“El Conjunt Monumental d’Olèrdola és un element fonamental del Penedès”
Entrevistem l’arqueòloga i conservadora del Museu d’Arqueologia i responsable del Conjunt Monumental d’Olèrdola, Núria Molist
Nascuda a Osona, l’arqueòloga i conservadora del Museu d’Arqueologia Núria Molist és des del 1998 la responsable del Conjunt Monumental d’Olèrdola, un enclavament que considera “estratègic” i que té més de 4.000 anys d’història. Molist afirma que l’arqueologia sempre ha estat la seva passió i que va tenir la sort de formar part de la primera generació d’arqueòlegs que van començar a cobrar per la seva feina. I és que, fins aleshores, no es considerava una professió. Entrevistada després de gairebé dos anys de pandèmia, Molist reconeix que la situació viscuda amb la Covid-19 i les restriccions que se n’han derivat “han ajudat a descobrir que tenim un entorn fantàstic i que no cal anar lluny per veure coses meravelloses”. Molist fa una aposta clara, doncs, pel territori.
Com funciona el Museu d’Arqueologia de Catalunya? Podríem dir que a Olèrdola en tenim una seu?
El Museu d’Arqueologia neix d’una llei del 1990 que s’aplica entre el 1992 i el 1995 que estableix que hi ha una sèrie de museus i jaciments per tot Catalunya que integren el Museu d’Arqueologia. El MAC el formen dos museus arqueològics (Barcelona i Girona), tres grans jaciments (Empúries, Ullastret i Olèrdola) i dos centres (Iberia Graeca i CASC). A través de la xarxa de museus d’arqueologia, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, que el MAC lidera, compta amb un ampli desplegament territorial.
M’imagino que ser dins d’un gran museu com aquest deu tenir molts avantatges.
Sí, perquè som part d’un museu gran, liderat per organismes superiors, i ens beneficiem del treball en temes, per exemple, de comunicació o documentació. A Olèrdola som poc personal i hem de sumar esforços sempre pensant que considerem el treball amb el territori com a fonamental. La pretensió és fer territori i per això treballem colze a colze amb l’Ajuntament d’Olèrdola, amb el CCAP, amb la Diputació, entre altres, i també amb iniciatives privades. No volem ser aliens al territori i ens involucrem en tot allò que podem.
Què podem trobar al Conjunt Monumental d’Olèrdola?
El conjunt està ubicat en un lloc estratègic, amb un entorn natural preservat que ens ensenya a comprendre els últims 4.000 anys d’història. Les restes més espectaculars són les d’època romana i medieval. S’ha de fer un esforç quan es visita el jaciment per anar fent el salt d’un període a un altre, però té la seva gràcia i interès entendre per què s’ocupava el lloc en diferents moments. Podem veure esglésies romàniques, com era un castell al segle X i XI, la cisterna romana més gran de Catalunya i una muralla també romana que és equiparable, pel que fa a conservació i antiguitat, a les de Tarragona. És un dels jaciments més complets de Catalunya. Una combinació d’història i paisatge.
Per què aquest jaciment és diferent a la resta?
Sobretot, perquè és una ciutat medieval dels segles X i XI del comptat de Barcelona. De fet, una era la mateixa Barcelona i l’altra era Olèrdola, i tot això avui ho estem posant en valor. A més, l’avantatge és que en ser un jaciment obert al públic podem anar transmetent de forma gairebé immediata les novetats en la recerca arqueològica, com per exemple l’urbanisme i els cellers de la ciutat. Això no passa a tot arreu. Qualsevol descobriment arqueològic obre múltiples portes per poder explicar milers d’històries a qui ens visita i fer-ho de forma interessant.
O sigui que les visites no són sempre iguals?
El discurs s’adapta contínuament al ritme de la recerca arqueològica, i ho complementem amb activitats de tota mena, tallers, reconstruccions històriques, etc. Però també ho intentem combinar amb propostes que incorporen les noves tecnologies per atreure un públic més jove.
Tenir recursos per a la recerca és primordial, suposo…
Sí, i tant. A tots ens agradaria tenir més recursos, és clar, però depenem del Departament de Cultura per a la gestió, el manteniment, les activitats i la recerca. La coŀlaboració amb el territori és clau per afavorir el públic i impulsar la recerca. En els darrers anys hem excavat i restaurat l’església de Sant Miquel i la de Santa Maria, el barri fora muralles i la mateixa muralla. I tenim projectes de futur immediat, com el castell medieval i, sobretot, facilitar l’accés adaptat.
Que tothom hi pugui accedir, vol dir? Sense barreres?
Exacte. Per mi és importantíssim tenir un camí d’accés sense entrebancs des del museu fins a la zona de l’església, i facilitar l’accés ja sigui a gent amb cadira de rodes com a famílies amb cotxets. Per altra banda, estem treballant amb projectes de recerca arqueològica i reforma del centre expositiu. Sovint tot va més lent del que ens agradaria però sempre pensant que Olèrdola és un element fonamental del Penedès i que la gent del territori s’ho ha de fer seu.
