“Les generacions més joves tenen clar que hi ha vida més enllà de la feina”
La periodista medionenca Roser Ferrer, sòcia de la cooperativa La Fura , s’ha hagut d’endur les seves filles a rodes de premsa
Aquest dimarts és dia 8 de Març, el Dia Internacional de les Dones, en un moment en què, com és –malauradament– habitual des de sempre, continua sent necessària aquest 2022 la lluita pels drets del coŀlectiu femení i la seva plena igualtat amb el gènere masculí. L’edició del 3d8 d’aquesta setmana inclou diverses pàgines informatives dedicades a la commemoració anual del 8-M. A més, ens hem centrat en el testimoni de diverses dones del Penedès que, independentment de la seva professió i responsabilitat laboral, han de fer mans i mànigues diàriament per poder tenir una mínima conciliació laboral i familiar.
“La nostra feina sempre està en mans d’altres i, per tant, per molt que et marquis un horari, és complicat respectar-ho, si no és que treballes en mitjans de comunicació més grans que tinguin personal que fa torns”. Així és com la periodista medionenca Roser Ferrer, sòcia de la cooperativa La Fura, resumeix el que seria la vida d’un periodista en un mitjà local i comarcal i, en conseqüència, en mitjans “amb els recursos limitats”.
Per facilitar la conciliació laboral i familiar, a La Fura s’han marcat que, amb caràcter general, pleguen a les 7 de la tarda i els caps de setmana no cobreixen res, amb excepcions molt puntuals.
“Arriba un moment que has d’entendre que, amb els recursos que tenim, no podem arribar a tot arreu. I la conciliació és tan complicada que jo més d’un cop he hagut d’anar a rodes de premsa amb les meves filles”, apunta Ferrer, al mateix temps que reconeix que al principi creia “que no era seriós fer-ho, però després també vaig pensar que així s’adonarien que no es poden posar rodes de premsa passades les 7 de la tarda. Els periodistes també tenim vida i família i la majoria portem treballant des de les 9 del matí”.
Ferrer reconeix que la gestió dels horaris ha millorat des que són cooperativa i, per tant, s’autogestionen i es basen en l’autoregulació de cadascú d’ells depenent de les seves circumstàncies i “amb una plena confiança mútua, perquè el periodisme ja és un sector prou complicat, amb horaris difícils, com per haver d’estar mirant un minut o un minut avall en el rellotge”.
Amb 43 anys, la periodista creu que les noves generacions tenen més clar “que hi ha vida més enllà de la feina, però, en canvi, els de la meva generació o més grans ens pensem que tot gira al voltant de la feina, quan no és així”.
Per altra banda, Ferrer també apunta un tema interessant pel que fa la conciliació familiar en termes d’igualtat: “La part més fàcil de conciliar amb la teva parella és la d’anar a buscar els fills, fer tasques de la casa, etc. Tot això, poc o molt, es pot anar distribuint, però hi ha un aspecte del qual ningú parla, que és tot el tema de la gestió de les emocions, que gairebé sempre recau en les dones. Només un exemple: qui gestiona si els fills passen per un mal moment o si s’han enfadat? Gairebé sempre la dona. I això suposa un temps, un desgast i una càrrega emocional molt gran que no es té en compte”.
