“Els fenòmens climàtics són cada vegada més extrems,i posen a prova els viticultors”
Entrevistem l’elboardor i viticultor Ferran Molet per l’especial sobre fitosanitaris que hem publicat al 3d8
Ferran Mulet té 34 anys, i en fa quatre que es va incorporar com a jove agricultor. Juntament amb la seva família, ha començat a microelaborar els seus propis vins amb una part de la seva producció de raïm i sota la marca de Mulet Viticultors.
La companyia treballa seguint els preceptes de la viticultura ecològica certificada i treballen 19 hectàrees de vinya i 200 oliveres. La seva inquietud els ha portat cap a la iniciació de pràctiques biodinàmiques i els seus valors es basen a aconseguir treballar amb la màxima sostenibilitat i respecte cap a la terra i el nostre entorn.
Quina producció anual fan en nombre d’ampolles a Mulet Viticultors?
De moment produïm unes 3.000 ampolles anuals i, tot i que en un futur ens agradaria incrementar aquesta xifra, també ens agradaria fer-ho en valor afegit i posar el nostre territori, el Penedès, i la nostra feina –la que fem els viticultors– en valor.
Com es preparen per a aquest any de sequera? Les perspectives de la verema no són bones…
Aquest any és el segon consecutiu de sequera i no hi ha manera que ens plogui. Els fenòmens climàtics cada vegada es fan més extrems i això ens posa a prova com a viticultors, i posa a prova la capacitat que tenim per adaptar-nos a aquesta nova realitat. Una de les coses que hem intentat fer aquests últims anys, per exemple, ha estat fixar-nos en els sòls de les nostres vinyes, treballant amb cobertes vegetals, per tal que quan plogui la terra sigui com una esponja i així poder retenir i aprofitar al màxim l’aigua de la pluja, encara que sigui poca.
Fa quatre anys que és viticultor, una època que no ha estat fàcil al camp. Com afronten les plagues i com protegeixen les oliveres i les vinyes?
Nosaltres emprem una agricultura ecològica certificada, això significa que només podem utilitzar el coure i el sofre com a elements per prevenir el míldiu i la malura i en dosis controlades. Això t’obliga a actuar amb antelació i planificació, ja que són productes preventius.
Són una finca ecològica certificada, però també practiquen l’agricultura biodinàmica. En l’àmbit dels tractaments fitosanitaris, què implica?
Fa cosa d’uns anys, vam descobrir l’agricultura biodinàmica i ens va atraure molt la seva mirada més respectuosa i més universal. Té en compte, per exemple, la influència de la lluna i els planetes, o la utilització de preparats mitjançant altres plantes. En l’àmbit dels tractaments fitosanitaris, i en anys normals climatològicament parlant, aquestes pràctiques ens permeten, per exemple, reduir les dosis de coure i sofre, i complementar-los amb preparats que s’elaboren amb altres plantes com l’ortiga i la cua de cavall, que també actuen com a antifúngics.
Un altre factor que ens va permetre ser més eficients amb els tractaments va ser la renovació de maquinària per aplicar-los i concentrar el tractament allà on ha d’actuar, que és a sobre la planta, i així evitar derives.
Quins tractaments apliquen a la vinya?
Com he dit anteriorment, utilitzem el coure per prevenir el míldiu i el sofre per prevenir la malura, però sempre intentant reduir al màxim les dosis permeses en agricultura ecològica.
Com a curiositat, aquests últims anys també hem fet provatures complementant el tractament de sofre amb llet fresca de vaca, que també actua com a antifúngic a dosis de 20 l/ha, i amb resultats bastant bons. Aquesta informació la vam extreure del llibre Biodinàmica pràctica, del Pierre Masson.
La llet? I surt més a compte aplicar llet que directament sofre o coure?
Si parlem en termes econòmics, ens permet revalorar una matèria primera com la llet que, com el raïm, massa vegades ens la paguen per sota de costos de producció. A més, ens permet reduir costos en minimitzar les dosis de sofre que, com que és un derivat del petroli, cada vegada serà més i més car.
