El Penedès ha perdut la meitat d’oficines bancàries des del 2015
Fa set anys, a l’Alt i el Baix Penedès hi havia 111 oficines de diferents entitats, i enguany només en queden 56 d’obertes
El canvi de model d’atenció al públic que han integrat la majoria d’entitats financeres els darrers anys ha modificat la manera com els ciutadans s’hi relacionen. Si abans era habitual que la majoria de les gestions es fessin dins de les oficines, el nou modus operandi dels operadors bancaris han obligat els clients a tirar de caixer automàtic o de portals digitals, bàsicament perquè molts bancs han optat per tancar sucursals, i en el millor dels casos, deixar només operatius els caixers que tenien en algunes poblacions.
Aquest nou sistema de treball –juntament amb les fusions bancàries que s’han produït a l’Estat espanyol– han fet que els darrers anys hagi minvat, i molt, el nombre d’oficines obertes al públic, cosa que ha provocat l’anomenada “desertització bancària”. Només a Catalunya, en els darrers set anys el nombre d’oficines s’ha reduït a més de la meitat, i ha passat de 4.910 a 2.308. Si es tenen en compte les dades des del 2008, la davallada encara és més important: en catorze anys han tancat a Catalunya el 72% de les oficines que hi havia.
La reducció ha perjudicat, sobretot, els clients que tenen menys accés a les noves tecnologies, com ara el col·lectiu de gent gran, que fa temps que es queixa dels impediments amb què es troben a l’hora d’operar amb les seves entitats.
La retallada d’oficines obertes al públic també s’ha deixat notar al Penedès. Segons dades publicades pel portal Nació Digital –extretes del Banc d’Espanya–, a l’Alt i el Baix Penedès només hi ha actualment 56 oficines operatives, molt lluny de les 111 que hi havia a començaments del 2015. Per comarques, els clients de l’Alt Penedès han passat de disposar de 60 oficines obertes a només 36, una reducció que és també destacable al Baix Penedès, on en set anys han tancat més d’una trentena de sucursals, que han passat de 51 a 20.
La retallada ha estat especialment significativa a les grans poblacions. Les dues capitals de comarca, Vilafranca i el Vendrell, han perdut els últims anys més de la meitat de les oficines que tenien. La capital de l’Alt Penedès tenia el gener del 2015 28 oficines obertes, mentre que avui dia només n’hi ha tretze. A la capital del Baix Penedès, hi ha a hores d’ara sis oficines operatives, i fa set anys n’hi havia 20.
Altres poblacions com Sant Sadurní o Calafell també han patit d’una manera notable el canvi de model del negoci bancari, amb una davallada destacable de les sucursals bancàries obertes. A la capital del cava s’ha passat de disposar d’onze oficines a només tres, i a Calafell, d’11 han passat a cinc.
Cal destacar que hi ha pobles com Font-rubí, Mediona, Sant Llorenç d’Hortons, Subirats, Torrelavit, Vilobí o Santa Oliva que els últims anys s’han quedat sense servei presencial d’atenció al públic, perquè les oficines que hi havia han tancat, i no se n’han obert de noves. Amb aquests, són 19 els municipis de l’Alt i el Baix Penedès que no tenen actualment cap sucursal bancària oberta, tot i que en alguns d’aquests sí que es mantenen operatius els caixers d’algunes entitats.
Pressió del Govern
Les queixes continuades dels clients per aquest canvi del model financer han fet que les administracions hagin decidit intervenir-hi. La Generalitat, per mitjà del conseller l’Economia, Jaume Giró, va presentar a mitjan febrer una proposició de llei al Congrés per combatre la desertització bancària, que obligaria que cada municipi disposés, com a mínim, d’un caixer automàtic.
A Catalunya n’hi ha ara com ara més de 400 que no en tenen cap. També en aquest sentit, la Diputació de Barcelona va fer públic fa unes setmanes que promourà la instal·lació de caixers en les poblacions de la demarcació de menys de 5.000 habitants.
