santa Coloma de Gramenet, però no va durar gaires anys”, diu també Casalta amb motiu del record dels 75 anys dels Castellers de Vilafranca.
Casalta conclou la conversa amb el 3d8 per dir que no va estar mai estretament vinculat a la colla vilafranquina que va veure néixer –“només vaig anar a algunes actuacions esporàdiques, tot i que érem pocs grallers”, diu–, i d’aquells anys recorda: “Sortíem de la guerra i alguns grallers van marxar a França, d’altres s’havien fet grans i ja no volien sortir més i també n’hi havia que estaven fotuts”.
