Clam de la vinya del Penedès per sobreviure

La sequera acumulada de dos anys està matant ceps i si la situació continua es podria donar per perduda el 50% de la collita d’enguany

Dos anys de sequera continuada al Penedès han deixat un subsòl sense reserves d’aigua. Com a conseqüència la vinya pateix de tal manera que molts ceps ja estan morint davant la mirada desesperada d’una pagesia que, impotent, no pot fer front a una situació excepcional, mai vista. El cep no va plorar quan tocava i ara són els pagesos els que gairebé ploren per salvar una producció que els pot abocar a la “ruïna total”.

Qui ho diuen són Josep Anton i Jordi Bolet, sisena i setena generació de cavistes de Castellví de la Marca. De les seves 70 hectàrees de vinya, si la situació no canvia, creuen que com a molt podran collir entre un 30 i un 40%. Diuen que les vinyes més antigues són les que més pateixen la falta d’aigua perquè costa més que arribi a la planta. Les vinyes més joves estan resistint una mica més. “El que estem veient i parlant amb altres pagesos del Penedès és que es pot donar pràcticament per perduda el 50% de la collita d’enguany”. Ni les pluges que poguessin arribar a darrera hora salvarien una campanya que abans de tancar-la ja qualifiquen de “desastrosa”. El pare, Josep Anton, parla de vinyes abandonades i, segons una estimació que fa a nivell global, parla de prop de 1.000 hectàrees de les 25.000 del Penedès en aquesta situació.

La falta d’aigua és una evidència clara. Només resseguint amb la vista la finca de Mas Lluet, a Castellví, es pot veure l’efecte devastador sobre uns ceps que quasi a meitat de juliol tenen la mida d’un cep d’abril. “A hores d’ara aquests ceps haurien de fer ja un metre i mig d’alçada i el raïm hauria d’estar en plena maduració”, explica el pare Bolet. En canvi, a dia d’avui “la vegetació la tenim com si fos a principi de la brotació, amb alçades d’entre 10 i 15 centímetres”. Per tot això, “alguns pàmpols ja s’han començat a assecar i si continuem a aquest ritme s’acabaran morint a final de campanya”.

Els efectes de la sequera a la vinya no només afectaran la collita d’enguany, sinó que tindrà un perjudici per a la següent: “Hi ha el perill de perdre molts ceps perquè encara que en quedin de vius, tampoc no serà rendible continuar-los treballant”. Els efectes col·laterals també perjudicaran altres sectors relacionats amb el cultiu de la vinya, com ara la maquinària, un sector al qual també estan baixant les vendes. Una cadena de desastres.

Tant Josep Anton com Jordi Bolet estan convençuts que per tot plegat enguany la verema es retardarà considerablement. Si l’any passat les varietats primerenques es van collir el 31 de juliol, com a any excepcional, però habitualment es collia dins la primera quinzena d’agost, aquest 2023 no hi ha símptomes de maduració del raïm, per això dubten que la verema es pugui fer abans del 15 d’agost: “El raïm no estarà prou madur i, si no plou, ni madurarà”, assegura el fill.

Els Bolet, afiliats al sindicat ASAJA, reclamen ajudes directes: “No volem que ens subvencionin les contribucions ni ens permetin retardar els pagaments. Això és pa per avui i gana per demà”, diu Josep Anton. El que volen són ajudes directes sobre la producció de la collita que es declari a final de campanya: “Aleshores es veurà la realitat i el que s’hagi perdut és el que s’hauria de compensar per cobrir les mínimes despeses per poder sobreviure i continuar l’any que ve”. Si no és així, diuen que el degoteig d’explotacions que es perdran continuarà i superarà les 2.000 que entre horta, fruita, vinya i ramaderia ja s’han perdut a Catalunya el darrer any.

Pare i fill reclamen unes ajudes que no han arribat a la vinya mentre que sí que se n’han beneficiat altres sectors com la fruita o la ramaderia. Les ajudes directes servirien per compensar les pèrdues de producció. I d’altra banda també podrien servir per buscar solucions de futur, implantant sistemes per salvar situacions de sequera extrema i continuada, com ara el reg gota a gota, una mesura costosa però rendible a llarg termini. “Ho haurem de fer tant si tenim ajudes com si ens hem d’hipotecar”, conclou Josep Anton Bolet.

També et pot interessar

Comentaris