La pandèmia i la incertesa redueix la participació a les rues de Carnaval
A l’Alt i al Baix Penedès s’ha passat de setanta carrosses l’any 2020 a només una trentena aquest 2022
Dos anys després de l’inici de la pandèmia, han tornat el Carnaval i les rues, amb carrosses i comparses donant color i ambient als diversos pobles del Penedès. Així, en el primer cap de setmana han estat les rues de Canyelles, la Múnia i Sant Martí Sarroca les que han encetat la disbauxa en uns dies en què les restriccions per la pandèmia s’estan suavitzant.
En aquest sentit, el 3d8 ha parlat amb dues entitats que des de fa molts anys participen a les rues. Totes dues són de Santa Margarida i els Monjos, població molt lligada al Carnaval on hi ha registrades vuit entitats carnavalístiques, tot i que enguany només quatre han sortit a la celebració.
Pere Nin és membre de la junta del Grup Fem Pinya, que enguany ha sortit amb la carrossa sota el lema “Tornarem a veure el Ra” i una disfressa d’egipcis. Nascuda el 1981 al carrer Nou d’aquesta població altpenedesenca, Nin s’hi va incorporar el 1997 perquè la seva dona és filla d’aquell carrer.
Carrosses familiars
El Grup Fem Pinya és una carrossa que amb els anys ha anat creixent. Malgrat tot, aquest any la pandèmia i la incertesa han fet que passi dels 115 als 50 comparsers, amb persones d’edats entre els 5 i els 72 anys que procedeixen d’aquest carrer dels Monjos però també de Vilafranca, la Bleda o les Cabanyes. Nin ha deixat clar d’entrada que és una carrossa “totalment familiar”, i en aquest sentit l’alcohol està prohibit des de ja fa molts anys. “Tenim unes coreografies molt assajades i a les rues busquem mantenir un ordre i donar vistositat a la comparsa”. Practiquen cada diumenge des de principis de novembre, i a partir del gener ho han fet també els dimecres. El grup del qual forma part va començar a posar sobre la taula diverses opcions al mes de maig, i es van fer diferents dissenys amb diferents pressupostos. Al final van acabar decidint que sortirien, però amb una disfressa d’elaboració “ràpida i flexible”. “Al novembre, quan la gent s’hi havia d’apuntar, estàvem en plena escalada de la sisena onada, i molts es van fer enrere”, explica Nin. Per això no és estrany que enguany, entre l’Alt i el Baix Penedès, s’hagi passat de les setanta carrosses a només una trentena. I és que ningú podia preveure, ara fa tres mesos, que les restriccions s’aixecarien i les rues es permetrien. “Crec que hi ha molta gent que ara s’està estirant els cabells i se’n moren de ganes”, reflexiona Nin.
Aquest any el grup farà rècord, ja que participaran en un total de 14 rues. Aquest cap de setmana arriba el plat fort: avui aniran al Vendrell (tarda) i Segur de Calafell (nit). Demà dissabte, Cubelles (tarda), on segurament es podran veure la totalitat de les carrosses d’enguany, i Calafell Platja (nit). Diumenge, als Monjos (matí), tot i que a la mateixa hora hi haurà la de l’Arboç i Calafell poble (tarda). Per a la setmana que ve quedaran les rues de Vilafranca, Bellvei, Santa Oliva i Santa Fe del Penedès.
Nin afegeix: “Hi havia moltes ganes de fer Carnaval i sortir al carrer, i hi ha hagut molt bon ambient entre les comparses i els seus participants”. Finalment, ha volgut destacar la implicació de l’Ajuntament dels Monjos per poder tirar endavant rues a l’Alt Penedès i l’aposta ferma que enguany ha fet l’Ajuntament de Calafell, el municipi on la dotació econòmica per carrosses i rua és més elevada: 300 euros que es poden convertir en 900 si participen en les tres del municipi. A la resta hi ha subvenció econòmica, des dels 60 a pobles petits, passant pels 170 dels Monjos, els 220 del Vendrell o els 250 de Vilafranca.
Per la seva banda, Raimon Gatell, representant de l’Esplai Carnavalístic dels Monjos, que enguany van disfressats de tribu africana, ha explicat que funcionen des del 1996 i que la pandèmia ha fet reduir el grup de participants de 120 a una cinquantena. A partir del 15 de gener es van posar a construir la carrossa, que enguany és més senzilla, tot i que sempre busquen l’exceŀlència. Gatell s’ha implicat en moltes reunions i detalla que no estaven d’acord amb la intenció d’ajornar el Carnaval i fer-lo més endavant: “Carnaval és quan toca i no podem anar més enllà”, diu. I afirma que seria molt positiu tornar a crear la coordinadora de carrosses, però que hi ha criteris massa diferents que ho impedeixen.
