Els ens locals tindran més pes en les decisions sobre renovables
El Govern modifica el decret 16/2019 i prioritza l’acord amb el territori i els parcs energètics de menor volum i potència
Catalunya és una de les comunitats autònomes que està més endarrerida pel que fa a la implantació de les energies renovables. A començaments del 2020, la Generalitat va aprovar un decret que regulava la instal·lació de sistemes per produir energia verda, una proposta que va aixecar molta polseguera entre les comarques més afectades per la construcció de parcs energètics.
Una de les que més va fer sentir la seva veu va ser el Penedès. El març del 2020, des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP) s’alertava que l’allau de projectes fotovoltaics i eòlics que s’havien presentat per la comarca podrien afectar 350 hectàrees, moltes d’elles ubicades en sòl agrícola. Els alcaldes dels municipis més perjudicats per aquestes propostes van criticar aleshores la manca de diàleg que s’havia mantingut amb els ens locals per definir la ubicació d’aquestes plantes energètiques, i van demanar més implicació dels ajuntaments en la definició d’aquests projectes.
Ara, mig any després de les crítiques generalitzades arreu del Principat, sembla que la Generalitat ha fet cas de les demandes dels consistoris, i ha aprovat una modificació del decret 16/2019 de renovables que els dona més pes a l’hora de decidir sobre aquests projectes.
El nou document, que es va presentar dimarts, prima la participació dels ajuntaments a l’hora d’establir les ubicacions de les noves plantes, i també dona prioritat a les propostes de menor envergadura i baixa potència, entorn dels 5 MW. La gran superfície dels projectes que es proposaven per a l’Alt Penedès –amb parcs de fins a 100 hectàrees– era una de les altres crítiques que es va fer des del territori.
Cèsar Herraiz, president del Consell d’Alcaldes, ha fet una valoració positiva de la modificació del decret assegurant que és “un pas endavant”, tot i que encara no té clar com afectarà això a la comarca, on es mantenen unes 150 hectàrees afectades per la instal·lació de plantes energètiques.
Al maig, i després que des del CCAP es presentés un plec de consideracions contra els projectes presentats, la Generalitat ja va anunciar que desestimava el 51% dels projectes que hi havia sobre la taula per a l’Alt Penedès. En concret, les plantes que es van vetar van ser les que s’havien d’ubicar a Sant Quintí (64 ha), Avinyonet (61 ha) –és una part de les que es projectaven– i Torrelavit (62 ha).
Nou intent a Pontons
El municipi que encara no està clar que es deslliuri d’acollir un d’aquests macroprojectes és Pontons. El municipi va ser el primer on es va aixecar la llebre de les renovables, amb un projecte de parc fotovoltaic que es va presentar a finals del 2020.
Aquella proposta va ser desestimada, i també una segona que va fer la mateixa empresa, Eòlica La Conca 3 SL. Ara, la companyia ha presentat un tercer projecte de renovables –el Parc Eòlic ‘Ferreres’–, amb una planta que tindria 8 aerogeneradors de 6,25 MW de potència unitària, una alçada de 215 metres (contant el peu i les aspes), amb una potència total de 50 MW.
Com en les ocasions anteriors, diferents grups ecologistes del Penedès (GDT-Pontons Grup de Defensa del Territori Pontons, Bosc Verd-EdC i SOS Penedès) s’han posat en contra del projecte que consideren que “provocarà un fort impacte visual i paisatgístic, que es podrà veure des de tota la plana penedesenca”.
“Estem totalment en contra d’industrialitzar els nostres boscos més verges, més tranquils del Penedès i que no tenen en compte que la zona triada forma part del corredor ecològic”, han apuntat aquests coŀlectius a través d’un comunicat de premsa, on han demanat que es tingui més en compte la participació ciutadana.
