“La qualitat d’una DO també es pot mesurar pel preu que paga pel seu raïm”
Entrevistem Javier Pagés, president del Consell Regulador del Cava, quan falta menys d’un mes per les eleccions a la DO
Javier Pagés és un dels artífexs del nou full de ruta de la Denominació d’Origen Cava. Sota el seu mandat, que va assumir fa gairebé quatre anys, la DO ha introduït alguns dels canvis més destacats dels últims anys amb dos objectius: incrementar la qualitat del cava i la percepció que en té el consumidor. La Denominació celebra eleccions el pròxim 6 de juliol, i Pagés encara no ha fet públic si seguirà en el càrrec. El que sí que ha deixat clar és que el futur del cava ha de ser l’aposta pel valor, i que si s’aconsegueix un paraigua prou atractiu, en el si de la denominació d’origen hi ha lloc per a tots, fins i tot per als que han decidit marxar.
Falta menys d’un mes per a les eleccions al Consell Regulador. Ja sap quin serà el seu futur dins l’ens?
Estem en un moment de reflexió. Encara queden alguns censos per escollir i em sembla que és molt precipitat dir què faré. Una vegada els 12 vocals de la junta s’hagin escollit, entenc que el que cal és conversar i definir cap a on es vol conduir el futur del cava. Penso que encara és aviat per definir-me, i tot dependrà de l’energia que hi hagi en la nova junta.
Apostar pel valor del producte és un dels factors als quals no renunciarà?
Sí, evidentment. No dubto que tota la gent que hi ha actualment al consell està a favor d’aquest valor. Penso que és clarament el futur que ha de seguir el cava. Però les eleccions tenen una cosa bona: permeten reflexionar i traçar nous camins, que no tenen per què implicar un canvi de rumb.
Quina valoració fa del full de ruta que ha seguit els darrers quatre anys al capdavant de la DO?
Personalment, quan un fa una feina, sempre tendeix a pensar que ha fet les coses bé, encara que pugui ser crític amb algunes coses. I penso que, en general, la tasca que s’ha fet ha estat bona. Teníem un objectiu clar que crec que hem complert. Havíem de plasmar el futur del cava, i un dels grans èxits és haver-lo consensuat amb tots els membres del consell. S’ha hagut de lluitar, perquè està clar que dins d’un col·lectiu hi ha opinions molt diferents, però l’aposta per la sostenibilitat, la qualitat i l’origen ha estat clara i unànime.
Ara que parla d’unanimitat… Fa uns dies Pere Ferrer de Freixenet va fer unes declaracions controvertides sobre quin hauria de ser el futur del cava.
Sí, però al final, l’única cosa que va fer són unes declaracions. Unes. Els últims anys hem fet moltes coses i en podem fer d’altres. No obstant això, no em vull mirar les paraules de Pere Ferrer com una crítica al pla estratègic. Per la forma en què van sortir publicades es podrien interpretar en aquest sentit; així i tot, per mi el que demostren és que hi ha ganes de fer coses, i això és bo.
Pensa que el que sí que és criticable és el preu del raïm?
El preu del raïm és un dels temes que més s’han de lluitar d’ara endavant. Parlem molt de valor, i en aquest concepte hem d’incloure tota la cadena de producció del cava. És com un cercle virtuós. Per fer bon cava s’ha de tenir bon raïm, i la matèria primera s’ha de pagar a un bon preu. L’increment del valor del cava també ha d’arribar al pagès, perquè un dels indicadors que mesuren la qualitat d’una DO també es mesura pel preu que paga pel seu raïm. I en aquest camp tenim feina a fer. El preu ha baixat molt els darrers anys per diferents motius. Però per mi és un tema molt important.
Accions com la zonificació de la DO van encarades vers aquest increment?
Sí, aquesta i d’altres; al capdavall tots els canvis que hem introduït s’han fet amb l’objectiu de sumar valor al cava, de principi a final.
Hi ha molts cellers que aposten per etiquetar amb zones?
És una mesura que ha tingut molt bona acollida, però els seus resultats i la incidència real que tindrà es veuran amb el temps. A mesura que els cellers puguin incorporar la zonificació a l’etiqueta, penso que se n’anirà expandint l’ús, perquè al final el que es vol és donar resposta a una demanda dels consumidors.
Realment al client li interessa tant saber d’on surt el cava que beu?
Sí, i tant. Al consumidor li agrada saber d’on neix el producte que tasta; de fet, si vam aplicar aquesta mesura és perquè era el mateix client qui ho demanava. Així que, una vegada la mesura es pugui fer efectiva, penso que saber quin és l’origen de cada producte serà una de les grans virtuts del cava.
Crec que les condicions per tornar-nos a trobar hi són, però la voluntat és evident que no. De totes maneres, que no hi sigui actualment no vol dir que no hi sigui en un futur, així que no voldria descartar la possibilitat perquè penso que seria positiva per a tothom”
Javier Pagés, president de la DO Cava
Creu que mesures com aquesta poden fer que els que van abandonar la DO Cava hi tornin?
Crec que les condicions per tornar-nos a trobar hi són, però la voluntat és evident que no. De totes maneres, que no hi sigui actualment no vol dir que no hi sigui en un futur, així que no voldria descartar la possibilitat perquè penso que seria positiva per a tothom. Crec que si aconseguís-sim trobar un punt d’unió, donaria més valor al territori.
La diversificació a algunes persones els fa una mica la sensació que el territori camina sense rumb.
Si en una regió hi ha escumosos similars, però cada un va per la seva banda, no ajuda a crear solidesa. I no em refereixo a cada una de les marques que l’integren, que és evident que cada una té la seva estratègia, sinó que parlo de la imatge de marca. Penso que és positiu que en un territori hi hagi una posició comuna i dins d’aquesta visió, que cadascú treballi el seu mercat a la seva manera.
Els mercats també es ressenten d’aquesta divisió?
És evident que aquesta fragmentació no ajuda als mercats, ni al nacional ni a l’internacional. Tot i que a Catalunya es pugui entendre millor cada una de les posicions per proximitat, tampoc ajuda. I no ajuda el consumidor, però tampoc les marques, perquè si hi ha productes que van més units, la competència que poden fer és més ferotge, i al final això perjudica tot el sector.
Vostè no perd l’esperança que els diferents escumosos es puguin retrobar.
No, no la perdo, perquè realment estic convençut que és el millor per a tots. Així que no puc dir quan passarà, però el que sí que puc esperar és que passi com més aviat millor, perquè serà bo per a tots que al territori hi hagi només una sola veu que sigui forta.
