“La meva família espera veure si passa la nit viva i, després, el dia”
Anna Zahorodnya, una ucraïnesa que viu a La Múnia, manté contacte amb els seus tiets i cosins, que estan amagats en soterranis
La guerra d’Ucraïna ha estat una fuetada per al món. Malgrat que els serveis nord-americans i els anglesos avisaven feia setmanes d’una possible invasió russa al país, ningú els creia. Fins i tot el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’havia aventurat a dir que els americans n’estaven fent un gra massa. Zelenski, com la majoria de mortals, es va equivocar.
Ucraïna viu immersa des de fa vuit dies en un conflicte bèŀlic que ni els ucraïnesos ni pràcticament ningú encara no entén. “Ningú es podia imaginar que a l’any 2022 passaria una cosa així. No ens ho podem creure”, explica Anna Zahorodnya. Ucraïnesa de naixement, es va traslladar als 17 anys a Vilafranca, on va viure fins al 2019. Ara viu a la Múnia, on juntament amb el seu marit, Raimon Coll, tenen el celler Terra de Marca.
L’Anna encara té part de la família a Ucraïna. Alguns tiets i cosins viuen a Kostopil, on ella va néixer, un poble que es troba ubicat a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Bielorrússia i a 200 quilòmetres de la frontera amb Polònia. “Aquesta zona encara està bastant tranquil·la, però amb l’entrada de les tropes bielorrusses s’està començant a veure més moviment”, assegura.
Com molts ucraïnesos, els seus familiars s’han refugiat en soterranis per evitar l’embat de la guerra. “Em va trucar la meva tieta i em va dir: ‘Encara estem vius’”, explica. “Esperen passar la nit amb vida, i després esperen passar el dia. Compten les hores de vida”, lamenra.
L’Anna també té part de la família a Kíiv, la capital del país. Allà el conflicte està més encès. “El meu tiet es va comprar un kalàixnikov per combatre a la guerra. Estan espantats, però tiren endavant”, relata, i explica que molts dels que s’amaguen sota la ciutat ho fan amb armes per si han d’entrar en combat.
Com els seu tiet, milers d’ucraïnesos han decidir sumar-se a les forces de resistència del país. “Hi ha cues de milers de voluntaris que volen defensar Ucraïna”, apunta. N’hi ha que s’hi allisten des d’Ucraïna mateix, i altres s’hi estan desplaçant des de països d’arreu del món. “Sé que fa uns dies va sortir un autobús de Catalunya amb 48 homes que han decidit anar a lluitar”, declara Anna Zahorodnya, que està convençuda de el president rus Vladímir Putin no pensava trobar una resistència tan forta com la que està oferint el poble ucraïnès. “Ell creia que en dos o tres dies ho tindria enllestit, i no ha estat així”, diu.
Zahorodnya és de les que pensen que les sancions que Europa i els Estats Units estan imposant a Putin no tenen cap efecte. “A ell no li importa, i encara fan que es torni més agressiu”, apunta. No s’atreveix a predir quin serà el final del conflicte, ni tampoc quan serà.
Mentrestant, milers d’ucraïnesos com la mare de l’Anna –que viu des de fa vint anys a Vilafranca– s’organitzen per enviar aliments i medicaments als seus compatriotes, que estan fugint en massa a territoris veïns.
