“El meu pare va ser sempre fidel als seus principis i va treballar de manera constant per la llengua catalana”

Avatar
20/09/2021 - 11:00h

Entrevistem la docent Teresa Triadú Vila-Abadal, filla de Joan Triadú del qual se’n celebra el seu centenari del naixement

Teresa Triadú Vila-Abadal (Barcelona, 8 de març de 1958) és llicenciada en Ciències de l’Educació per la UAB (1982), màster en direcció i gestió de centres educatius per la UB (2003) i ha dedicat la seva vida a l’educació. Exerceix la docència a l’Escola Thau de Barcelona i durant catorze anys va liderar l’arrencada de l’Escola Thau de Sant Cugat del Vallès, on en va exercir la direcció durant catorze anys més. Com a activista i promotora cultural ha comissariat exposicions, presentat llibres, impartit conferències… També ha estat membre activa de l’Any Joan Triadú, i el proper dilluns, 20 de setembre serà a l’Agrícol de Vilafranca on participarà en una taula rodona, tant en qualitat de pedagoga com de filla de l’homenatjat, Joan Triadú.

Si hagués de presentar breument el seu pare, Joan Triadú, a algú que no n’hagués sentit a parlar mai, com ho faria?
Joan Triadú va néixer a Ribes de Freser ara fa cent anys, el 30 de juliol de 1921. La família Triadú vivia a la Colònia Tèxtil de Can Recolons on el seu pare hi treballava. Al cap de poc temps es van haver de traslladar a Barcelona, al Carreró de les Carolines del barri de Gràcia, per motius de feina del pare. De ben petit va anar a escola al col·legi de les monges Paüles que tenia davant de casa i allà es va adonar que la llengua que parlaven a casa no era la llengua de l’escola ni del carrer. Fill d’una família humil, gràcies a la seva mare, que el va recolzar, va fer estudis superiors i va anar a la universitat. La seva trajectòria com a mestre, pedagog, escriptor, traductor, crític literari, activista cultural en la defensa de la llengua catalana, n’ha fet un dels referents cívics i ètics més potents en el darrer segle a casa nostra. Els valors que representa la figura de Joan Triadú segueixen sent necessaris, com per exemple la defensa del català com a llengua nacional; que a Catalunya l’escola sigui plenament catalana en llengua i continguts; o que el rigor i l’exigència formin part del nostre tarannà i no defallir en la recerca de l’excel·lència ni en el fet de considerar que la nostra cultura és tan digna com qualsevol altra de les que ens envolten.

Aquests vessants en la vida i l’obra del seu pare han estat destacats per crítics i estudiosos de la seva obra. Vostè, personalment, n’ha heretat sobretot el pedagògic, el de mestre.
Joan Triadú va descobrir de molt jove la professió de mestre i va acabar sent la seva vocació. S’inicià als 16 anys donant classes al Grup Escolar Ferrer i Guàrdia de Granollers. Arran de la Guerra Civil, les escoles es quedaven sense mestres perquè els enviaven al front i van convocar oposicions per als qui havien acabat el Batxillerat. Aquesta experiència va ser determinant en la seva trajectòria de mestre i pedagog. La seva gran obra pedagògica i el llegat que ens ha deixat a moltes promocions d’alumnes, ha estat la creació de l’Escola Thau Barcelona l’any 1963 i l’Escola Thau Sant Cugat l’any 1996.Totes dues formen part de la Fundació Institució Cultural del CIC. L’arquitectura i la manera d’aprendre a través de la incorporació d’eines que permetin a l’alumnat un creixement integral com a ciutadà i com a persona amb capacitat de pensar i prendre decisions per ell mateix, són fruit de la seva línia pedagògica.


Una frase atribuïda al seu pare “Entre tots fem-ho tot, però fem-ho bé”, diria que en mostra el tarannà i el rigor amb què va actuar sempre. Hi està d’acord? En podria donar algun exemple?
Ell defensava que buscar l’exceŀlència i fer les coses com si fos el darrer dia, acaben donant fruits. Va ser sempre fidel als seus principis i va treballar de manera constant per la llengua catalana en els àmbits que ell coneixia. Es va envoltar d’homes i dones que van saber rebeŀlar-se des de la inteŀligència, la mà esquerra i la generositat en contra del fatalisme mandrós del “no hi ha res a fer, no ens en sortirem”. El fonament de la seva tasca va ser la llengua i la cultura catalanes que van defensar per damunt de tot. Ell deia: “Només amb la llengua ens sobreviurem.”

El Triadú crític literari ha estat un dels més reivindicats arran de la commemoració del centenari del seu naixement.
La critica literària és el resultat de dedicar molt temps a la lectura. L’estada a Liverpool durant dos anys com a lector i , els tres anys de repòs forçós a Cantonigròs a causa d’una malaltia pulmonar li van oferir la possibilitat de dedicar moltes hores a la lectura. Explicava que llegia tres llibres cada dia. L’any 1951, Triadú va tornar d’Anglaterra amb dues antologies escrites: Antologia de contistes catalans i Antologia de la poesia catalana 1900-1950, que van desencadenar, principalment la de poesia, la primera gran polèmica literària i cultural de la postguerra. Deia: “M’agrada molt llegir i pensar en el que llegeixo, i tant de bo ho pogués comunicar”. Per tant, ja sap que hi ha una literatura que l’interessa i que voldria comunicar el seu plaer de lector.

I del Triadú activista, cívic i compromès amb la llengua i la cultura del país, què ens en pot dir? És un fet que va ser al capdavant de moltes de les iniciatives de recuperació cultural i nacional durant el franquisme.
Va desenvolupar una activitat intensa en accions a favor de la llengua catalana iniciant unes classes clandestines de català a casa seva per tal que els seus alumnes poguessin ser ensenyants a altres persones en diferents indrets del país. Podríem dir que va ser un precedent del treball en xarxa. Amb la creació d’Òmnium Cultural el 1961, Triadú troba una plataforma per donar cobertura a aquestes classes de català i a través de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), signada amb l’IEC, que possibilita l’obtenció del títol, es consolidaria la creació de professors de català. Des d’Òmnium impulsà els premis Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Com valora, ara que ja gairebé som a la meitat del camí, l’Any Triadú, impulsat per la Generalitat? Està servint per coŀlocar el seu pare en l’esgraó que li correspon en la cultura catalana del segle XX?
Amb la commemoració del centenari del seu naixement hem constatat, per part de molta gent i entitats del nostre país, que ha estat una figura que ha deixat empremta. Un llegat que encara ens mostra la ruta a seguir. Molts dels valors pels quals ell va lluitar al llarg de la vida, els hem de continuar defensant amb força i convicció. Si el 1944 Triadú agafava el relleu a la gent de l’exili en condicions molt més difícils que no pas avui, ara nosaltres no els podem fallar. Persistirem. L’Any Joan Triadú ens ofereix, per tant, una oportunitat excepcional per difondre tots els aspectes de la seva rica personalitat.

També et pot interessar

Comentaris