Les dones detecten una manca d’il·luminació a Vilafranca
Les marxes exploratòries ressalten, entre altres, la poca llum que hi ha en molts carrers, a banda de racons amb poca visibilitat i el govern diu que ja treballa per solucionar-ho
L’Ajuntament de Vilafranca intentarà caminar cap a un urbanisme amb mirada més feminista perquè hi ha molta feina a fer en aquest sentit. Aquesta és la conclusió que s’extreu parlant amb el govern local després de la presentació de l’informe i les conclusions de les marxes exploratòries amb perspectiva feminista que es van dur a terme a Vilafranca al mes de febrer, en què van participar 18 dones i amb dos itineraris diferents: una de les marxes es va iniciar a l’estació de busos, i l’altra, al parc Tívoli. Totes dues van acabar a la plaça Anselm Clavé.
El Col·lectiu Punt 6, l’empresa que ha fet l’informe i les conclusions d’aquestes marxes, assenyala que s’ha fet una anàlisi dels elements que condicionen la percepció de seguretat al voltant dels espais públics de Vilafranca.
“El Pla d’Intervenció Integral hi donarà resposta”.
El regidor d’Urbanisme, Francisco Romero, assenyala que les recomanacions de les marxes s’afegiran als suggeriments ja recollits en les diferents actuacions del Pla d’intervenció integral del centre i el carrer Comerç (PIICC) i que aquest pla hi donarà resposta. “Hem revisat aquells carrers i places que formen part de l’àmbit del centre històric i del carrer Comerç, i el programa recollirà aquestes propostes, especialment en les iniciatives en execució o a punt de posar-se en marxa, com ara la reurbanització del c/ Comerç, Banys, Carme, Lluna i Sant Jocund i la Rambla de la Girada, entre d’altres”, afirma Romero. Aquestes renovacions urbanes inclouran les propostes que sorgeixen de l’informe de les marxes: l’ampliació dels espais per a vianants, la rehabilitació per millorar la visió i l’accessibilitat, la millora de la il·luminació o la millora de les connexions entre els barris, entre d’altres. Romero explica que en el segon semestre d’aquest any podrien quedar enllestides una bona part d’aquestes actuacions i ofereix la “possibilitat de fer unes noves marxes quan aquesta primera fase s’hagi realitzat per constatar aquestes millores”.
Manca d’il.luminació
Un dels temes més recurrents en les marxes exploratòries és la il·luminació. Es parla d’una manca d’il·luminació contínua i homogènia que garanteixi la visibilitat. Això és en part pel fet que al municipi encara es combina la llum taronja d’alguns fanals, que dona menys visibilitat, amb els nous fanals de llum led. Se n’està fent la transició, però la convivència d’ambdós sistemes fa que no hi hagi visibilitat homogènia També es vincula la manca d’il·luminació amb una manca de manteniment de l’arbrat i també dels fanals i lluminàries, ja que moltes vegades estan ubicats de manera que queden obstaculitzats per la vegetació.
En els carrers, a part de les barreres visuals que representen les fileres d’aparcament al costat de la vorera, les dones remarquen que la ubicació dels contenidors en alguns carrers també representa un obstacle de visibilitat i, per tant, condiciona la percepció de por. Un dels espais d’oci diürn i nocturn que va sortir és la zona esportiva. Aquí es posa molt d’èmfasi en el fet que és un espai aïllat que no té una bona connexió a peu i no està ben resolta ni la il·luminació ni els camins que hi connecten per escurçar distàncies de manera segura per a les persones que van a peu. També s’hauria de dotar de més vitalitat aquesta zona.
Racons foscos als portals
En les marxes també es parla de com la configuració dels edificis d’habitatges condiciona la percepció de seguretat a l’espai públic. Per una banda, s’apunta que els portals i les entrades a aparcaments d’edificis que s’han construït amb retranqueig i no en línia de carrer incrementa la percepció de por, ja que es creen racons i espais foscos. També la percepció de seguretat va vinculada a les activitats que es fan a les plantes baixes i en alguns barris es parla que hi ha un entorn vital de dia, però en canvi, la vitalitat es perd de nit, quan es tanca l’activitat comercial. La manca d’activitat en plantes baixes i la manca d’usos mixtos en edificis fa que tampoc pugui donar-se vigilància informal.
Aparcaments insegurs
Segons l’informe, molts dels elements que han sorgit que dificulten la percepció de seguretat de les dones estan vinculats amb el model de mobilitat. Es privilegia molt el cotxe per una manca d’existència de transport públic freqüent que connecti municipis de la comarca amb Vilafranca i,a més, s’ha donat molta centralitat als aparcaments dels cotxes. Aquest fet, segons el document, “fa que les dones vegin les zones d’aparcament o carrers amb aparcament al costat de les voreres com a insegurs i els evitin”.
Tot plegat fa que la senyalització s’orienti als cotxes i hi hagi una manca de senyalització per a vianants o ciclistes. Això va en detriment de saber on s’és i on es va, d’orientar-se en un barri o en un espai i, per tant, no compleix amb la característica d’un entorn senyalitzat.
Equipaments que no presten un servei públic
En les marxes també s’han analitzat alguns equipaments: de transport com ara l’estació d’autobús i de tren, instituts i escoles, altres equipaments municipals i territorials (arxiu, jutjats, auditori, pavellons esportius, etc.).
Un dels elements recurrents que han sortit és que són equipaments que s’han construït tancats en si mateixos, sense una relació directa i contínua amb el carrer i l’entorn.
Això fa que equipaments que podrien donar un servei més enllà de la seva funció principal, com per exemple, ser un espai on poder utilitzar el lavabo, on demanar ajuda o informació, on esperar en dies de fred, siguin equipaments infrautilitzats i que no donen un servei públic.
Algunes recomanacions:
1 Mapes i informació que mostrin les xarxes quotidianes diürnes i nocturnes a escala de barri incloent els serveis en cas de violència masclista.
2 Senyalització i mapes amb informació del transport públic.
3 Il·luminació per a vianants contínua distribuïda de manera homogènia i sense obstruccions.
4 Eliminació o adequació d’espais amb racons, àrees amagades, sense visibilitat o abandonades.
5 Canvi o adaptació del mobiliari urbà, vegetació i altres elements que obstaculitzin la visió, i ús de materials
transparents en les parades de transport públic o altres elements.
6 Revisió i reducció de les zones d’estacionament del vehicle privat.
7 Disseny de les façanes i accessos amb “ulls” al carrer i espais de relació i eliminació de murs cecs en recorreguts dels carrers de la xarxa quotidiana nocturna.
8 Punts d’ajuda en diferents espais i participació de veïnes a les transformacions urbanes.
9 Promoció de xarxes d’autodefensa feminista.
10 Regulació d’imatges i textos en els entorns d’oci nocturn per evitar continguts sexistes i discriminatoris.
