Primer any de gratuïtat a l’AP-7: llums i ombres

09/09/2022 - 10:00h

Els beneficis de circular per una via de no pagament contrasten amb l’increment del trànsit i la sinistralitat

L’1 de setembre del 2021 Catalunya deia adeu a mig segle de peatges a l’AP-7. Tot i l’eufòria dels milers d’usuaris que feia anys que reclamaven la gratuïtat d’aquesta autopista, alguns experts ja ho van avisar aleshores: aixecar les barreres tindria un cost elevat. I no es van equivocar.

Dotze mesos després de l’entrada en vigor de la mesura, els problemes en aquesta infraestructura s’acumulen. Carrils col·lapsats i increment de la sinistralitat són els principals efectes que ha comportat l’aixecament de barreres en uns trams que no estaven preparats per assumir un volum de trànsit tan elevat.

Segons dades del Ministeri de Mobilitat, al llarg del darrer any el pas de vehicles a l’AP-7 s’ha incrementat un 40%, mentre que el de camions ha pujat un 80%. Al tram que travessa el Penedès (que va del Vendrell al Papiol), l’increment registrat ha estat del 20%, i del 50% en el cas dels vehicles pesants. Es calcula que a la zona de Vilafranca hi passen uns 8.000 vehicles/hora, però el traçat està preparat per assumir-ne, només, uns 5.200.

Aquest canvi de tendència ha provocat un augment de la sinistralitat en aquesta via. Segons la Generalitat, en el que portem d’any, l’AP-7 ja acumula una vintena de víctimes mortals, el que comporta una de cada cinc morts que s’han produït a les carreteres catalanes. Si es compara l’accidentalitat entre el 2018 i el 2019 (abans de la pandèmia) i la del 2021 al 2022 les dades són clares: a l’AP-7 hi ha hagut més del doble de víctimes mortals en el mateix període de temps. 12 fa dos anys, i 25 fins aquest setembre. 14 de les que s’han comptabilitzat els darrers dotze mesos s’han produït en un accident amb vehicles pesants implicats.

Amb les estadístiques a la mà, el govern de Pedro Sánchez i el de Pere Aragonès ja fa temps que busquen la manera de revertir aquesta tendència. Les mesures que s’han posat sobre la taula impliquen la reducció de la velocitat a les autopistes fins als 110 km/h –100 km/h en els trams de més accidentalitat–, o la construcció d’un quart carril de pas en els trams on s’acumula més congestió. Al Penedès, l’ampliació es farà des del Vendrell fins a Martorell.

Menys trànsit a l’N-340

Una de les poques bones notícies que ha comportat la gratuïtat de les autopistes (a banda dels 600 milions d’euros que es calcula que s’han estalviat els usuaris) és la reducció del trànsit i la sinistralitat en carreteres com l’N-340, on han passat de nou accidents a un. Abans de l’aixecament de les barreres, molts aprofitaven aquesta via de no pagament per desplaçar-se. L’entrada en vigor de la circulació gratuïta ha fet canviar els hàbits.

Tot i els efectes positius que ha tingut aquest canvi de tendència, els municipis penedesencs per on passa l’N-340 també estan vivint els efectes negatius que comporta aquesta davallada del trànsit. És el cas d’Avinyonet del Penedès, per exemple, on bona part dels establiments de la zona es beneficiaven dels clients que paraven de pas per la infraestructura.

Segons dades municipals, el 2020 passaven per Avinyonet una mitjana de 20.000 vehicles diaris, i el 2022 se n’han registrat uns 8.500, el que representa una reducció del 60%. “Aquest agost sembla que hi ha hagut un repunt del trànsit pels continus problemes d’accidents i cues a l’AP-7, però estem molt lluny del que hi havia fa cinc anys”, ha apuntat Cèsar Herraiz, alcalde del municipi.

Herraiz ha explicat que aquest lleuger increment de trànsit que hi ha hagut a l’N-340 també ha repercutit en els comerços, que les darreres setmanes noten “un lleuger creixement de vendes”, ha apuntat l’alcalde.

Malgrat tot, Cèsar Herraiz ha afirmat que des de l’Ajuntament s’estan ideant campanyes per fomentar el comerç local, i que es noti menys l’impacte del descens del trànsit.

També et pot interessar

Comentaris