“Tots sabem com menjar de manera saludable, però no com tenir horaris saludables”
Entrevistem la penedesenca Marta Junqué, coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society
La penedesenca Marta Junqué va estudiar Ciències Polítiques i un màster en gestió pública, ha treballat durant una dècada com a consultora a nivell català, europeu i internacional i des de fa dos anys és coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative, que –agafant el relleu de la iniciativa de la reforma horària– es proposa incidir en un canvi en l’organització dels horaris quotidians per tal d’adequar-los a uns estils de vida que afavoreixin el benestar de les persones i la bona convivència.
Quin és l’objectiu de la Barcelona Time Use?
El que vol principalment aquesta associació és posar el dret al temps a l’agenda global. Del 2014 al 2017 va haver-hi la iniciativa per a la reforma horària i el 2017 es va signar el Pacte Nacional per la Reforma Horària. El Govern català va agafar el compromís de treballar-hi, però va posar per endavant un horitzó de vuit anys. Ara ja n’han passat quatre. El que volem des de la Barcelona Time Use és explicar aquesta experiència que s’està fent a Catalunya, ja que enlloc més s’ha fet un pacte similar. També volem intentar posar la gestió del temps com a prioritat en les agendes polítiques globals. Ja hi ha municipis catalans que estan fent polítiques del temps, i això és molt bo.
Em parla del dret al temps, de polítiques del temps… a què fa referència?
Tots tenim 24 hores al dia, però el repartiment és desigual. Així, per exemple, les dones catalanes i espanyoles som les més estressades de tot l’àmbit europeu. Del que es tracta és de donar visibilitat al fet que tots tenim el dret a gaudir del temps de forma saludable i igualitària. Pel que fa a les polítiques del temps, van néixer als anys 50 a França i Itàlia, quan alguns municipis van començar a fer actuacions perquè la gent pogués gaudir millor del temps. Barcelona, a principis de l’any 2000, va ser la primera ciutat d’Espanya a tenir una Regidoria del Temps, on es mirava quin impacte tenien en la societat les polítiques del temps que es prenien.
Tenir més i millor temps per a cadascun de nosaltres sembla ideal, però com s’arriba a aquesta situació?
El temps és un puzle, i s’han de fer encaixar totes les peces interdependents. El primer que cal fer és prioritzar el dret al temps. S’ha de fer tenint en compte dos aspectes molt importants: el primer, que s’ha de fer forma gradual i, a més, que els canvis importants tenen tres capes que s’han de treballar en paraŀlel. Així, en un primer moment cal que la ciutadania se sensibilitzi. N’hi posaré un exemple: tots sabem què és menjar saludable, però no sabem com tenir horaris més saludables. Doncs això ha de canviar. En segon lloc, cal treballar per dur a terme polítiques del temps ja siguin locals o en àmbit català. El Govern català, per exemple, ha anat fent passos endavant, com ara el tancament de les botigues una hora abans a l’hivern, perquè no tenia sentit que estiguessin obertes fins a les 10 de la nit quan a les 6 de la tarda ja és fosc. I, finalment, s’han de tocar les regulacions més enllà de l’àmbit català, és clar…. s’han de tocar horaris de les empreses, reduir jornades… i per a això cal una llei estatal. A més, per exemple, una recomanació al dret a la desconnexió digital en l’àmbit europeu…
Tot sona molt bonic, però si les empreses no volen reduir l’horari dels seus treballadors no entenc com ho podem fer casar tot plegat…
Com li deia, el temps és un puzle però per aplicar els canvis no cal només que els polítics i les administracions públiques facin coses, que és evident que sí, sinó que les empreses i les organitzacions socials han de remar cap a aquesta banda.
I ho fan?
Jo crec que cada cop més. Les polítiques del temps fan un cercle virtuós amb diferents aspectes. El primer pas és tenir en compte la salut, ja que si dormim més i millor, treballarem millor, més descansats, i per tant, hi haurà més productivitat, perquè la gent tindrà més salut i no hi haurà tantes baixes. Així, amb més temps, més salut i més productivitat. I tot això farà que el ciutadà sigui més corresponsable, treballi per igualar el dret al temps d’homes i dones. ¿Com volem que hi hagi més democràcia, més participació ciutadana a les institucions, si la gent plega a les 8 del vespre? És impossible! Per tant, amb més temps, més salut, més productivitat i més corresponsabilitat. I jo crec que la pandèmia ha fet que tothom s’adoni de la importància de les cures, de la salut i de la sostenibilitat i, això fa que moltes empreses hagin reflexionat. Pensi que les generacions més joves el primer que pregunten quan van a buscar feina és per l’horari i les condicions. Perquè ja no volen passar-se tot el dia treballant, perquè està més que demostrat que per ser bo a la feina no cal passar-s’hi tot el dia. Cal tirar cap a un model més sostenible que també és més productiu.
Però tothom hauria de fer els mateixos horaris?
El que a mi m’agradaria és que tothom tingués llibertat per escollir, és clar, però sempre amb el criteri prioritari de cuidar la salut. El nostre cos té un rellotge intern i s’activa en funció de les hores de sol que rep. Per això és tan important tenir horaris saludables i, per tant, el que dic és que primer cal saber quins són els horaris saludables i, després, si cal, decidir cadascú. Però el que és clar és que a Espanya tenim uns horaris que ens fan anar a dormir molt tard si ho compares amb la resta del món. Tenim un dèficit de qualitat i de quantitat de son general. Som els que pitjor dormim, vaja.
L’ideal seria la compactació horària a les feines?
En la meva opinió i la dels experts, sí. Compactació horària per sobre de tot, perquè no té cap mena de sentit aquestes pauses de dues hores al migdia que encara fan algunes empreses. Cap ni un. I el Govern català es va comprometre amb el Pacte Nacional que com a màxim el 2025 hi hauria una reforma horària important. Han anat fent passos, però cal prémer l’accelerador. Hi tenim confiança però també els pressionem perquè ho compleixin.
Com veu el teletreball?
És una mostra que és urgent que les polítiques del temps entrin a l’agenda política. Hi ha estudis que diuen que la gent que ha fet teletreball durant tota la pandèmia ha treballat moltes més hores de les que li pertocaven i, per tant, se li ha vulnerat el seu dret a la desconnexió digital i el dret al temps. Cal visibilitzar que tenim el dret a treballar les hores que ens pertoquen, però que, a més, això és bo per a l’empresa, perquè ens fa més productius. S’ha de regular el respecte al dret dels treballadors a tenir temps per a ell.
Ara hem patit un altre canvi d’horari. Per què encara s’està fent, quan sembla que hi ha un acord perquè no es canvii l’hora?
Exacte. Aquest acord que comenta és molt important. Hi ha l’acord de la ciutadania, dels científics, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu. Es va dir que l’octubre del 2021, com a molt, es faria l’últim canvi d’horari, però ara els estats membres de la CE diuen que encara no han pogut decidir en quina franja horària es volen quedar. Pensi que a Espanya l’horari que apliquem a l’hivern és perquè anem amb la franja horària de Berlín, perquè Franco va voler fer-ho per complaure Hitler. I a l’estiu anem amb l’horari d’Ucraïna, quan el més lògic seria respectar la franja horària que ens pertoca per naturalesa.
Què vol dir?
A Espanya l’horari que ens pertoca per naturalesa és el que tenen a les Canàries o a Portugal, i aquest és el que tindria més beneficis en la salut i en l’economia. Així que cal treballar perquè tornin a les franges horaris naturals.
Algun desig que vulgui expressar?
A banda de demanar tot el que li he comentat, el que m’agradaria és que al Penedès es treballés per tenir polítiques del temps, i incloure’ns en aquells territoris que treballen en aquest sentit. Ara per ara no és així.
