Sant Pere de Riudebitlles ja té la Memòria dels treballs arqueològics al barri antic
En el decurs d’aquests treballs s’ha recuperat i fet visible parcialment el rec antic i s’han localitzat una gran quantitat d’estructures arqueològiques de gran interès i complexitat
La Diputació de Barcelona ha finalitzat la Memòria dels treballs de recerca arqueològica de la campanya d’excavació arqueològica realitzada els mesos de març i abril d’enguany al barri antic de Sant Pere de Riudebitlles. El document va ser lliurat aquest per la vicepresidenta segona, Carmela Fortuny, a l’alcalde, Joan Llort.
El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) ha estat l’encarregat de donar resposta a la voluntat municipal de posar en valor la història de Sant Pere de Riudebitlles, lligada indissolublement a l’aigua, amb elements com sèquies, rescloses, molins o aqüeducte, així com de poder preservar alguns dels elements patrimonials recuperats durant la intervenció i que han marcat el desenvolupament econòmic i industrial del poble els darrers segles.
Aquests darrers anys, l’Ajuntament està duent a terme la renovació i millora de l’espai públic del nucli antic, actuació subvencionada en part per la Diputació de Barcelona a través de les meses de concertació dels anys 2016-2019. En el decurs d’aquests treballs s’ha recuperat i fet visible parcialment el rec antic i s’han localitzat una gran quantitat d’estructures arqueològiques de gran interès i complexitat, com ara sitges d’emmagatzematge i les restes de tines i cups d’un celler vinícola.
Atesa la naturalesa i extensió d’aquestes estructures, i en previsió que en poguessin aparèixer de noves en les futures fases d’obra del projecte de remodelació del barri antic, el consistori va sol·licitar a la Diputació de Barcelona, en el marc del programa de suport a la gestió del patrimoni arquitectònic municipal, un recurs de recerca historicoarqueològica per determinar-ne el perímetre i l’entitat. D’acord amb aquest ajut tècnic, s’ha excavat parcialment el celler descobert al carrer Major i s’ha dut a terme una prospecció amb georadar que ha permès obtenir dades tant del subsol de la plaça de l’església com de l’interior del temple. El cost total de la inversió ha estat de 12.000 euros.
La memòria arqueològica recull les conclusions de la intervenció arqueològica i de la prospecció geofísica, i inclou també la descripció dels treballs efectuats, el repertori de les unitats estratigràfiques localitzades, l’inventari dels materials arqueològics exhumats i tots els plànols i seccions de les estructures documentades.
Atenent als resultats de la recerca, les restes arqueològiques del celler del carrer Major tenen el seu origen almenys al segle XVII i perduren fins ben avançat el segle XIX. S’han localitzat tres cups, els paviments associats a les dues fases constructives documentades fins ara, diversos materials ceràmics i pinyols d’oliva i de raïm. Aquesta troballa permetrà estudiar quines varietats de raïm es conreaven al Penedès abans de l’arribada de la fil·loxera.
