Conciliar o plegar
Sònia Poch, regidora de Mediona, assegura que el sistema polític està pensat en clau masculina i no facilita la presència de dones
La política ha estat, tradicionalment, un àmbit en què els homes han ocupat la major part dels càrrecs, sobretot els de més responsabilitat. L’augment de la presència de la dona en aquest terreny ha obert un debat necessari, que planteja la urgència de fer canvis en la forma de funcionar dels governs per fomentar la presència femenina, tant en les organitzacions nacionals, com en les municipals.
ot i que és cert que les darreres dècades s’han potenciat les mesures per donar facilitats a les dones per entrar en política, també ho és que encara queda molt camí per recórrer, per trencar amb la visió patriarcal que ha tingut històricament aquest sector.
ònia Poch, regidora de Junts per Mediona, és una de les penedesenques que ha decidit enrolar-se en política. És de les que pensen que en el món local “són els ciutadans els que s’han d’involucrar per resoldre les coses”, i això la va fer entrar a l’Ajuntament les eleccions del 2019.
é dos fills petits i el seu marit –que és del Kurdistan– estudia a la Universitat de La Sorbona de París, on li van concedir la beca Marie Curie. Sense la presència del pare, Poch ha de fer mans i mànigues per conciliar la seva vida laboral amb la familiar, i per si no en tingués prou, també la política. “El sistema polític està pensat en clau masculina”, assegura, i lamenta que aquesta manera de funcionar “no facilita la presència de dones”.
ls fills de la Sònia van amb la seva mare a la majoria de reunions que fa. “Els porto amb mi a tot arreu, excepte als sopars, que se’ls queden els meus pares”, explica. A l’Ajuntament, amb els seus socis de Govern (ERC i CUP) hi ha teixit una empatia total. “Aquests grups ja ho porten a dins, m’ajuden i em faciliten molt la feina”, assegura, però aquesta comprensió no l’ha trobat en altres llocs.
ecorda que una trobada municipalista de Junts per Catalunya a Badalona li va fer obrir els ulls. Hi va anar amb els seus fills, i només una noia encarregada del protocol es va preocupar que pogués seguir la sessió còmodament en una sala amb els seus fills. “La gent ni s’apartava per deixar passar el cotxet… Només tenien feina a posar-se al costat dels consellers per fer-se fotos i menjar-se els croissants que hi havia a les taules”, critica. “Si aquests són els representants dels nostres municipis, estem ben posats”, lamenta la regidora. “No vull ser el centre d’atenció per la situació familiar que visc, només demano que casos com el meu es visquin com una cosa normal”, assegura Sònia Poch.
a seva entrada en política tampoc es va viure com una cosa normal a casa seva. La Sònia és la gran de dues germanes, i els seus pares no van encaixar de bon grat que volgués entrar a l’Ajuntament. “Si jo fos un home, no hi hauria cap problema”, lamenta. Malgrat tot, assegura que no té cap intenció de plegar, tot i que haver de bregar amb tants impactes negatius li ha fet plantejar més d’una vegada desvincular-se de la política.
La maternitat no hauria de ser una malaltia que t’impedeix fer coses”, critica, i demana que “ser mare no impliqui haver de renunciar a la projecció professional i política”. Per això vol que es readapti el sistema polític “amb una nova visió”, que no hi ha actualment. “Si ho fos, al Parlament hi hauria llar d’infants”, diu Poch, assegurant que és vital que les dones s’impliquin per “aplanar el camí”.
